BILBAO, 19 Juny (EUROPA PRESS) -
La Justícia francesa ha resolt aquest dimecres posar en llibertat l'històric dirigent d'ETA José Antonio Urrutikoetxea, 'Josu Ternera', encara que sota control judicial, segons han informat a Europa Press fonts properes al reclús.
Urrutikoetxea ha comparegut aquest dimecres davant del Tribunal d'Apel·lació de París per declarar per la seva condemna per rebel·lió a set anys de presó per pertinença a organització terrorista. La defensa del pres la va recórrer, una vegada va ser arrestat el passat mes de maig.
Aquest dimecres els seus advocats han exigit la seva posada en llibertat per problemes de salut, perquè el pres ha de ser operat de la pròstata. El Tribunal ha ordenat la seva posada en llibertat immediata, amb l'obligació de presentar-se a la comissaria del tercer districte de París una vegada a la setmana. Aquest ha hagut de lliurar el seu passaport i no podrà abandonar la capital francesa.
'Josu Ternera', de 68 anys d'edat, va ser detingut el passat 16 de maig a la localitat de Sallanches, als Alps francesos. L'arrest es va produir quan es dirigia a l'hospital per ser tractat del càncer que pateix. Tenia la seva residència prop de la localitat de Saint Gervais les Bains, en una zona molt concorreguda per a la pràctica d'esports d'hivern i a poca distància de les fronteres entre França, Suïssa i Itàlia.
José Antonio Urrutikoetxea va ser condemnat al país gal el 2010 a set anys de presó com a dirigent d'ETA. Aquest dimecres ha comparegut davant del Tribunal d'Apel·lació de París, on va recórrer la pena després de ser arrestat en l'operació que van desenvolupar el DGSI i la Guàrdia Civil. A causa de la malaltia que pateix i el fet que serà intervingut quirúrgicament de la pròstata, el Tribunal ha decidit la seva posada en llibertat sota mesures cautelars.
Urrutikoetxea haurà de tornar a posar-se en mans de la Justícia francesa el proper 28 de juny. El Tribunal correccional analitzarà llavors una altra condemna de vuit anys de presó que se li va imposar també en rebel·lió quan es trobava en clandestinitat, en la seva qualitat de cap polític d'ETA.
A més està pendent de resolució la petició de l'Audiència Nacional a França perquè extraditi 'Josu Ternera' a Espanya amb la finalitat de jutjar-lo per ordenar, suposadament, l'atemptat del 1987 contra la caserna de Saragossa en el qual van morir 11 persones, entre elles sis menors. Després de ser citat a declarar pel Tribunal Suprem, es va donar a la fuga.
Pròfug de la Justícia des del 2002, va ser parlamentari d'Euskal Herritarrok al Parlament Basc, on va integrar la Comissió de Drets Humans. Després del cessament de violència el 20 d'octubre del 2011, ETA va obrir un debat intern entre els seus presos i va escenificar l'entrega d'armes a França. Fa més d'un any, tant 'Josu Ternera' com Soledad Iparragirre van participar en el comunicat de dissolució.
