Publicat 28/2/2019 11:39:55 +01:00CET

Justícia va atendre 12.000 víctimes de delicte el 2018, més de 7.000 per violncia masclista

Imagen de recurso de una persona
PIXABAY

Gay (ICAB) demana abordar aquest problema de "mxima magnitud i urgncia"

BARCELONA, 28 febr. (EUROPA PRESS) -

Les Oficines d'Atenció a la Víctima de la Conselleria de Justícia de la Generalitat van atendre el 2018 un total de 12.000 persones, gairebé un 90% dones, i un 58% per delictes relacionats amb la violncia masclista (7.014), ha explicat aquest dijous la consellera Ester Capella.

En inaugurar el II Congrés de Violncia de Gnere del Collegi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), juntament amb la degana, Maria Eugnia Gay, Capella ha valorat que aquestes dades reflecteixen "que les dones són especialment vulnerables davant el fet delictiu" en general, i és especialment greu en els casos de violncia masclista.

Ha recordat que el passat any van ser assassinades a Espanya 47 dones víctimes de la violncia masclista, set d'elles a Catalunya, que van deixar 39 orfes, i que en aquests dos mesos del 2019 han estat nou dones, una d'elles a Catalunya.

Davant d'aquestes xifres, Capella ha declarat que "no hi ha justificació possible per a la violncia contra les dones en una societat democrtica i en el marc d'un estat de dret" i ha afegit que una societat no pot ser lliure si no és lliure de la violncia contra les dones.

La consellera ha expressat el ferm compromís del Govern en aquesta lluita i ha considerat que les dades "evidencien que cal prevenir, detectar a temps, ampliar els recursos, garantir la coordinació en l'abordatge, millorar l'atenció en el procés judicial i molt especialment en el moment de la denúncia".

Capella ha fet una crida als operadors jurídics per redoblar els esforos per millorar l'atenció a les dones i ha constatat que el moment de la denúncia, en l'inici d'un procediment, és un "punt crític", per la qual cosa demana ser més eficients en la detecció dels casos, en la valoració del risc i en evitar la revictimització.

En la mateixa línia, la regidora de Feminisme, Igualtat i LGTB de Barcelona, Laura Pérez, ha explicat que els serveis municipals reporten dificultats en atendre a les víctimes perqu es donen casos de revictimització, especialment en l'mbit judicial, en qu de vegades es qüestiona la declaració de la dona.

Ha lamentat, per exemple, que encara es consideri que un informe dels serveis de l'Ajuntament és un informe de part, perqu són serveis especialitzats, per la qual cosa ha demanat més collaboració i coordinació interinstitucional i en l'mbit de la Justícia: "Queda moltíssim per fer perqu qui trenqui el silenci tingui una resposta positiva".

DEGANA DE L'ICAB

En la seva intervenció, la degana de l'ICAB ha demanat construir aliances per erradicar la violncia de gnere per aconseguir que es tracti com un problema de mxima magnitud i urgncia", i es desplegui eficament el pacte d'estat contra la violncia de gnere.

Ha lamentat que encara a dia d'avui "la violncia de gnere és un fet terrible que es presenta com inamovible i reiterat: una realitat social que sembla enquistada malgrat els esforos fets".

Repassant les estadístiques, ha ressaltat que el 60,5% de les víctimes mortals seguien vivint amb el seu agressor, només el 30,2% havien interposat denúncies prvies i, d'aquestes, un 69,2% havien sollicitat mesures de protecció, de les quals en un 22,2% de casos no s'havien adoptat.

Per aquest motiu, ha demanat "amb urgncia" l'aplicació del Conveni d'Istanbul per millorar la resposta a aquesta violncia, i ha demanat mesures més mplies amb una perspectiva més transversal, per eliminar la situació de risc que pateixen les dones.

En la inauguració del congrés, amb el títol 'Trenca el teu silenci. Física o psicolgica, tot és violncia', han estat presents també la diputada de la junta de govern Carmen Valenzuela i el secretari de l'ICAB, Jesús Sánchez.

El congrés, que se celebra aquest dijous i divendres a la seu de l'ICAB, preveu la participació de tots els implicats en la lluita contra la violncia de gnere: jutges que interpreten i apliquen la norma, advocats, psiclegs, periodistes, agents socials i administracions.