L'Audiència de Madrid va ordenar la reobertura d'aquesta part de la investigació després d'estimar el recurs d'Anticorrupció
MADRID, 28 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident del Govern espanyol i expresident de Bankia Rodrigo Rato ha estat citat a declarar de nou com a imputat el proper 5 d'abril a les 10.30 hores pel titular del Jutjat d'Instrucció número 31 de Madrid, que li investiga per l'origen presumptament il·lícit de la seva fortuna familiar.
El magistrat Antonio Serrano-Arnal adopta aquesta decisió després que l'Audiència Provincial de Madrid li ordenés la reobertura de la causa relativa al delicte de blanqueig de capitals, que ell mateix va sobreseure el passat mes de maig en considerar que l'informe de la Guàrdia Civil en què es basava la investigació mancava de "sustent bàsic".
En aquest informe, la Unitat Central Operativa (UCO) atribuïa a Rato possibles delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals, suborn i malversació de cabals públics. Segons l'Institut Armat, es va aprofitar del procés de privatització d'empreses propietat de l'Estat, com Endesa, Repsol o Telefónica, per "col·locar en els llocs de direcció persones de confiança i obtenir "sustanciosos contractes de publicitat".
Igualment va exposar que el que fos director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) es va valer de la seva influència en aquests nomenaments per després obtenir "sustanciosos contractes de publicitat" a través de la societat Cor Comunicació --creada amb els seus germans i el control dels quals va adquirir per complet en 2013-- i altres derivades també sota el seu control com Muinmo o Emisoras Rato.
Malgrat l'arxiu provisional d'aquesta part de la instrucció, el jutge va exposar que els contractes es van realitzar "amb imports excessius" i va xifrar en 71.902.822 euros la facturació provinents de les empreses privatitzades durant la seva etapa en la vicepresidència del govern.
El passat mes d'octubre, la Secció 23 de l'Audiència Provincial va estimar parcialment el recurs interposat per la Fiscalia Anticorrupció i va ordenar al jutge continuar amb les diligències d'aquesta part de la instrucció en entendre que existeixen indicis suficients que "ha tingut societats domiciliades a l'estranger utilitzant com a testaferros societats fiduciàries, sense activitat social coneguda".
NO VA COMETRE DELICTE DE SUBORN
En el seu acte del 5 d'octubre l'Audiència va establir, no obstant això, que es mantingués el sobreseïment provisional pel delicte de suborn. En relació a aquest tipus delictiu, el jutge Serrano-Arnal va apuntar que, si s'hagués produït, estaria prescrit des de 2014, deu anys després de la seva sortida de l'Executiu, per la qual cosa no cap investigació relativa a aquests fets.
Els magistrats de l'Audiència Provincial van apuntar que, donat el càrrec que va ostentar en l'Executiu, "és perfectament creïble que la seva opinió fos especialment rellevant per nomenar aquests presidents", ara bé, "afirmar que els nomenaments de tals presidents tenien com finalitat facilitar el lucre il·lícit de la família Rato a través del cobrament de comissions o sobrepreus és una conclusió que no se sosté".
ACTIVITATS LÍCITES
L'expresident de Bankia, per la seva banda, va remetre un escrit al magistrat instructor en què va arremetre contra la Fiscalia Anticorrupció per acollir les "absurdes" conclusions de la Guàrdia Civil sense fer "la més mínima tasca de contrast" i amb una "absoluta falta de rigor". Va dir a més que la UCO havia recorregut a uns fets de fa més de 20 anys per construir "de manera tergiversada i absolutament contrària a la legalitat" uns indicis delictius "freturosos d'una base tàctica sòlida", la qual cosa va portar al fet que la fiscal aconseguís una "conclusió absurda" de l'assumpte.
El seu lletrat va explicar llavors que no existeix cap llei que prohibeixi a un alt càrrec ser accionista d'una empresa que contracti amb l'Administració, i per aquest motiu no es pot considerar que els ingressos obtinguts per les societats participades per Rato siguin il·lícits, sinó que es van tractar d'operacions "absolutament legals, reals i realitzades a preu de mercat".
A més d'aquesta part relativa a l'informe de la UCO, l'exvicepresident del govern espanyol té obertes més d'una desena de peces en el marc de la investigació sobre l'origen de la seva fortuna. Es tracta de la cinquena citació per a l'exvicepresident del Govern d'Espanya des que va començar la investigació dels fets l'any 2015.
