MADRID, 22 nov. (EUROPA PRESS) -
El jutge instructor del 'cas Nóos', José Castro, "sempre" va pensar que la Infanta Cristina "no només estava al centre de la trama i les seves esbandides, sinó que era l'eminència grisa", encara que "molt discreta i molt grisa", segons assegurava en una entrevista que forma part del llibre de la periodista Pilar Urbano 'La pieza 25', presentat aquest dimecres a Madrid.
"Ho vaig plasmar a les meves interlocutòries, que ella ho sabia i estava al tant de tot. Per ventura no en els detalls menors del dia a dia, però sí en el quid essencial dels negocis d'Iñaki (Urdangarin) amb les institucions públiques i en els magres resultats que ell i Diego Torres collien", afirmava el jutge instructor, que també assegura que "racionalment" tampoc es conformava amb que només s'imputessin a la Infanta dos delictes fiscals.
Això sí, el jutge deixava clar que acceptaria la decisió quan fos "cosa jutjada" --en el cas de la Infanta l'absolució és ferma, perquè no ha estat recorreguda davant el Suprem---. L'entrevista va ser realitzada al desembre del 2014.
LA INFANTA VA SER ABSOLTA AL FEBRER
Al febrer del 2017, l'Audiència de Balears va absoldre la infanta i va condemnar el seu espòs, Iñaki Urdangarin, a sis anys i tres mesos de presó. La condemna va ser recorreguda tant per l'acusat com per la Fiscalia i està pendent de la decisió del Tribunal Suprem. En opinió del magistrat emèrit de l'alt tribunal, José Antonio Martín Pallín, que ha participat en la presentació, l'assenyalament serà al gener o al febrer.
A l'acte, l'autora del llibre ha titllat de "patochada" el recurs presentat per Urdangarin per demanar la seva absolució i ha opinat que a l'ex-duc li ha anat malament judicialment perquè va triar un advocat "molt de tercera fila", però amic seu, i que va declinar l'oferta del seu sogre si se'n fes càrrec de la defensa.
Urbano, que s'ha mostrat molt dura amb l'actitud el Rei Juan Carlos, ha elogiat, no obstant això, el paper "heroic" de Felipe VI que, a la seva manera de veure, "jugant-se l'afecte de la seva germana ha salvat la imatge de la monarquia, que estava enfangada en això". El Rei, ha dit, va fer el que estava a la seva mà, "expulsant el membre corrupte" i traient a la seva germana el Ducat de Palma. "No pot treure-li els drets successoris, del seu bon sentit dependria que ella els cedís als seus fills", ha dit.
"NO PODIA DEIXAR DE SER QUI ERA"
Per a l'autora del llibre, Cristina de Borbó va ser cooperadora "indispensable", perquè la trama només va ser possible per ser filla del rei Juan Carles. "Ella feia una cosa: ser i estar. No podia deixar de ser qui era, filla del Rei i esposa d'Urdangarin, i no volia deixar d'estar on estava, on entrava diner negre i on es reciclava".
Urbano ha parlat d'una "operació per salvar la Infanta" del banc dels acusats i que el fiscal Pedro Horrach va elaborar "cinc folis" per això donant instruccions a la defensa.
També ha opinat que la Infanta va demostrar intel·ligència no deixant ni una prova i, al contrari que el seu espòs, no contestant si més no a cap email.
En el llibre, el jutge també diu que no ha sentit "pressions", però sí que es va fer "el sord" davant les "interferències polítiques o institucionals, missatges oblics esgrimint raons d'Estat". I relata com algú volia que sabés que estava vigilat, ja que un dia van foradar les quatre rodes del cotxe d'una amiga" i un altre "van empastifar d'excrements el felput i la porta d'entrada" o "van ficar silicona i escuradents de dents".
