Considera que el viatge a Dinamarca entra dins d'una "estratègia" per delegar el seu vot per a la investidura
MADRID, 22 gen. (EUROPA PRESS) -
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga els fets relacionats amb el denominat 'procés', ha descartat reactivar l'ordre europea de detenció contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Dinamarca perquè considera que ha "provocat" la seva detenció per poder delegar el seu vot en la investidura.
En un acte, el jutge Llarena subratlla que desplaçant-se a Dinamarca --per participar en un debat organitzat per la Universitat de Copenhaguen--, Puigdemont cerca "afavorir una estratègia anticonstitucional i il·legal" per "forçar" la delegació del seu vot com si la seva situació anés la de privació de llibertat", igual que han fet l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i l'expresident d'ANC Jordi Sánchez, tots ells a la presó.
Per al magistrat, crida l'atenció que Puigdemont "desvetlli per endavant la seva intenció" de traslladar-se al país on inicialment "va cercar el seu refugi" i "que proclami a més el punt concret on estarà present". Això conflueix amb la seva "proclamada intenció de restablir el mateix govern sota el qual es va declarar l'anomenada República Catalana" i "retornar al moment anterior" a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, indica Llarena.
Atenent a totes aquestes circumstàncies, per al jutge és evident que Puigdemont ha viatjat fins a Dinamarca com a "provocació d'una detenció a l'estranger" enfront de la "impossibilitat legal d'optar a una investidura sense comparèixer al Parlament". Subratlla que l'expresident català vol "instrumentalitzar" la privació de llibertat per "aconseguir la investidura i el vot que parlamentàriament no pot obtenir".
ACUSA PUIGDEMONT DE "VANAR-SE"
"La jactància de l'investigat d'anar a desplaçar-se a un concret lloc, no té una altra finalitat que cercar la detenció per subvertir la finalitat d'un instrument processal que està previst per garantir l'observança de l'ordenament jurídic, convertint-ho en un mecanisme que li possibiliti burlar l'ordre legal que regeix l'activitat parlamentària", assenyala l'acte.
Continua dient que l'investigat cerca que "pugui proveir-se d'una justificació que la seva absència no respon a la seva lliure decisió com a pròfug de la justícia, sinó que és la conseqüència d'una situació que li ve imposada".
Llarena recrimina a més que l'expresident de la Generalitat segueixi "perseverant" a seguir eludint la justícia espanyola i "oposant-se des de l'estranger a l'extradició que pugui cursar-se".
En aquest acte, el jutge Llarena ha rebutjat la petició realitzada aquest dilluns per la Fiscalia en la qual sol·licitava que tornés a emetre l'euroordre perquè les autoritats daneses detinguin i lliurin l'expresident català, investigat pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència.
CONSIDERA "RAONABLE" LA PETICIÓ DE LA FISCALIA
Destaca que aquesta sol·licitud de la Fiscalia és "raonable" si es contempla que l'expresident català es troba fora del territori nacional, precisament, per eludir un procediment penal en el qual se cerca determinar les seves "responsabilitats" en el procés sobiranista que va culminar amb la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) a Catalunya el passat 27 d'octubre.
No obstant això, afegeix que aquesta petició s'enfronta a "matisos" que condueixen al fet que aquesta decisió ha de posposar-se. El magistrat de l'alt tribunal que la decisió s'ajorna a un moment --"no necessàriament llunyà", diu-- que el "ordre constitucional i el normal funcionament parlamentari" no puguin resultar afectats per una detenció que "seria lògica en un altre context".
Puntualitza que la reactivació de l'ordre de detenció s'ha de fer quan l'"Estat requerit pugui efectuar una completa avaluació dels fets que sustentin la petició de col·laboració". En aquest sentit, el jutge assenyala que, encara que existeix la "remota possibilitat" que el viatge a Dinamarca no respongui a l'"exclusiva inquietud acadèmica" que ha exposat l'investigat, pot ser que això sigui així.
RETIRADA DE L'EUROORDRE
El jutge Llarena va retirar el passat 5 de desembre les ordres europees i internacionals --mantenint únicament l'ordre de detenció a Espanya-- dictades contra Puigdemont i quatre exconsellers que l'acompanyen en la seva fugida a Bèlgica.
A l'acte d'aquest dilluns, manté que la intenció és evitar que l'Estat al que se sol·liciti l'entrega de Puigdemont i els quatre exconsellers escapolits "denegués parcialment l'execució de les ordres de detenció" i pugui diferir, a l'hora de lliurar-los, referent a la tipificació dels cinc delictes que se'ls imputa.
"Dificultaria la resposta homogènia que havia justificat l'acumulació de les actuacions davant aquest tribunal", agrega. El jutge Llarena va acordar assumir també la investigació oberta contra el procés sobiranista a l'Audiència Nacional pel "caràcter plurisubjectiu" i la "pluralitat de partícips" que té el delicte de rebel·lió pel qual està sent investigat.
Recalca el magistrat que, contra l'expressat per "sectors interessats", la qualificació penal dels fets per la jurisdicció espanyola no és "inadequada o errònia" i que la retirada de l'euroordre no és perquè es desconfia de l'actuació d'un Estat en concret, sinó que la decisió descansa en les "lògiques divergències que, en delictes complexos, poden existir entre els ordenaments jurídics de diferents Estats de la Unió".
"Unes divergències no solament propiciades per la diferent opció legislativa dels parlaments, sinó també pel fet d'estar en un moment inicial de la investigació", conclou l'acte.
