Publicat 14/10/2019 16:02

El jutge Llarena reactiva l'euroordre contra Carles Puigdemont

L'expresident de  la Generalitat Carles Puigdemont
@JUNTSXCAT

MADRID, 14 oct. (EUROPA PRESS) -

L'instructor de la causa del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha reactivat aquest dilluns l'ordre europea i internacional de detenció i entrega contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, fugit a Blgica i que va ser processat per rebellió el mar del 2018.

El magistrat de la Sala Penal de l'alt tribunal ha dictat un acte, després de notificar-se la sentncia contra els 12 líders independentistes pels delictes de sedició i malversació. En aquesta resolució, emet l'ordre europea i internacional en qu s'acorda la recerca i l'ingrés a la presó de Puigdemont per aquests mateixos delictes.

Llarena accepta la petició que ha fet la Fiscalia, en entendre que est plenament justificada. Segons apunten fonts jurídiques a Europa Press, de moment només s'ha fet aquesta sollicitud contra l'expresident en considerar que configurava el veritable risc de fugida després de conixer-se la sentncia, per la qual cosa el Ministeri Públic podr reclamar l'emissió d'ordres de detenció per a la resta de fugits un cop analitzin en profunditat la resolució.

L'acte de 58 pgines explica que si l'única imputació en aquesta causa especial va propiciar la fugida d'alguns dels investigats i per aix es va justificar l'emissió d'una euroordre, les condemnes que s'han conegut aquest dilluns contra els acusats que no s'escapoliran, propicia el risc que a partir d'ara els prfugs intentin "reforar la seva fugida refugiant-se a pasos que no formin part de la Unió Europea i, per tant, que no hagin assumit el compromís de cooperació que regeix a la Unió Europea".

En aquest sentit, Llarena destaca que a la Unió Europea regeix el principi de confiana en el funcionament dels jutges i tribunals d'altres pasos -principi lliurement assumit pels estats membre-, i es compta amb un procediment judicial simplificat i transfronterer que facilita l'entrega dels presumptes delinqüents que fugin al territori d'un estat membre diferent d'aquell on van cometre el delicte, o diferent d'aquell on hagin d'acudir a perpetrar les accions delictives.

Segons exposa el jutge, la sentncia ja ha proclamat la naturalesa delictiva dels fets objecte d'acusació i s'han esclarit les discrepncies sobre si encaixen en el delicte de rebellió, en el de sedició o en el de desobedincia.

En aquest sentit, el jutge Llarena ha acordat també comunicar la Mesa del Parlament de Catalunya que aixequi la suspensió a diputats autonmics com Carles Puigdemont i el seu exconseller Antoni Comín, també fugit, ats que ja no és aplicable la suspensió automtica per l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, amb relació als processaments pel delicte de rebellió.

ELS FETS D'IMPUTACIÓ ES VEUEN REFORATS

Tot i aix, el magistrat instructor destaca que la resolució parteix dels fets que l'ordre de processament, que ell va dictar el 21 de mar de l'any passat, imputava tots els processaments. En aquest sentit, detaca que ara es refora la "proximitat significativa" entre els fets que s'atribueixen a l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó, i a Puigdemont.

Per aix, Llarena afirma que es pot concloure que els indicis racionals de criminalitat que es van apuntar en la instrucció i que es van reflectir en l'ordre de processament, "no només persisteixen, sinó que compten amb una sentncia que opera com a element de refor respecte del pronstic de responsabilitat dels escapolits".

Llarena retirar les euroordres que es van presentar contra Puigdemont i la resta dels fugits -els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Lluis Puig i Clara Ponsatí i la secretria general de l'ERC, Marta Rovira- el juliol del 2018, un cop que la justícia alemanya acordi l'extradició de l'ex-vicepresident catal només pel delicte de malversació de fons públics.

El Tribunal Regional de Schleswig-Holstein ha considerat que els actes que se li imputen a l'expresident catal no es corresponen a Alemanya, ni amb el delicte de rebellió ni amb el de pertorbació de l'ordre públic, així com tampoc amb el delicte d'alta tració.

El magistrat del Suprem ha rebutjat l'entrega només per malversació i ha argumentat que el tribunal alemany s'ha anticipat a un enjudiciament. Segons ha explicat llavors l'instructor, els jutges alemanys s'haurien d'haver limitat a comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola queden contemplats en la legislació penal d'Alemanya i si, en cas d'haver-se coms rebellió, s'impulsaria una investigació penal semblant a la qual se segueix al Tribunal Suprem.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés