Després de la seva oposició inicial, Justícia va contractar un despatx belga per defensar tant els interessos d'Espanya com al jutge per 544.982 euros
MADRID, 2 set. (EUROPA PRESS) -
Un jutjat civil francòfon de Brussel·les ha fixat per dimarts que ve a les 9.30 hores la vista en la qual s'analitzarà amb caràcter preliminar la demanda civil per la qual l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i quatre dels seus exconsellers pretenen que el jutge que els ha investigat per rebel·lió en el Tribunal Suprem, Pablo Llarena, sigui condemnat a indemnitzar-los amb un euro simbòlic per la seva suposada falta d'imparcialitat.
La insòlita demanda i la gestió de l'assumpte pel Ministeri de Justícia ha provocat una gran tensió en l'Executiu de Pedro Sánchez, la resposta del qual ha derivat des d'una posició inicial contrària a defensar personalment al jutge -justificant-ho en què la demanda es basa en unes manifestacions realitzades per Llarena en un acte privat- a la contractació d'un bufet a Bèlgica per 544.982 euros amb l'objectiu de defensar tant la sobirania dels tribunals espanyols com al magistrat.
Finalment, dimarts es veuran les cares en la Secció de Civil del Palau de Justícia de Brussel·les tant els advocats de Puigdemont i dels seus exconsellers Meritxell Serret, Antoni Comin, Clara Ponsatí i Lluis Puig com els lletrats del bufet Liedekerke Wolters Waelbroeck Kirkpatrick, que ha estat el contractat pel Govern per representar a Espanya en aquest litigi.
Els exconsellers i Puigdemont argumenten en la seva demanda que la instrucció duta a terme per Llarena suposa una vulneració flagrant de la seva presumpció d'innocència i de la llibertat d'acció política i es basen en unes manifestacions realitzades pel jutge el passat mes de febrer a Oviedo, on va acudir a donar una conferència.
Segons els demandants, Llarena va assenyalar que els investigats pel 'procés' no poden ser titllats de "presos polítics" i els va acusar d'haver incorregut en rebel·lia segons el Codi Penal espanyol, la qual cosa compromet la seva independència.
L'assumpte s'ha vist a més enterbolit pel fet que la demanda en francès que ha arribat al jutjat belga inclogui, per un error segons els demandants, una traducció errònia de les paraules del magistrat espanyol que donen per fet l'atribució del delicte als exmandataris catalans per utilitzar l'afirmatiu en comptes del condicional amb el qual el jutge espanyol es va expressar. Aquest "error" serà esmenat dimarts davant pels demandants, segons van anunciar.
El govern va actuar després de ser reclamada la defensa del jutge pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), davant el qual Llarena va sol·licitar empara. La reclamació de l'òrgan de govern dels jutges inclou també la necessitat d'arbitrar les mesures relatives a la integritat econòmica del magistrat, això és, que l'Estat assumeixi la condemna i les costes que es derivin d'una eventual condemna civil.
ESTRATÈGIA A SEGUIR
L'actuació de l'Estat a Brussel·les serà dissenyada personalment per l'advocada general, Consuelo Castro, si bé els detalls han de ser concertats amb els advocats belgues perquè són els que coneixen els detalls del procediment en aquest país, segons han assenyalat a Europa Press fonts del departament de Dolores Delgado.
Així, s'han analitzat tots els escenaris possibles i s'està barrejant si es produeix una personació d'Espanya com a tal o l'actuació es limita a no reconèixer la jurisdicció civil belga per conèixer d'un assumpte que afecta a la sobirania dels tribunals espanyols. Caldria tenir en compte, entre altres aspectes, que una decisió en aquest sentit podria vetar que Espanya pogués recórrer en el futur una eventual decisió del jutge belga davant instàncies superiors.
Tampoc no s'ha decidit si la intervenció d'Espanya en el procediment serà de forma presencial, és a dir, amb l'assistència efectiva dels advocats belgues que es contractin el proper dia 4 en el Palau de Justícia de Brussel·les o si es decideix per limitar l'actuació a la presentació d'un escrit.
El jutjat belga ha fixat una vista, a partir de les 09.00 hores, en el Tribunal de Primera Instància francòfon de Brussel·les, amb seu en el Palau de Brussel·les, i el que ja sembla clar és que Llarena, la presència del qual no és obligada en aquest tràmit, no té cap intenció d'acudir.
