El jutge Llarena comunica aquest dilluns el processament a Sànchez, Junqueras i Cuixart per rebel·lió

390712.1.644.368.20180416090056
Vídeo de la noticia
Publicat 16/4/2018 9:00:56CET

Aquest dimarts i dimecres serà el torn de la resta de processaments a la presó i deixa pendent la citació per als altres 16 imputats

MADRID, 16 Abr. (EUROPA PRESS) -

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga els fets relacionats amb el procés sobiranista, ha citat aquest dilluns el candidat a presidir la Generalitat i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, l'exvicepresident català Oriol Junqueras i el líder de l'associació Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per comunicar-los personalment el seu processament pel delicte de rebel·lió.

El magistrat també ha citat aquest dimarts i dimecres sis processaments més que es troben en presó provisional per la seva implicació en aquests fets, per prendre'ls declaració indagatoria conforme a l'acordat en l'ordre de processament del passat 23 de març.

Es tracta d'un tràmit previst en la Llei d'Enjudiciament Criminal que pot ser que es perllongui diverses hores, atès que es preveu que el magistrat i la Fiscalia formulin preguntes a tots i cadascun dels acusats sobre els fets concrets que se'ls atribueixen, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.

A més, els processats poden demanar intervenir en aquesta compareixença per aprofundir en la seva defensa.

El jutge Llarena començarà amb les declaracions indagatòries aquest dilluns, a partir de les 10:00 hores, amb Sànchez i Cuixart, tots dos processats per rebel·lió, i amb l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, a qui se li imputa el mateix delicte i un altre de malversació de cabals públics.

RISC D'INCIDENTS VIOLENTS I MOBILITZACIÓ DE LES MASSES

Segons l'ordre de processament, Junqueras, juntament amb l'expresident català Carles Puigdemont i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, va ser advertit dies abans de la celebració del referèndum il·legal pels responsables dels Mossos del greu risc d'incidents violents si es produïa la consulta.

El jutge considera que aquestes tres persones també coneixien la gravetat de la protesta del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia i van decidir continuar amb el referèndum, van cridar la població a la mobilització i van impulsar un operatiu policial autonòmic compromès amb el qual les mobilitzacions partidàries de la votació il·legal poguessin enfrontar-se amb èxit a la força policial de l'Estat.

La mobilització de centenars de milers de seguidors i l'impuls d'una massa de força que fes front a l'obligació policial d'impedir l'1-O és el que s'atribueix a Sànchez i Cuixart, els qui, segons el relat dels fets del jutge, es van valer de la seva condició de presidents de les entitats sobiranistes per dur-lo a terme.

Sànchez compareixerà davant el jutge Llarena tot just quatre dies després que el magistrat tornés a rebutjar deixar-lo en llibertat provisional, ni li concedís cap permís penitenciari per poder acudir a la sessió d'investidura que estava convocada per al divendres dia 13 d'abril, i que finalment ha estat suspesa pel president del Parlament, Roger Torrent.

Precisament, per a aquest mateix dia la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero; la seva intendent Teresa Laplana; l'exdirector dels Mossos Pere Soler; i l'ex-secretari general d'Interior de la Generalitat César Puig, per comunicar-los també els seus processaments pels delictes de sedició i d'organització criminal.

Aquest últim no imputable a Laplana; mentre que al major de la policia autonòmica se li atribueixen dues de sedició.

ESTRUCTURES DE L'ESTAT I PUBLICITAT EN L'1-O

El magistrat del Tribunal Suprem cita per al dimarts, dia 17 d'abril, també a les 10:00 hores, els exconsellers Joaquim Forn (Interior), Josep Rull (Territori i Sostenibilitat) i Raül Romeva (Exteriors), processats per rebel·lió i malversació.

L'endemà serà el torn de Jordi Turull (Presidència), Dolors Bassa (Treball), --acusats pels mateixos delictes-- i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, a la qual només se li atribueix rebel·lió.

El jutge destaca que Rull va participar en múltiples reunions definitòries de l'estratègia independentista i apunta que, després del referèndum il·legal, va impedir que un ferri destinat a acollir policies atraqués al Port de Palamós (Girona).

Sobre Romeva diu que va impulsar la creació d'estructures d'estat i va afavorir el reconeixement de la República Catalana a l'estranger a través del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat).

Igualment el considera responsable del projecte per possibilitar la votació electrònica per Internet de residents a l'estranger i d'assumir l'atenció a observadors internacionals.

Pel que fa a Turull, li atribueix indiciàriament els delictes de rebel·lió i malversació per impulsar la mobilització des de les seves funcions de portaveu de la Generalitat.

A més, l'acusa de gestionar i dissenyar la inserció publicitària del referèndum, coordinar infraestructures informàtiques per a la votació i reclutar voluntaris.

Per al jutge, Dolors Bassa, de connivència amb el fugit Toni Comín, va assumir el control dels locals depenents de les seves respectives conselleries per al referèndum.

A més, l'instructor considera que existeixen proves que demostrarien que van permetre que els seus departaments suportessin parcialment la despesa de paperetes, cens i citacions als components de les meses i per això també els considera possibles culpables de rebel·lió i malversació de cabals públics.

PARTICIPACIÓ "MEDUL·LAR" DE FORCADELL

Finalment, pel que fa a Forcadell, en detalla la participació "medul·lar" des del començament del procés independentista com a presidenta de l'ANC.

Després, com a presidenta del Parlament, va tramitar l'aprovació de la legislació de suport que serveix de coartada legitimadora al procés, tot contrariant les reiterades prohibicions i requeriments del Tribunal Constitucional, d'acord amb l'acte.

Afegeix que la seva participació "ha anat de la mà amb la violència de les últimes fases del procés" i que va estar present en la manifestació del 20 de setembre i va arengar a la mobilització per l'endemà davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va posar la institució al servei del violent resultat obtingut amb el referèndum i de la proclamació de la República, per la qual cosa la considera culpable de rebel·lió.

En aquesta providència, el jutge assenyala que queda "pendent d'assenyalament" la citació dels altres 16 processaments en aquesta causa per dur a terme aquest mateix tràmit.

Es tracta de l'expresident català Carles Puigdemont, que es troba a Berlín (Alemanya) pendent de la decisió de la justícia alemanya de si l'extradita a Espanya; els exconseller Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, fugits a Bèlgica; i Clara Ponsatí, que es troba a Escòcia.

També estan processades la 'número dos' d'ERC, Marta Rovira, i l'exportaveu de la CUP Anna Gabriel, totes dues fugides a Suïssa; la també representant dels 'cupaires' Mireia Boya; els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila; i els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.

Sànchez i Cuixart són a la presó des del passat 16 d'octubre, i Junqueras i Forn des del 2 de novembre del 2017.

Els altres processaments que compareixen aquesta setmana van tornar a ser empresonats el passat 23 de març en considerar el jutge que existeix risc de fugida i de reiteració delictiva en els delictes pels quals els va processar aquell mateix dia.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.