MADRID 2 febr. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri de Justícia ha recordat aquest divendres que és la mateixa llei la que recull la possibilitat d'inhabilitar càrrecs públics una vegada que hi hagi un acte ferm de processament, segons van indicar a Europa Press en fonts del Ministeri.
En aquest sentit, la Llei d'Enjudiciament Criminal preveu la inhabilitació de càrrecs públics imputats per rebel·lió si en finalitzar la instrucció de la causa i dictar-se acte ferm de processament continuen en situació de presó provisional.
Aquest supòsit podria afectar als investigats en el Tribunal Suprem pel procés independentista, entre ells el Govern de Carles Puigdemont i antics membres de la Mesa del Parlament.
Segons l'article 384 bis de la citada norma, quan una ordre de processament és ferma i l'investigat es troba a la presó provisional per delicte relacionat amb bandes armades o individus terroristes o rebels, "el processament que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó".
Així ho va recordar aquest dijous el ministre de Justícia, Rafael Catalá, qui, citant la llei, va afirmar que els responsables polítics del procés sobiranista a Catalunya seran inhabilitats abans que existeixi una sentència ferma.
Va explicar també que la sentència es pot esperar per a la tardor o finals d'any", per la qual cosa "des de molt aviat" pot haver-hi una inhabilitació i treure els responsables del procés sobiranista de la "representació pública".
JUNQUERAS I SÀNCHEZ, DIPUTATS QUE SEGUEIXEN A LA PRESÓ
En la causa del procés sobiranista, la mesura de presó provisional segueix vigent únicament per a l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, tots dos diputats electes per ERC i JxCat, respectivament.
L'exconseller d'Interior Joaquim Forn també està a la presó, però ha renunciat a la seva acta en el Parlament, mentre que el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no es va presentar a les eleccions del 21 de desembre.
Així que la inhabilitació en finalitzar la instrucció afectaria Junqueras i Sànchez, si bé també es podria estendre a Puigdemont i els quatre exconsellers que van fugir amb ell a Bèlgica --Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí--, ja que quan es van negar a comparèixer en l'Audiència Nacional la jutgessa Carmen Lamela va emetre ordres nacionals i internacionals de detenció juntament amb l'immediat ingrés a la presó provisional.
Més tard, el jutge Llarena va retirar les ordres europea i internacional contra tots ells, si bé va mantenir la que afecta a tot el territori nacional, per la qual cosa si qualsevol d'ells decidís tornar a Espanya, serien detinguts i empresonats, prèvia compareixença davant el jutge instructor.
TERMINIS DE LA INSTRUCCIÓ
La Llei d'Enjudiciament Criminal, en el seu article 324, estableix els terminis concrets per a la durada de la instrucció penal, limitant-ho a "sis mesos des de la incoacció del procediment", si bé es pot prorrogar a 18 mesos quan el magistrat que dirigeix la investigació la declara complexa.
La instrucció del procés sobiranista va començar en l'Audiència Nacional a principis de novembre, passant al Tribunal Suprem a finals d'aquest mateix mes, per la qual cosa, segons els terminis que estableix la llei, la investigació podria estar finalitzada al maig i llavors dictar-se l'ordre de processament.
No obstant això, i suposant que la causa no es declari complexa, les parts personades poden recórrer aquest acte, la qual cosa estendria més els terminis inicials.