Acorda que els béns siguin traslladats al Monestir de Sijena (Osca)
SARAGOSSA, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
La magistrada del Jutjat de Primera Instància número 1 d'Osca ha declarat nul·les les compravendes dels béns de Sijena (Osca) realitzades per la Generalitat i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i reconeix l'Ordre Santjoanista del Real Monestir de Sijena com l'única propietària d'aquests contractes.
Per aquesta raó, a la seva sentència, la magistrada acorda que la possessió material dels esmentats béns ha de ser reintegrada als seus propietaris i que els béns siguin traslladats al Monestir de Sijena, ubicat al terme municipal de Villanueva de Sijena; imposa a més les costes del procés judicial a les institucions catalanes.
En resposta a les al·legacions realitzades pels demandats, la magistrada considera acreditat que tant la Comunitat autònoma d'Aragó com l'Ajuntament de Villanueva de Sijena estan "legítimament i legalment autoritzats" a reclamar els béns, ja que els correspon la protecció i gestió del patrimoni cultural i històric aragonès.
"Tenint en compte que ostenten competències administratives culturals sobre el monument, tenen plena legitimació per sol·licitar la nul·litat dels contractes celebrats entre la Generalitat i la Comunitat Religiosa que va alienar els béns del Monestir de Villanueva de Sijena", indica en la seva sentència.
Basant-se en una abundant legislació, la magistrada considera que en aquest cas es tracta d'un concepte extensiu del que s'entén per bé immoble i, per tant, la declaració de BIC del 1923 "va recaure sobre l'immoble amb totes les seves parts integrants".
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó en una nota de premsa, la jutge al·ludeix en concret a la Reial Ordre de 28 de març del 1923 que ha declarat Monument Nacional el Real Monestir de Sijena afegint que, per tant, "li és també aplicable el Reial decret de 9 de gener del 1923 sobre alienacions de béns artístics i històrics eclesiàstics".
QUAN S'HA DECLARAT BIC
Incideix que els béns objecte d'aquests contractes de compravenda ara en litigi "es trobaven al monestir de Villanueva de Sijena al seu moment de declaració com Monument Nacional el 1923 i per aquesta raó reuneixen les característiques esmentades per ser considerats part de l'immoble del Monestir i, consegüentment, ha de resultar aplicable als esmentats béns alienats el règim jurídic establert per la Llei de Patrimoni Històric Espanyol (LPHE) per als béns immobles declarats d'Interès Cultural. I amb les conseqüències de l'article 18 i 36 de LPHE".
Raona en la seva sentència que en aquests contractes de compravenda "s'han traspassat per les parts els límits de l'autonomia privada infringint norma imperativa o prohibitiva" i que s'han vulnerat àmpliament l'ordenament jurídic, que l'alienació "és nul·la de ple Dret", i que l'esmentada alienació "en cap cas hauria d'haver-se produït, ja que la legislació protectora vigent no permetia el desmembrament i consegüent destrucció de Béns d'Interès Cultural".
Conclou que no havent-se notificat prèviament aquestes alienacions ni a l'Administració de l'Estat, ni a la Diputació General d'Aragó, conforme al que s'ha assenyalat, i entenent els béns venuts com a consubstancials al Reial Monestir de Sijena i parts integrants del mateix, el caràcter de BIC per estar compresos dins de la declaració feta l'any 1923 (seria el cas de les pintures murals, sepulcres, portes, escultures i relleus), les esmentades alienacions "pateixen d'un vici de nul·litat absoluta o radical, de ple Dret".
"Es tracta d'un BIC indivisible, alienació del qual en part implica la seva destrucció i mutilació, no sent per tant així alienable ni hàbil per ser posseït en concepte de propietari per ningú, mentre no obtingui les llicències corresponents i necessàries de l'autoritat administrativa competent conforme al procediment administratiu a seguir", remarca.
EN REBEL·LIA PROCESSAL
La sentència dictada respon així les demandes presentades per la Comunitat autònoma d'Aragó i l'Ajuntament de Villanueva de Sijena en què sol·licitaven que es declaressin nul·les les compravendes de béns fetes entre la monges Santjoanistes de Real Monestir de Villanueva de Sijena i la Generalitat.
Com a demandats en el procés hi figuren, a més de la Generalitat i les monges Santjoanistes de Real Monestir de Villanueva de Sijena, les germanes Santjoanistes del Monestir de Valldoreix en la població de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) i el MNAC.
Davant de la no compareixença de l'Ordre Santjoanista del Monestir de Villanueva de Sijena ni de les germanes Santjoanistes del Monestir de Valldoreix, la magistrada declara les dues congregacions en rebel·lia processal.
En resposta a la demanda, la Generalitat va al·legar, entre d'altres raons, la legalitat de les compravendes basant-se en el fet que es tracta de béns mobles no inclosos en la declaració de Bé d'Interès Cultural del Monestir de Sijena feta el 1923.
Per la seva banda, el MNAC ha indicat en el seu escrit que l'operació de compravenda feta va ser "una operació de salvament i protecció del patrimoni i no d'una espoliació" i va argumentar a més que "el principi d'intangibilitat dels béns immobles del patrimoni ha de cedir davant del principi de conservació la Llei 16/1985 de 25 de Juny del Patrimoni Històric Espanyol i protecció del patrimoni", pel que sol·licitava que la demanda fos desestimada.
Entre els béns venuts el 1983, segons consta en la sentència, es troben fins a 44 peces i el seu preu total era de 10.000.000 pessetes; l'any 1992 es van vendre 12 obres més, per import de 25.000.000 pessetes i el 1994, un altre conjunt d'obres que sumaven 14.855.000 pessetes; la quantia total del litigi pels tres contractes ascendia a 49.855.000 pessetes.
L'advocat Jorge Español, que representa l'Ajuntament de Villanueva de Sijena, ha considerat que la sentència "és una fita en la història judicial espanyola", ha valorat aquest dimecres en un comunicat.
