Publicat 14/10/2019 16:02:34CET

El jutge Llarena reactiva l'euroordre contra Carles Puigdemont

L'expresident de  la Generalitat Carles Puigdemont
@JUNTSXCAT

MADRID, 14 Oct. (EUROPA PRESS) -

L'instructor de la causa del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha reactivat aquest dilluns l'ordre europea i internacional de detenció i entrega contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, fugit a Bèlgica i que va ser processat per rebel·lió el març del 2018.

El magistrat de la Sala Penal de l'alt tribunal ha dictat un acte, després de notificar-se la sentència contra els 12 líders independentistes pels delictes de sedició i malversació. En aquesta resolució, emet l'ordre europea i internacional en què s'acorda la recerca i l'ingrés a la presó de Puigdemont per aquests mateixos delictes.

Llarena accepta la petició que ha fet la Fiscalia, en entendre que està plenament justificada. Segons apunten fonts jurídiques a Europa Press, de moment només s'ha fet aquesta sol·licitud contra l'expresident en considerar que configurava el veritable risc de fugida després de conèixer-se la sentència, per la qual cosa el Ministeri Públic podrà reclamar l'emissió d'ordres de detenció per a la resta de fugits un cop analitzin en profunditat la resolució.

L'acte de 58 pàgines explica que si l'única imputació en aquesta causa especial va propiciar la fugida d'alguns dels investigats i per això es va justificar l'emissió d'una euroordre, les condemnes que s'han conegut aquest dilluns contra els acusats que no s'escapoliran, propicia el risc que a partir d'ara els pròfugs intentin "reforçar la seva fugida refugiant-se a països que no formin part de la Unió Europea i, per tant, que no hagin assumit el compromís de cooperació que regeix a la Unió Europea".

En aquest sentit, Llarena destaca que a la Unió Europea regeix el principi de confiança en el funcionament dels jutges i tribunals d'altres països -principi lliurement assumit pels estats membre-, i es compta amb un procediment judicial simplificat i transfronterer que facilita l'entrega dels presumptes delinqüents que fugin al territori d'un estat membre diferent d'aquell on van cometre el delicte, o diferent d'aquell on hagin d'acudir a perpetrar les accions delictives.

Segons exposa el jutge, la sentència ja ha proclamat la naturalesa delictiva dels fets objecte d'acusació i s'han esclarit les discrepàncies sobre si encaixen en el delicte de rebel·lió, en el de sedició o en el de desobediència.

En aquest sentit, el jutge Llarena ha acordat també comunicar la Mesa del Parlament de Catalunya que aixequi la suspensió a diputats autonòmics com Carles Puigdemont i el seu exconseller Antoni Comín, també fugit, atès que ja no és aplicable la suspensió automàtica per l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, amb relació als processaments pel delicte de rebel·lió.

ELS FETS D'IMPUTACIÓ ES VEUEN REFORÇATS

Tot i això, el magistrat instructor destaca que la resolució parteix dels fets que l'ordre de processament, que ell va dictar el 21 de març de l'any passat, imputava tots els processaments. En aquest sentit, detaca que ara es reforça la "proximitat significativa" entre els fets que s'atribueixen a l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó, i a Puigdemont.

Per això, Llarena afirma que es pot concloure que els indicis racionals de criminalitat que es van apuntar en la instrucció i que es van reflectir en l'ordre de processament, "no només persisteixen, sinó que compten amb una sentència que opera com a element de reforç respecte del pronòstic de responsabilitat dels escapolits".

Llarena retirarà les euroordres que es van presentar contra Puigdemont i la resta dels fugits -els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Lluis Puig i Clara Ponsatí i la secretària general de l'ERC, Marta Rovira- el juliol del 2018, un cop que la justícia alemanya acordi l'extradició de l'ex-vicepresident català només pel delicte de malversació de fons públics.

El Tribunal Regional de Schleswig-Holstein ha considerat que els actes que se li imputen a l'expresident català no es corresponen a Alemanya, ni amb el delicte de rebel·lió ni amb el de pertorbació de l'ordre públic, així com tampoc amb el delicte d'alta traïció.

El magistrat del Suprem ha rebutjat l'entrega només per malversació i ha argumentat que el tribunal alemany s'ha anticipat a un enjudiciament. Segons ha explicat llavors l'instructor, els jutges alemanys s'haurien d'haver limitat a comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola queden contemplats en la legislació penal d'Alemanya i si, en cas d'haver-se comès rebel·lió, s'impulsaria una investigació penal semblant a la qual se segueix al Tribunal Suprem.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.