Creu que no posa en dubte la viabilitat del grup i que els perits van qüestionar "amb tota rotunditat" els seus comptes de sortida a Borsa
MADRID, 13 Feb. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha imposat el pagament d'una fiança en concepte de responsabilitat civil solidària de 800 milions d'euros a Bankia, a la seva matriu el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), a l'expresident Rodrigo Rato i als antics membres del Consell d'Administració Francisco Verdú, José Luis Olivas i José Manuel Fernández Norniella.
En una sentència, feta pública aquest divendres, el magistrat dóna un termini d'un mes a l'entitat, al BFA --per la seva condició d'accionista únic-- i als antics consellers perquè dipositin aquests diners que tenen com objectiu assegurar les eventuals responsabilitats que es derivin de la causa en la qual s'investiga la fusió i sortida a Borsa i adverteix que, de no fer-ho, decretarà l'embargament dels seus béns fins cobrir els 800 milions.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 considera que s'ha pogut cometre un delicte de falsejament de comptes en virtut de l'informe dels perits cedits pel Banc d'Espanya, del qual es desprèn que "amb tota rotunditat els estats financers continguts en el fullet de l'Oferta Pública de Subscripció (OPS) de Bankia no expressaven la imatge fidel de l'entitat". Segons la seva opinió, la pericial que va elaborar, a petició de l'entitat, l'expert Leando Cañibano no contradiu aquesta idea.
El magistrat responsabilitza de la creació i el manteniment d'"aquesta ficció" Bankia, el BFA --per la seva condició d'accionista únic-- i els qui van participar en l'acord adoptat pel Consell d'Administració del 15 de juny del 2011 que va donar lloc a la inclusió de la informació continguda en el fullet de sortida a Borsa, que ha resultat ser "inveraç".
UNA FIANÇA PROPORCIONADA PER A ACCIONISTES MINORITARIS
En aquest sentit, Andreu defensa que aquesta mesura cautelar no pretén posar en dubte la viabilitat econòmica i financera del grup, i alhora recorda que aquesta viabilitat es deu "precisament al fet d'haver rebut 22.400 milions d'euros en ajudes públiques". "Els compromisos que es deriven d'aquesta situació fan precís preveure la contingència d'una possible sentència condemnatòria que pogués comportar", rebla.
Segons la seva opinió, l'import de 800 milions d'euros és "proporcionat, adequat i justificat" en tractar-se d'una tercera part de la suma invertida pels accionistes minoritaris, que va arribar als 1.800 milions, i a la qual ha de sumar-se el terç establert per la llei.
"Atenent que el fullet informatiu està bàsicament dirigit a inversors minoritaris doncs les negociacions amb els inversors del tram institucional tenen un altre recorregut (...), i sense perjudici de salvaguardar els interessos i drets dels inversors institucionals, que queden incòlumes, procedeix establir una estimació, que asseguri les legítimes expectatives dels citats accionistes minoritaris".
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 recorda que Bankia va presentar l'estiu del 2011 un fullet que donava compte de la "saludable solvència" de l'entitat i, tot i que causa "cert estupor" que a una societat de recent creació que no tenia comptes consolidats en exercicis anteriors se li permetés sortir a Borsa, el cert és que la CNMV va autoritzar el seu debut borsari sobre la base de la informació oferta. Bankia va captar 3.092 milions d'euros en el parquet.
DECLARACIONS "GRANDILOQÜENTS" I UN FULLET "OPTIMISTA"
Tot i això, el magistrat destaca que la situació patrimonial reflectida en el fullet sobre la base del qual va sortir a Borsa el 20 de juliol del 2011 "poc o res tenia a veure amb la real, posada de manifest unes setmanes després". "Les grandiloqüents afirmacions del Consell d'Administració --avui dia ja substituït-- contingudes a l'informe de gestió i fins i tot l'optimisme del fullet sobre la bondat de l'operació contrasten vivament amb la realitat de les coses" afegeix.
Andreu conclou que l'article 282 bis del Codi Penal es va crear per "protegir els interessos col·lectius davant dels escàndols financers que s'han produït els últims anys tant a nivell nacional com internacional".
La Fiscalia Anticorrupció i el FROB es van oposar a aquesta mesura cautelar advertint que podia caure el preu de l'acció i perjudicar fins i tot més els inversors. Un mínim de cinc de les 12 acusacions particulars, han demanat en representació dels accionistes minoritaris una fiança de 4.112 milions d'euros --sol·licitada inicialment per UPyD-- i, de manera subsidiària, les quanties en les quals han resultat perjudicats.
