MADRID, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha confirmat el processament de Driss Oukabir, Mohamed Houli Chemlal i Saïd Ben Iazza, els tres sospitosos que es troben en presó provisional pels atemptats de Barcelona i Cambrils del mes d'agost del 2017, per la qual cosa ha rebutjat atribuir-los el delicte d'assassinat, perquè considera que no hi ha indicis que coneguessin els plans que finalment va dur a terme la cèl·lula gihadista.
En dues actuacions, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 ha rebutjat tant els recursos de les defenses dels processaments com els de les set acusacions particulars, que pretenien ampliar el processament per 16 delictes d'assassinats terroristes i 140 assassinats en grau de temptativa. La Fiscalia, en canvi, no va presentar recurs en estar d'acord amb el relat i les conclusions d'Andreu.
Així, el magistrat confirma el processament d'Oukabir i Houli pels delictes d'integració en una organització terrorista, delicte de fabricació, tinença i dipòsit d'explosius i delicte d'estralls en grau de temptativa. A Iazza, que va ser detingut a Castelló uns mesos després dels atemptats, li atribueix el delicte de col·laboració amb l'organització terrorista.
Les acusacions particulars van argumentar en els seus recursos que encara que els sospitosos no van actuar directament en els atacs, sí que coneixien els plans de la cèl·lula d'atemptar a Catalunya, per la qual cosa consideren que als dos primers sí que se'ls poden imputar els assassinats i al tercer se li pot atribuir integració i no només col·laboració.
NO CONEIXIEN ELS NOUS PLANS
El jutge reconeix que l'objectiu de la cèl·lula terrorista era el de cometre diversos atemptats mitjançant l'ús de l'explosiu que estaven fabricant a l'habitatge d'Alcanar, però l'explosió que es va produir el 16 d'agost del 2017 "va frustrar i va impossibilitar la possibilitat de seguir endavant amb els plans terroristes traçats".
Així, conclou que no hi ha indicis que els processats haguessin conegut o participat dels nous plans delictius adoptats per la resta dels integrants de la cèl·lula, "per la qual cosa tampoc no pot existir el condomini funcional del fet que requereix la jurisprudència perquè pugui estimar-se la coautoria pretesa pels recurrents".
Pel que fa a Driss Oukabir, els recursos de les acusacions recorden que va llogar la furgoneta amb la qual Younes Abouyaaqoub va atropellar la gent a les Rambles, si bé Andreu destaca que el vehicle estava destinat a la comissió dels atemptats amb explosius, "sense que consti que tingués el mínim coneixement de la decisió" final d'atropellar als vianants.
SORPRÈS PER LES MORTS DELS SEUS COMPANYS
Sobre Mohamed Houli, el jutge subratlla a la seva interlocutòria que no existeix "el més mínim indici que pogués participar, ni tan sols conèixer" els plans que, després de l'explosió a Alcanar, "guiarien els passos" de la resta d'integrants de la cèl·lula, perquè el sospitós es trobava ingressat a l'hospital com a conseqüència de la deflagració.
De fet, el magistrat recorda que durant la seva primera declaració a l'Audiència Nacional Houli "desconeixia per complet el parador" dels sis terroristes i que es va mostrar "sorprès i apesarat" quan es va assabentar de la seva mort. "Això evidencia que no sabia res respecte de l'activitat desplegada pels seus amics i companys després de l'explosió d'Alcanar", apunta.
I pel que fa a Saïd Ben Iazza, de l'examen de les "relacions que unien els membres de la cèl·lula, de com i on es va formar i el desenvolupament de la seva activitat", el jutge conclou que el sospitós "en cap moment es va integrar, i no va arribar a ser-ne un membre més", a pesar que pogués "col·laborar facilitant la seva documentació" o "el seu vehicle" per a l'adquisició "dels precursors necessaris per a la fabricació de l'explosiu".
D'aquesta manera, Andreu explica en la seva interlocutòria que "de les dades que obren en les diligències sumariales no cal deduir, racional i amb fonament, la participació dels processats en els fets" que les acusacions pretenen imputar-los, "ni existeix una altra base per a això que el voluntarisme", perquè opina que l'argumentació dels recursos està "basada en elements subjectius i conclusions no-fonamentades en dades fàctiques objectius".
Quant a les altres dues persones que van ser detingudes després dels atemptats però posades en llibertat al cap de pocs dies, Mohamed Aalla --el germà d'un dels terroristes morts a Cambrils el nom del qual estava al cotxe en què es van desplaçar aquella nit-- i Salh El Karib --l'amo del locutori des del qual Oukabir va comprar uns bitllets d'avió--, el magistrat confirma que estan fora de tota sospita, perquè no es desprèn cap indici de criminalitat contra ells.
NO ÉS VINCULANT PER A LES PARTS
No obstant això, Andreu recorda en la seva interlocutòria que el processat "no és vinculant per a les parts amb vista a confeccionar els escrits de qualificació ni tampoc per al tribunal sentenciador", perquè suposa una "imputació formal de caràcter provisional", de manera que les acusacions particulars podran defensar durant el judici els delictes i penes que considerin oportuns.
D'altra banda, el jutge també ha rebutjat els recursos que van presentar els tres processats, perquè "existeixen indicis de la seva participació en els fets que determinen la seva participació en la comissió dels fets investigats", fets que, a més, han estat reconeguts pels investigats.
Contra aquestes dues actuacions del magistrat en què rebutja els arguments d'acusacions i defenses hi ha un recurs davant la Sala penal de l'Audiència Nacional.
