EH-Bildu afirma que els investigats en el procés i els acusats d'Alsasua són perseguits per ser independentistes
MADRID, 5 març (EUROPA PRESS) -
La secretària d'Estat de Justícia, Carmen Sánchez-Cortés, ha negat aquest dilluns rotundament que a Espanya hi hagi "presos polítics", en referència als investigats en el Tribunal Suprem pel denominat 'procés', ja que és incompatible amb el "robust i ferm" Estat de Dret espanyol.
Així ho ha manifestat en la Comissió de Justícia del Senat a preguntes del senador d'EH-Bildu Jon Iñarritu sobre què entén el Govern central per pres polític o les condicions que fan considerar que una persona ostenta aquesta qualificació.
Per a això, la secretària d'Estat ha recorregut a la definició adoptada el 2012 per l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa, del com que és membre Espanya, en la qual assenyala que un pres polític és aquella persona privada de llibertat per la "violació" de drets humans com la llibertat de pensament, consciència, religió, expressió, informació, de reunió o associació; per raons "purament polítiques sense connexió a cap delicte"; que per motius polítics la durada de la detenció o les seves condicions són "clarament desproporcionada" a l'ofensa de la qual es responsabilitza.
També que la detenció sigui "discriminatòria" en relació amb altres persones; que sigui "resultat d'un procediment clarament irregular i que això sembli estar connectat amb motius polítics de les autoritats", ha assenyalat.
Per a Sánchez-Cortès aquests criteris són el "suficientment il·lustratius d'una realitat que és inqüestionable per al Govern i institucions que tenen com a premissa la defensa de l'Estat de Dret".
"A Espanya no hi ha presos polítics, tenim un robust i ferm Estat de Dret", ja que és "incompatible amb el model de democràcia que tenim en el nostre país i amb la nostra condició d'Estat membre de la Unió Europea", ha afegit.
RESPECTE A LES RESOLUCIONS JUDICIALS
Ha subratllat que totes les institucions internacionals a les quals pertany Espanya reconeix que és un país on està "garantida la independència i la qualitat de la democràcia".
"Aquí està implícit el respecte a les resolucions judicials", ha dit en referència a casos concrets als quals ha fet esment el senador basc durant la seva intervenció, com la investigació en el Tribunal Suprem pels fets relacionats amb el procés o el processament dels joves d'Altsasu (Navarra) que estan acusats d'agredir dos guàrdies civils.
En aquest sentit, la secretària d'Estat de Justícia ha aprofitat per assegurar que els quatre investigats pel procés sobiranista a Catalunya que es troben a la presó provisional --Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart-- "no són presos de consciència", ni estan investigats per les seves idees, sinó per les seves conductes".
"En un Estat de Dret els polítics no som intocables, tenim un plus d'exemplaritat", ha agregat.
Per la seva banda, el senador Iñarritu ha afirmat que sí li "sona algun cas" de presos polítics a Espanya i més tenint en compte aquests criteris del Consell d'Europa que ha recitat la secretària d'Estat. D'aquesta manera, ha fet al·lusió als investigats pel procés empresonats, que, al seu judici, estan sent objecte d'un procediment judicial amb "delictes inexistents com de rebel·lió o sedició"; o als "perseguits per la seva ideologia com a rapers o independentistes catalans o bascos" que són jutjats per un tribunal d'excepció franquista" com l'Audiència Nacional.
"DESPROPORCIONS, IRREGULARITATS I DISCRIMINACIÓ"
Iñarritu s'ha detingut en el cas relacionat amb l'agressió que va tenir lloc en Altsasu i ha asseverat que els vuit acusats per agredir dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles han estat processats per terrorisme i no pel delicte d'atemptat contra l'autoritat.
Ha atribuït està decisió de l'Audiència Nacional per la seva condició d'"independentistes o pertanyents a l'esquerra independentista".
A més, el senador ha assenyalat que tres acusats estan a la presó "a centenars de quilòmetres" dels seus familiars i que s'ha designat com a presidenta del tribunal que els jutjarà la magistrada Concepción Espejel, sabent que està casada amb un coronel de la Guàrdia Civil i condecorada per aquesta institució.
Per Iñarritu, aquest és un clar exemple que existeixen "desproporcions, irregularitats i discriminació" en comparació a "altres casos similars".
El representant d'EH-Bildu ha recordat que la jutgessa ha estat recusada d'aquest tribunal per la seva vinculació amb l'Institut Armat i ha posat l'accent que ja va ser apartada del tribunal que jutja la trama Gürtel per la seva vinculació amb el PP, una formació política que, al seu judici, també està lligada a la Guàrdia Civil.
INHABILITACIÓ D'EXDIRIGENTS CATALANS
D'altra banda, la secretària d'Estat també ha estat preguntada si considera que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, té entre les seves funcions "comentar i donar per fet" que determinats dirigents polítics de Catalunya que estan sent investigats seran inhabilitats.
Així, ho ha expressat el portaveu d'Units Podem-En Comú Podem de la Comissió de Justícia en el Senat, Joan Comorera, que assegura que amb aquest tipus d'intervencions el Govern central està "degradant la separació de poders".
"Per casualitat té contactes el Ministeri amb el jutge Pablo Llarena?", magistrat que instrueix en el Tribunal Suprem el cas pel procés, ha preguntat el senador català, que ha subratllat que aquest tipus de comentaris que va realitzar Catalá en un programa de televisió "no ajuda per res en la percepció d'independència judicial dels ciutadans.
En resposta a aquesta qüestió, la secretària d'Estat ha defensat Catalá i s'ha remès a la declaració que va fer el propi ministre en el Ple del Senat celebrat el passat 6 de febrer en la qual va explicar que només va fer referència a dues actuacions del jutge instructor amb dates del 12 i 29 de gener en les quals s'apuntava a aquesta conseqüència processal prevista en la Llei d'Enjudiciament Criminal.
"No veig que declaracions d'aquest tipus puguin afectar al rigorós respecte a la presumpció d'innocència i independència judicial. Res té a veure amb una intromissió en procediment judicials", ha conclòs Sánchez-Cortés.
