Marín Castán obrirà l'any judicial aquest dijous com a president interí del Tribunal Suprem
MADRID, 3 set. (EUROPA PRESS) -
La Justícia inaugura aquest dijous un nou curs amb un Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en descomposició, que es va triar el 2013, que s'hauria d'haver renovat el 2018 i que el pròxim 4 de desembre podria batre rècord, sumant els mateixos anys amb el mandat vigent que amb el mandat caducat.
En aquesta ocasió, l'obertura de l'any judicial estarà a càrrec del president interí del Tribunal Suprem (TS), Francisco Marín Castán, qui per primer cop assumirà el discurs de l'acte presidit pel rei Felip VI. Al costat del magistrat, hi intervindrà el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que el 2022 no va poder presentar la Memòria del Ministeri Públic per haver donat positiu en covid-19.
Cal recordar que l'any anterior va ser Carlos Lesmes --encara president del CGPJ i del Suprem-- qui va fer el discurs inaugural de l'obertura de l'any judicial 2022. Aquell dia va aprofitar la seva intervenció per deixar entreveure una amenaça de dimissió si el PSOE i el PP no es posaven d'acord per renovar el CGPJ. Minuts després, va deixar palesa l'amenaça en unes declaracions a la premsa i el 9 d'octubre la va complir.
La sortida de Lesmes, que no va tenir èxit pel que fa als objectius, va provocar una bicefalia en el Poder Judicial. Els vocals del CGPJ es van negar a acceptar Marín Castán, llavors vicepresident interí del TS, com a cap de l'òrgan de govern dels jutges, per la qual cosa van entronitzar Rafael Mozo com el seu nou líder.
BICEFALIA EN EL PODER JUDICIAL
Des de llavors, un càrrec que ha d'exercir la mateixa persona s'ha desdoblat i Marín Castán ha exercit les funcions de president del Suprem, mentre que Mozo ha actuat en qualitat de president suplent del CGPJ per ser-ne el vocal de més edat.
La situació es va agreujar el 19 de juliol per la jubilació de Mozo. Després d'una nova crisi suscitada pel debat sobre la "dedicació exclusiva" del president interí del CGPJ, finalment Vicente Guilarte, el nou vocal de més edat, va acceptar renunciar a les seves feines com a professor i advocat per assumir el càrrec.
Segons les fonts del CGPJ consultades per Europa Press, en l'òrgan confiaven que fos Guilarte qui fes el discurs d'obertura de l'any judicial, en ser el cap del Govern central del Poder Judicial, per la qual cosa el fet que aquesta tasca hagi recaigut en Marín Castán podria obrir un nou front.
Durant els últims quatre anys, el discurs d'obertura de l'any judicial ha recaigut en la necessitat de renovar l'òrgan de govern dels jutges. Any rere any, Lesmes ha apujat el to de la seva intervenció i ha enviat missatges cada cop més contundents als grups parlamentaris responsables d'arribar a un acord per triar els vocals del CGPJ, que aquest setembre compleixen 4 anys i 9 mesos en funcions.
MENYS VOCALS I FUNCIONS
En aquest temps extra, el CGPJ ha passat de comptar amb 20 vocals i un president a tenir només 16 vocals, inclòs el seu president interí. Això es deu al fet que en el camí hi ha hagut les jubilacions de Rafael Fernández Valverde i Mozo, les dimissions de Lesmes --amb la intenció de forçar l'acord polític-- i de Concepción Sáez, a més de la defunció de Victoria Cinto.
Des de finals del 2018, l'òrgan de govern dels jutges també ha vist reduïdes les seves funcions atès que el 2021 les Corts van aprovar una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que impedeix que el CGPJ pugui fer nomenaments discrecionals mentre es trobi en funcions.
L'estiu passat, davant la falta d'acord entre PSOE i PP per renovar el Consell i els dubtes legals d'una eventual renovació del Tribunal Constitucional (TC) sense els candidats del CGPJ, va tirar endavant una proposició de llei que impulsava una reforma legal exprés per retornar a l'òrgan de govern dels jutges en funcions la capacitat de fer nomenaments, però només per designar els seus dos candidats al TC.
Així, el CGPJ continua sense poder fer nomenaments discrecionals en la cúpula judicial, amb el cas sagnant del Tribunal Suprem, que ja acumula unes 22 vacants i baixes en totes les sales: 2 en la civil, 1 en la penal, 11 en la del contenciós administratiu, 6 en la social i 2 en la del militar --que el 7 de setembre suma una tercera baixa--.
ASSUMPTES PENDENTS
L'alt tribunal continua amb la seva càrrega habitual de feina i intenta fer front amb les vacants acumulades. Segons un informe del Gabinet Tècnic del Suprem, només amb les baixes en dues de les seves sales es dictaran l'any 2023 un total de 1.230 sentències menys --570 en contenciós i 660 en social--.
Entre els assumptes que té pendent resoldre el Suprem destaquen les euroordres contra l'expresident català Carles Puigdemont i el seu exconseller Toni Comín. El jutge instructor del procés, Pablo Llarena, ja va advertir el juliol passat que no resoldrà sobre aquesta qüestió fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les eventuals mesures cautelars que tots dos poden presentar per veure restablerta provisionalment la seva immunitat parlamentària.
Al marge, està previst que el pròxim 15 de novembre la sala penal celebri una vista per abordar el recurs dels condemnats pels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Catalunya.
També s'espera la deliberació i la decisió sobre el recurs que va presentar una funcionària de policia condemnada en el judici que es va celebrar contra Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com 'el Petit Nicolás', per falsificar un DNI perquè un amic li fes l'examen de selectivitat del 2012.
I està pendent, al seu torn, que la sala contenciosa administrativa es pronunciï sobre la idoneïtat de l'indult concedit pel Govern central a l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras el 2021.
