El magistrat diu que ETA encara té actius i mitjans per ocultar als seus membres
MADRID, 20 (EUROPA PRESS)
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha enviat a la presó a l'etarra Santiago Arrospide Sarasola, 'Santi Potros', 48 dies després que els magistrats de la Secció Primera ordenessin la seva excarceració després de descomptar una pena complerta a França. El jutge al·lega que existeix un elevat risc de fuga a causa de a les altes penes a les quals s'enfronta per dues accions terroristes dels 80.
"La gravetat de les penes és tal que que la seva elusió pogués constituir temptació prou intensa com per intentar posar-se fora de l'abast de l'aparell judicial", diu el jutge, que adverteix que 'Potros' podria evitar l'acció de la justícia refugiant-se a França, que es va negar a lliurar-li per les dues causes per les quals ara se l'empresona.
"No pot obviar-se que l'organització terrorista ETA compte encara amb actius personals i mitjans suficients per procurar la fugida i ocultació dels seus membres, tal com s'ha constatat en ocasions anteriors", diu el jutge en dues sentències fetes públiques aquest dimarts. També destaca la "imminència" de la celebració dels judicis, tenint en compte que la seva instrucció està acabada.
L'etarra, que va ser excarcerat el passat 4 de desembre i ha estat 46 dies en llibertat, s'ha negat a declarar en la seva compareixença davant del magistrat que l'ha informat sobre les dues causes per les quals ha acordat la seva detenció, un atemptat el 1987 i un intent d'assassinat el 1986, segons han informat fonts jurídiques. El membre d'ETA va ser detingut aquest dilluns en una operació conjunta de la policia i la Guàrdia Civil, en la seva població de Lasarte (Guipúscoa).
Andreu va disposar el seu empresonament per un atemptat comès a Barcelona el 1987 contra una patrulla de l'Institut Armat i per l'intent d'assassinat del fiscal general de l'Estat Luis Antonio Burón Barba el 1986. Li imputa la comissió de delictes d'atemptat, assassinat, lesions, estralls, utilització il·legítima de vehicle a motor i falsificació de plaques de matrícula.
L'atemptat del 1987 va ser comès per un comando d'ETA mitjançant la col·locació d'un cotxe-bomba al pas d'un vehicle oficial de la Guàrdia Civil a Barcelona. En ell va resultar assassinat Juan Fructuoso Gómez, que es trobava en els voltants del lloc en el qual va explosionar el cotxe-bomba i van patir ferides els guàrdies civils ocupants del vehicle, així com altres persones que eren a les proximitats.
El jutge assegura que Arrozpide era responsable, en el moment dels fets, del 'comando Barcelona' "al qual hauria encarregat la comissió dels fets, proporcionant als membres d'aquest, entre d'altres Domingo Troitiño Arranz i Rafael Caride Simón, les instruccions i la comissió per a la seva comissió.
L'altra causa investiga l'atemptat fallit el 1986 contra l'aleshores fiscal general de l'Estat Luis Antonio Burón Barba. L'acció terrorista no va arribar a produir-se perquè els integrants del 'Comando Madrid' d'ETA encarregats de portar-ho a terme, els etarres Idoia López Riaño, 'la Tigressa', i José Ignacio De Juana Chaos, "es van quedar adormits" el matí que s'havia fixat per materialitzar l'assassinat.
En aquest cas, el jutge assenyala també 'Potros' com a "organitzador i cap" dels comandos il·legals, entre els quals hi ha el 'Madrid'.
REINGRÉS A LA PRESÓ
D'aquesta manera, l'històric dirigent etarra tornarà a la presó després que la Secció Primera de la sala penal de l'Audiència Nacional avancés la seva sortida en descomptar el temps de presó que va complir a França i el membre d'ETA va abandonar la presó el passat 4 de desembre, generant un gran malestar entre els col·lectius de víctimes.
Tot i això, el Tribunal Suprem ha rebutjat aquesta doctrina de l'Audiència Nacional en el cas d'un altre etarra, Kepa Pikabea, per la qual cosa 'Potros' es trobava a l'espera que l'alt tribunal resolgués també sobre la seva situació.
Fins a la detenció d'aquest dilluns per altres dues causes, 'Potros' tenia llibertat de moviments en tenir una resolució judicial avalant la seva excarceració i tenint en compte que el Suprem encara no s'ha pronunciat sobre els seus casos, per la qual cosa fins i tot podria haver comprat un bitllet d'avió per sortir a l'estranger i intentar evitar una futura extradició.
EN VIRTUT D'UN CONVENI
Andreu va ordenar la seva detenció en aplicació del Conveni Europeu d'Extradició del 1957 que estableix que si hagués abandonat el territori espanyol en un termini de 45 dies des de la seva excarceració definitiva, Espanya no hauria pogut perseguir-lo per aquests dos atemptats.
El magistrat va sol·licitar a França la seva extradició per aquestes dues causes, però li va ser denegada, tot i que les autoritats franceses van acceptar lliurar-li per altres procediments oberts a Espanya.
Tot i això, el Conveni Europeu d'Extradició del 1957 en el seu article 14.1, permet la detenció i persecució del processat per aquestes dues causes en els següents suposats: quan no s'abandona el país al qual ha estat lliurat (en aquest cas Espanya) dins els 45 dies següents a la seva excarceració definitiva, o si torna al mateix en aquest termini de temps.
