MADRID 27 set. (EUROPA PRESS) -
El jutjat que investiga l'organització del referèndum del passat 1 d'octubre a Catalunya considera que l'expresident de la Generalitat Artur Mas i la que en aquestes dates presidia l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Llovera, no van tenir "cap intervenció directa" en la "convocatòria i desenvolupament" d'aquella consulta que va ser prohibida pel Tribunal Constitucional.
Així ho reflecteix en una interlocutòria a la que ha tingut accés Europa Press, amb la qual rebutja la sol·licitud cursada pel partit VOX d'ampliar la seva querella inicial contra els promotors del referèndum il·legal a Mas i a Llovera, als qui acusa de delictes de rebel·lió i si escau, sedició; desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics.
Per a VOX, hauria de ser imputat Mas perquè va ser "l'ideòleg, promotor i executor de tots els actes previs i preparatoris" de la consulta que es va convocar el 9 de novembre de 2014 per decidir sobre l'autodeterminació de Catalunya, així com de les "estructures dissenyades, preparades i creades encara parcialment, per a la celebració del referèndum posterior de l'1 d'octubre".
Així mateix, basant-se en el contingut de l'agenda intervinguda a l'ex-secretari general d'Economia, Josep Maria Jové --on constava una sort de full de ruta del procés independentista--, el partit detallava en la seva querella que tant Mas com Lloveras havien estat presents en una sèrie de reunions que, en la seva opinió, els assenyalaven com a possibles copartícips.
No obstant això, per al jutge del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, Mas i Lloveras "no han tingut cap intervenció directa en la convocatòria i desenvolupament del referèndum del passat 1 d'octubre atès que no s'evidencia, del contingut de la instrucció, l'existència d'algun indici de desobediència", tal com exposa en la interlocutòria datada el 10 de setembre.
El jutge arriba a aquesta conclusió "al no haver estat personalment requerits per actuar o ometre una actuació en relació al referèndum o de malversació de cabals públics derivada d'haver autoritzat o realitzat algun acte de contingut patrimonial perjudicial per als fons públics i més tenint en compte que els fets relacionats amb la consulta del 9 de novembre ja van ser objecte d'enjudiciament i condemna ni, d'altra banda, poden ser objecte de reiterades investigacions".
Això, quant als possibles delictes de desobediència, prevaricació i malversació, perquè quant a l'acusació de rebel·lió i sedició, el jutjat entén que la competència seria en tot cas del Tribunal Suprem per als aforats i de l'Audiència Nacional per als que no gaudeixen d'aforament i és en aquests espais on hauria de presentar-se la sol·licitud d'ampliació de la querella.
EL SUPREM JA ELS VA DESVINCULAR DE L'1-O
Recorda, en aquest sentit, que VOX ja va intentar ampliar la querella davant el Tribunal Suprem, que "va acordar no processar Artur Mas i Neus Lloveras" en un acte del passat mes de maig en el qual va reconèixer que "malgrat la proximitat dels postulats mantinguts i acció desenvolupada per ells, no existia cap element probatori que els vinculés amb la violència desplegada fonamentalment els dies 20 de setembre i 1 d'octubre ni amb que preveiessin la seva utilització al moment en què van desplegar la seva actuació".
El jutge decideix així inadmetre l'ampliació de la querella de VOX, en línia amb el que havia recomanat la Fiscalia, que en el seu informe, recollit per Europa Press, va argumentar que la competència en la investigació de possibles delictes de rebel·lió i sedició no seria en tot cas del Jutjat nombre 13, sinó del Suprem o l'Audiència Nacional.
