Cita dos mossos per desobediència el proper 21 de maig
BARCELONA, 11 maig (EUROPA PRESS) -
La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 2 de Manresa (Barcelona), que té diversos procediments oberts per lesionats a diversos col·legis de la zona l'1-O, ha rebutjat diverses proves que sol·licitaven els denunciants concloent que no va haver-hi "excés policial" a l'actuació de la Guàrdia Civil.
En quatre actuacions recollides per Europa Press, que es refereixen a quatre col·legis que van servir de punts de votació per a la consulta, entre ells un de Callús i un altre de Fonollosa, la jutge considera que de la investigació realitzada, després de prendre declaració a ferits i policies, "no es desprèn l'existència d'un ús excessiu de la força per part de la Guàrdia Civil".
Paral·lelament, el Jutjat ha acordat citar dos mossos d'Esquadra en qualitat d'investigats per un delicte de desobediència dilluns que ve 21 de maig.
PROVES SOL·LICITADES
Els advocats de ferits durant les càrregues en aquests col·legis havien sol·licitat al jutjat que practiqués diligències com identificar a tots els agents actuants, estudiar les instruccions orals i escrites que van rebre, declaracions en qualitat d'investigat d'alguns guàrdies i les comunicacions per emissora i mòbil.
La resposta ha estat negativa, ja que veu les peticions desproporcionades, i l'argument és que "únicament ha pogut determinar-se amb claredat la pluralitat de resultats lesius d'índole menor, tots ells de tipificació com de delictes lleus, en el curs d'una actuació legítima de les forces d'ordre públic, davant d'un posicionament obstatiu per part dels perjudicats".
"Les diligències preteses no comportarien a apreciar substantivament el delicte que s'ha comès, i tal com s'ha dit de les diligències practicades, no pot obtenir-se una altra conclusió que la ja exposada sobre la improcedència dels delictes", argumenta.
La jutge posa el focus en què en tots els col·legis hi havia entre 200 i 300 persones concentrades per votar malgrat que el Tribunal Constitucional havia suspès el referèndum, i era públic i notori, i que en ells van resultar ferits, i només lleus, entre quatre i 16 persones en funció del punt de votació.
A més, puntualitza que la major part d'ells van ser ferits per cops defensa o escut, o arrossegament després de resistir-se a ser desallotjats, que era l'única manera de dissoldre els concentrats i poder accedir a les instal·lacions a fi de recollir el material electoral".
Així, veu l'actuació "compatible amb l'ús de la força mínima imprescindible de qui s'enfronta a les forces de l'ordre públic en un moment de tensió, no sent necessari que hi hagi una equivalència o paral·lelisme entre el mitjà usat pel qual exerceix la resistència i l'utilitzat per l'agent que compleix amb el seu deure".
