MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha processat l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero per dos delictes de sedició i un d'organització criminal pels fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre enfront de la Conselleria d'Economia, a Barcelona, i la jornada del referèndum independentista de l'1 d'octubre.
Lamela també ha decidit processar per organització criminal i un únic delicte de sedició, per l'1 d'octubre, a l'exdirector dels Mossos Pere Soler i a l'exsecretari general d'Interior de la Generalitat César Puig.
La intendent Teresa Laplana també és processada, però si escau per un delicte de sedició en relació amb els incidents del 20 i 21 de setembre.
Després de fer un relat detallat dels fets que s'imputen Trapero, Puig, Soler i Laplana, la titular del Jutjat Central d'Instrucció 3 explica en la seva ordre de processament els motius pels quals els atribueix un i un altre delicte, diferents tots dos dels quals s'imputen als processaments en l'altra causa sobre el procés sobiranista, la que s'instrueix al Tribunal Suprem, en la qual l'ordre de processament atribueix delictes de rebel·lió, malversació i desobediència.
Per argumentar el processament pel delicte d'organització criminal contra Trapero, Soler i Puig, la magistrada de l'Audiència Nacional recorda els requisits que exigeix aquest tipus penal i que són el de jerarquia, permanència en el temps, coordinació i cooperació, repartiment de tasques i planificació.
UNA ORGANITZACIÓ AMB EL PRESIDENT CATALÀ AL CAPDAVANT
Així, conclou que Trapero, Soler i Puig integraven una organització jerarquitzada "sota una direcció comuna al capdavant de la qual hi havia el president de la Generalitat de Catalunya", amb caràcter estable des de fa ja més de dos anys, amb assignació de tasques i amb una confluència estratègica perfectament sincronitzada d'acord amb el pla de l'organització criminal, que va ser el que "en summa va permetre la celebració del referèndum il·legal i la ulterior declaració d'independència aprovada pel Parlament el 27 d'octubre".
En el marc d'una estratègia premeditada i perfectament coordinada, la jutgessa de l'Audiència Nacional descriu el repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils per dur a terme la secessió.
Conformement a aquest pla comú, Lamela se centra en la "utilització il·legal" dels Mossos "al servei dels interessos secessionistes".
En aquest sentit, destaca aquest ús "tant en els actes sediciosos" del 20 i 21 de setembre com en la celebració del referèndum il·legal, però també "en la realització d'actuacions d'espionatge als membres de la Policia Nacional i Guàrdia Civil i accions de vigilància i contravigilància a membres de l'organització que eren seguits i vigilats en el curs d'investigacions judicials".
Tot això va ser una "concatenació de diferents conductes" comeses "al llarg de dos anys" i estructurades "dins d'un pla estratègic acuradament elaborat per aconseguir la fi última inconstitucional i il·legal, la qual cosa ha possibilitat que pogués arribar-se en la declaració inconstitucional d'independència".
VAN OMETRE LA SEVA OBLIGACIÓ D'ACTUAR
Per argumentar la sedició, Lamela considera que l'actuació dels Mossos els dies 20 i 21 de setembre així com l'1 d'octubre va ser la d'"ometre amb incompliment de les seves obligacions legals d'actuar, tota conducta dirigida a evitar el que en definitiva va esdevenir davant la seu d'Economia: que la munió, de forma pública, arribés a concentrar-se tumultuosament a l'edifici d'Economia i, "amb la força coactiva i intimidatòria que proporciona una multitud hostil a la possible acció policial, amb l'objecte d'impedir o dificultar greument el compliment de l'ordre judicial de registre".
"Lluny d'actuar, es van limitar a aparentar la impossibilitat de tal compliment a la vista del tumult de persones concentrades a l'edifici, quan en realitat es tractava d'una oberta negativa a les reiterades peticions d'auxili que van rebre procedents de la Guàrdia Civil, en un intent de protegir la comissió judicial encarregada de dur a terme els registre per ordre judicial", afegeix.
En el cas de la jornada del referèndum, la magistrada opina que l'actuació dels processaments no només es va limitar a no donar compliment a l'actuació judicial, sinó que va anar més enllà, "propiciant que els seus plans d'actuació fossin coneguts per endavant pels ocupants dels col·legis, facilitant d'aquesta manera que aquests poguessin preparar els escenaris que portarien als Mossos a no actuar, obstruint als agents policials, disposats realment a complir l'ordre judicial, espiant i controlant les seves accions".
La jutge de l'Audiència Nacional recorda en el seu acte la jurisprudència sobre el delicte de sedició que requereix un alçament, aixecament o insurrecció contra el normal funcionament de les institucions i que no exigeix l'ocupació de la força, ja que és suficient fer-ho al marge de les vies legals establertes. Es tracta d'un delicte de mera activitat, que es consuma per la simple acció d'alçar-se, encara que no s'aconsegueixin les finalitats proposades.
SEDICIÓ, REBEL·LIÓ EN SEGON GRAU
En els fets investigats concorre, segons Lamela, un "dol específic", que és el de la "intenció última per part dels processaments de trencar l'organització territorial de l'Estat", mentre que els seus actes anaven "encaminats a declarar la independència d'una part del territori nacional, violant la legalitat constitucional", per la qual cosa, en aquest cas, "han de ser també considerats com a delictes contra la forma de govern".
"La sedició és una rebel·lió de segon grau", afirma Lamela, per explicar després que segons jurisprudència del Suprem "la rebel·lió estén a atacar el normal desenvolupament de les funcions primàries de legislar i governar, i la sedició estén a atacar les secundàries d'administrar i jutjar".
"Això no és obstacle per qualificar jurídicament els fets com a sedició quan sense concórrer l'element de la violència, la finalitat dels partícips en l'alçament sigui no només impedir l'aplicació de les lleis, el legítim exercici de les funcions d'autoritats, corporacions oficials o funcionaris, el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials, sinó a més declarar il·legalment la independència d'una part del territori nacional", apunta.
La titular del Jutjat Central d'Instrucció 3 manté les mesures cautelars ja havia dictat contra els quatre processaments --retirada de passaport, compareixences quinzenals i prohibició de sortir d'Espanya-- i els ha citat per declaració indagatoria, és a dir, per comunicar-los aquesta ordre de processament, el proper 16 d'abril a les 10.00 hores.
