Actualitzat 01/06/2016 17:41 CET

El jutge dels ERO processa Chaves i Griñán i sis exconsellers de la Junta

El juez del caso ERE Álvaro Martín a su llegada a los juzgados
EUROPA PRESS

Els atribueix un delicte continuat de prevaricació i a Griñán, a més, un delicte de malversació

   SEVILLA, 1 Juny (EUROPA PRESS)

El jutge de reforç Álvaro Martín, que investiga el cas dels Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) fraudulents, ha processat els expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán i 24 exalts càrrecs més de la Junta, entre els quals hi ha sis exconsellers.

En una sentència, a què ha tingut accés Europa Press, el jutge processa els expresidents i els exconsellers José Antonio Viera, Carmen Martínez Aguayo, Francisco Vallejo, Magdalena Álvarez, Gaspar Zarrías i Antonio Fernández en el marc de la peça separada del procediment específic pel qual es van concedir les ajudes investigades en el cas ERO, l'anomenada peça 'política'.

Alhora, ha processat els exviceconsellers Agustín Barberá, Justo Mañas, Gonzalo Suárez, Jesús María Rodríguez, i José Salgueiro; els exdirectors generals de Treball Francisco Javier Guerrero, Juan Márquez i Daniel Alberto Rivera, i els exsecretaris generals tècnics de la Conselleria d'Ocupació Juan Francisco Sánchez, Lourdes Medina i Javier Aguado.

També han estat processats l'exsecretari general d'Hisenda Antonio Estepa; l'exdirector general de Pressupostos Antonio Vicente Lozano; l'ex interventor general de la Junta, Manuel Gómez; els exdirectors generals d'IFA/IDEA Miguel Ángel Serrano, Antonio Valverde i Jacinto Cañete, i l'excap del Gabinet Jurídic de la Junta, Francisco del Río.

L'instructor, que ha donat trasllat a la Fiscalia Anticorrupció i a les acusacions particulars perquè en el termini de 45 dies formulin escrit d'acusació sol·licitant l'obertura de judici oral o el sobreseïment de la causa, considera que els fets podrien ser constitutius d'un delicte continuat de prevaricació en concurs medial amb un delicte de malversació, tot i que aquest últim delicte no l'imputa ni a Chaves, ni a Zarrías ni a Magdalena Álvarez.

Així, el jutge atribueix la malversació a 18 dels imputats, entre els quals hi ha Griñán, Viera, Fernández, Martínez Aguayo i Vallejo. Amb l'anterior Codi Penal, abans de la reforma de l'any passat 2015, la pena de presó prevista per a la malversació és de quatre a vuit anys.

Alhora, el jutge ha decidit arxivar la causa contra 24 dels exalts càrrecs que estaven imputats en aquesta peça, la primera instrucció de la causa que es conclou. Destaquen els exconsellers Manuel Recio, Martín Soler i Antonio Ávila, l'expresident d'El Monte José María Bueno Lidón o el president d'Unicaja, Braulio Medel, que va formar part del consell rector de l'agència IDEA.

"DE LA MANERA MÉS GROLLERA"

Centrant-se en la prevaricació, el magistrat considera que hi ha indicis de l'esmentat delicte perquè s'han vulnerat "de manera palmària" criteris com el de "servei prioritari als interessos generals, la submissió plena a la llei i al dret i l'absoluta objectivitat en el compliment dels seus fins".

"N'hi ha prou a atendre als mecanismes utilitzats per proveir de fons públics el procediment específic, la forma de gastar aquests fons, l'absència de criteri per a la fixació dels beneficiaris, de les quanties concedides i del control del destí, per concloure que es va postergar el servei dels interessos generals a favor dels tercers, que això es va fer amb total oposició a la llei i al dret i amb una total falta d'objectivitat", subratlla.

Segons la seva opinió, els 26 imputats, "mitjançant un concert exprés o tàcit, han dictat una pluralitat de resolucions contràries a dret de la manera més grollera, per la seva oberta oposició als procediments ordinaris de concessió d'ajudes i subvencions i als procediments pressupostaris, sense que se li pugui donar una explicació raonable, si no és la de pretendre eludir els esmentats procediments per un mal entès esperit d'agilitació del funcionament de l'Administració, la qual, vistes les deficiències buscades o assumides, resulta ser una explicació inacceptable".

El jutge, per apreciar la continuïtat delictiva, argumenta que aquesta conducta "es va prolongar en el temps, com a manera d'execució del pla originalment establert l'any 2000, i es va mantenir amb una vocació de perpetuïtat fins que va ser posada al descobert l'any 2011".

Respecte al delicte de malversació, indica que "cal marcar una fita cronològica l'any 2005", de la qual "es derivarà una diferent responsabilitat per a cadascun d'ells", com és l'emissió per la Intervenció General de la Junta d'un informe en què es concloïa que "s'estava prescindint de manera total i absoluta del procediment establert" a la Llei General de la Hisenda Pública d'Andalusia per a la concessió de subvencions.

"Fins aquell moment tots els implicats en la posada en marxa i funcionament del 'procediment específic' podrien pretendre emparar-se en la ignorància de les seves nefastes conseqüències, de manera que, si bé incorrien en un delicte de prevaricació, per ser la seva conducta del tot contrària a dret, hi havia la possibilitat que estiguessin fent-ho per un mal entès sentit d'atenció als interessos col·lectius. Tot i això, a partir d'aquest informe aquesta possibilitat queda descartada de manera absoluta", assevera el jutge.

I és que, segons la seva opinió, "no era possible desconèixer els fets greus que posava en relleu l'informe ni la seva connexió amb el sistema de repartiment d'ajudes i subvencions instaurat el 2000, de manera que qui va decidir prosseguir amb la praxi instaurada ho va fer assumint totes les seves conseqüències, és a dir, assumint que fons públics es posaven en mans de persones no autoritzades per disposar-ne, que aquesta persona els repartia amb absoluta discrecionalitat o arbitrarietat (...), cosa que comprometia l'erari de la Junta".

"TOTAL PERVERSIÓ" DEL SISTEMA

En aquest sentit, l'instructor indica que aquesta advertència "s'ha reiterat al llarg del temps en els informes de compliment" de la Intervenció posteriors al del 2005 i assevera que, "per reforçar aquesta situació d'informació sobre la total perversió del sistema, l'auditoria de comptes d'IFA/IDEA del 2006 ha informat de l'existència d'un desfasament per import de més de 58 milions d'euros", per la qual cosa, "davant de tals evidències, no cap assumir ni el desconeixement de la perversió del 'procediment específic' ni el seu abast malversador".

Així, conclou que "es compleixen tots els pressupostos de la malversació a totes aquelles persones que, a partir de l'any 2005, van venir a tenir coneixement que aquelles resolucions prevaricadores per contràries a dret que estaven prenent en el marc d'aquest 'procediment específic' estaven, a més, l'instrument a través del qual eren objecte d'apropiació els fons públics inicialment destinats a ajudes a empreses i persones afectades per les crisis empresarials".

El jutge imputa el delicte de malversació continuada a 18 dels imputats, entre els quals hi ha el mateix Griñán, per "ser les persones destinatàries i receptores dels informes que se'n van succeint des de l'any 2005, del que es deriva aquest coneixement que els converteix en coresponsables de la malversació dels fons públics vinculats" al procediment específic, apuntant a la responsabilitat d'"aquells que es van limitar a deixar fer a altres".

Segons explica el jutge, ha estat entre el 2000 i el 2011 quan "es va implantar i va mantenir des del govern de la Junta i a l'àrea de la Conselleria d'Ocupació un procediment que, a través de diferents modalitats, ha vingut a denominar-se 'procediment específic', l'objecte del qual era eludir l'aplicació dels procediments ordinaris i, en especial, els mecanismes de control previ de la Intervenció General de la Junta, per a la disposició de les partides pressupostàries destinades a ajudes sociolaborals i a empreses, en una quantia no determinada però no inferior a 854.838.243 euros".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés