Els retreu envair funcions judicials en interpretar les ordres del TC i TSJC
BARCELONA, 28 març (EUROPA PRESS) -
El Jutjat d'Instrucció 3 de Cornellà de Llobregat (Barcelona) s'ha inhibit en favor de l'Audiència Nacional en la causa que instruïa sobre l'1-O, en considerar que existeixen indicis d'un presumpte delicte de sedició contra vuit comandaments de la cúpula dels Mossos d'Esquadra, ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Els comandaments que apareixen en l'acte, i que van elaborar les pautes d'actuació del dispositiu per impedir el referèndum, van ser l'exmajor Josep Lluís Trapero --ja investigat per l'Audiència--, els comissaris superiors Ferran López --actual cap del cos-- i Joan Carles Molinero; dos comissaris més, dos intendents i la cap d'assessorament jurídic.
El Jutjat, que dona per conclosa la instrucció, creu que la cúpula dels Mossos presumptament va cometre un delicte de sedició amb les "pautes d'actuació" de compliment obligatori per a tots els seus membres, que perseguien la seva incapacitat i inacció amb la finalitat de permetre la celebració del referèndum d'independència, segons el TSJC.
En el seu acte, recollit per Europa Press, el jutge atén la petició de la Fiscalia d'enviar la causa a l'Audiència Nacional perquè decideixi, perquè els fets comesos per la Prefectura de Mossos "amb intenció d'atacar directament la forma de govern de la Nació" no es limiten a un partit judicial sinó a tota Catalunya.
El jutge --que va incoar diligències d'ofici-- assegura que el dispositiu dissenyat per la Prefectura dels Mossos d'Esquadra per l'1-O "es va dirigir directament i immediata a evitar el compliment de l'ordre" del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'impedir el referèndum i cita un informe de la Guàrdia Civil que insisteix que el dispositiu es va elaborar a gratcient que anava a naufragar, en les seves paraules.
Assegura que van camuflar aquestes intencions "sota l'aparença d'una preferent aplicació dels criteris de congruència, oportunitat, proporcionalitat, pau social i convivència i envaint així les funcions del Poder Judicial", ja que a la Policia Judicial només li correspon complir les ordres i no valorar-les, adverteix.
"No són jutges ni intèrprets de jutges, sinó cumplidores de les ordres dels jutges, sense que puguin arrogarse la potestat de decidir quin és el mal major a evitar, com es va pretendre realitzar per la policia catalana", retreu.
VAN DONAR FESTA A ANTIDISTURBIS
Ha criticat que no existeix explicació lògica que aquest dia es permetessin vacances i festes a un nombre important d'unitats antidisturbis i que ni tan sols usessin les que estaven de servei: "És inexplicable que es cridés al servei a la meitat del cos, uns 7.500 efectius, quan en consta de 17.000" i en unes eleccions en treballen 12.000.
També ha qüestionat que només s'enviés una patrulla de dos agents per col·legi "quan era notori i conegut que s'amuntegarien centenars de votants" i que els centres de coordinació regionals i central ometessin continuadament l'enviament d'ajuda.
Segons el jutge, és incomprensible que no avancessin la seva actuació tancant els centres de votació fins el 36 hores abans per evitar "el més que segur incompliment de la resolució judicial", ja que al seu parer, actuant abans, s'hagués preservat la pau social.
Per tot això, considera que hi ha una "intenció torticera" en el pla dissenyat per la cúpula de Mossos i apunta, a més del major Trapero, a set més comandaments que van participar en la redacció de les 'pautes d'actuació' per l'1-O.
Es tracta dels llavors comissaris superiors de Coordinació Territorial i Central --López i Molinero--, el comissari cap de Planificació de la Seguretat, un altre comissari de la Prefectura de Mossos, dos intendents i la cap del Servei d'assessorament jurídic de la Direcció general dels Mossos.
