El magistrat del Suprem va ampliar la investigació contra ells per la seva participació "especial i destacada" en el procés sobiranista
MADRID, 1 febr. (EUROPA PRESS) -
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga els fets relacionats amb el denominat procés sobiranista, ha anunciat aquest dijous a les parts personades en aquesta causa que citarà a partir el proper 14, 19 i 20 de febrer els sis responsables polítics catalans --entre ells, l'expresident de la Generalitat Artur Mas, la coordinadora general del PDeCAT Marta Pascal i l'exportaveu de la CUP Anna Gabriel-- als quals va imputar en la causa el passat 22 de desembre per la seva participació "especial i destacada en el procés independentista.
El magistrat ha avançat durant la compareixença com a testimoni del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, coordinador de l'operatiu policial preparat per al referèndum il·legal del passat 1 d'octubre, que aquest divendres notificarà a aquests investigats les seves citacions, segons han informat fonts jurídiques presents a la declaració.
El primer dia previst per començar la ronda de declaracions serà el dimecres 14 de febrer, dia en el qual declararan Anna Gabriel i l'expresidenta d'aquest grup parlamentari Mireia Boya. Precisament, aquest mateix dia Pérez dels Cobos haurà de tornar a comparèixer com a testimoni, però en aquesta ocasió serà davant la jutge instructora de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.
El dilluns dia 19 serà el torn de Pascal i de la número dos a la llista d'ERC, Marta Rovira; i l'endemà conclouran els interrogatoris Arur Mas i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras.
PARTICIPACIÓ "ESPECIAL I DESTACADA"
El jutge instructor va ampliar en un acte del passat 22 de desembre la investigació contra aquestes sis persones --la causa compta amb 28 imputats pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació per la seva participació "especial i destacada en el procés independentista. Aquesta decisió la va prendre després de conèixer l'informe de la Guàrdia Civil en el qual assenyalen que tots ells haurien format part del Comitè Estratègic per declarar unilateralment la independència de Catalunya.
Així constava en el document 'Enfocats', el full de ruta per a la creació d'un nou Estat, confiscat al domicili de Josep María Jové, número dos de l'ex-vicepresident Oriol Junqueras. També se li va requisar una agenda en la qual hi havia anotacions manuscrites sobre el procés independentista.
'Enfocats' més l'agenda coneguda com la 'Moleskine' han estat especialment reveladors a l'hora de situar als imputats en el rol que van ocupar durant el procés sobiranista. El jutge Llarena, segons va explicar en la seva exposició raonada, va ampliar la investigació contra aquests polítics perquè va tenir en compte també una sèrie d'elements que "poguessin corroborar el que en aquest document es recull".
Segons l'informe de la Guàrdia Civil, tots els actors del procés sobiranista van actuar sota una "simbiosi absoluta" i unitat d'acció plena. I els membres del comitè, en concret, van ser "copartícipes" del disseny de l'estratègia d'independència, ja que van dirigir i van controlar la implementació dels seus plans per a la creació d'un Estat sobirà i per tant van mobilitzar els recursos humans i materials necessaris per a això.
EL COMITÈ ESTRATÈGIC
En aquest Comitè Estratègic es trobaven aquests sis investigats al costat d'altres imputats en la causa com l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont --a Brussel·les (Bèlgica); l'ex-vicepresident Oriol Junqueras; l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez; el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart --els tres a la presó--, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; i l'ex-membre de la Mesa Lluis María Corominas (PDeCAT).
També van incloure a directors de les oficines del desenvolupament de l'autogovern, entre ells el jurista Carles Vi Pi i Sunyer i els presidents i secretaris generals dels partits independentistes com Neus Munté --qui va declarar com testimoni aquest dimarts--, entre d'altres.
En relació amb Artur Mas, els investigadors consideren que l'expresident català no s'ha desvinculat de la deriva sobiranista "malgrat la seva inhabilitació" per la consulta il·legal del 9 de novembre de 2014.
A més, destaca que va ser en aquest període quan es va formalitzar l'acord de transició nacional i la declaració de sobirania, creant-se també el llibre blanc que recollia l'estratègia i objectius dels ideòlegs d'una Catalunya independent.