També vol un informe de la Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni per determinar el cost de l'ús dels col·legis
MADRID, 30 set. (EUROPA PRESS) -
El jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona ha emès un acte en què demana al Ministeri d'Hisenda que els seus perits determinin quant va gastar la Generalitat de Catalunya en la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i de quines partides van sortir els diners.
En concret, vol que els tècnics del Ministeri elaborin un informe determinant les quantiats a partir de la documentació que van recaptar de la Generalitat quan el Govern central va ordenar el control dels comptes i de la despesa corresponent a 2017 i 2018, segons l'acte dictat el passat 13 de setembre i al que ha tingut accés Europa Press.
Es refereix a l'ordre ministerial publicada el 16 de setembre de l'any passat pel llavors titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que va intervenir els comptes de la Generalitat establint mecanismes de supervisió i control de despesa per "evitar", conforme deia el text, que es financessin "activitats contràries a l'ordenament jurídic vigent" amb fons procedents de les arques de l'Estat.
En compliment d'aquesta ordre, la vigència de la qual es va perllongar fins a poc després que Pedro Sánchez arribés a la presidència del Govern, la Generalitat havia d'acreditar davant el Govern cada partida de despesa amb els seus corresponents rebuts i comptar amb la seva autorització per retirar fons d'entitats bancàries, una documentació amb la qual ara, el jutge espera que els perits d'Hisenda puguin fer el seu informe.
COST DE L'ÚS D'INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES L'1-O
L'acte sol·licita a més que la Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni (SEGIPSA) presenti un altre informe pericial que estableixi quant va costar l'ús de les instal·lacions públiques per a la celebració del referèndum.
Aquest jutjat investiga tot el relacionat amb la consulta perseguint, entre uns altres, possibles delictes de malversació de cabals públics, pel que indaga sobre qualsevol tipus de despesa que generés l'organització i celebració del referèndum.
Les perquisicions abasten des del disseny i el funcionament de la web referendum.cat fins al repartiment de notificacions per participar en les meses electorals, passant pels cartells i els díptics de propaganda o l'ús d'edificis públics, com els col·legis, el passat 1 d'octubre.
MÉS DE 4,7 MILIONS ACREDITATS DAVANT EL SUPREM
En paral·lel, el Tribunal Suprem, on s'investiga als líders del procés que tenen condició d'aforats, ha vingut rebent informes de la Guàrdia Civil en relació a les despeses que la Generalitat hauria generat per portar endavant el seu pla sobiranista, que hauria costat, segons aquestes estimacions, més de 4,7 milions d'euros.
Entre aquests informes consta un elaborat per SEGIPSA similar al que ara reclama el Jutjat nombre 13, ja que a petició del magistrat Pablo Llarena va elaborar una "estimació del valor d'ús per arrendament dels immobles cedits o habilitats per diversos òrgans administratius per a la materialització del procés de votació" i va concloure que el Govern de Carles Puigdemont s'hauria gastat 900.906,70 euros a habilitar els 2.259 centres usats per al referèndum.
Consten així mateix en aquests informes policials partides diverses, com 1,3 milions d'euros que es van emprar a rehabilitar la nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) amb la finalitat d'albergar el 'call center' de l'1-O.
També figuren adjudicacions de Vicepresidència i les conselleries de Presidència, Treball, Assumptes Socials i Família, Salut, Cutura i el Diplocat per a propaganda de l'1-O, repartiment de cartes certificades de cara a la votació o serveis d'observadors internacionals, entre altres partides.
