Publicat 31/12/2023 15:15

La Justícia encara un any 2024 marcat per la batalla legal per l'amnistia al procés

Archivo - L'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, compareix en una roda de premsa
Europa Press - Archivo

Jutges i magistrats podran combatre la mesura de gràcia davant el TC i el TJUE

MADRID, 31 des. (EUROPA PRESS) -

El principal repte que tindran els jutjats i tribunals aquest 2024 serà, sens dubte, l'aplicació de la llei d'amnistia pactada pel PSOE amb Junts i ERC per esborrar els delictes comesos en el marc del procés, la qual cosa permetrà la tornada de l'expresident català Carles Puigdemont i aixecar la inhabilitació que encara pesa sobre l'exvicepresident català Oriol Junqueras. No obstant això, s'espera una forta oposició de jutges i magistrats al TJUE i el TC.

La llei d'amnistia, encara en tramitació parlamentària, abasta més d'una dècada de procés, des de l'1 gener del 2012 --passant per la consulta del 9 de novembre del 2014, el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i els disturbis de la tardor del 2019 arran de la sentència del Tribunal Suprem (TS) que va condemnar els líders independentistes-- fins el passat 13 de novembre, quan es va donar a conèixer el text.

La proposició de llei, registrada en solitari pel PSOE, va passar el seu primer examen al Congrés dels Diputats el 12 de desembre. El més probable és que surti de la Cambra baixa cap al mes de febrer per recalar al Senat, on estarà encallada uns dos mesos, a causa de la reforma operada pel PP en el reglament de la seva legislativa. Es calcula que cap a la primavera quedi aprovada definitivament i entri en vigor.

DOS MESOS PER APLICAR-LA

Serà llavors quan s'activi la maquinària de la Justícia. Segons estableix el text actual --que podria ser esmenat--, seran els jutges i magistrats que tinguin a les seves mans causes relacionades amb el procés els que decideixin si aplica. Per a això, tindran un "termini màxim de dos mesos" perquè la proposició de llei contempla que aquests assumptes tinguin un caràcter "urgent i preferent".

Les causes del procés es concentren en el TS, on es va jutjar i va condemnar Junqueras i onze líders independentistes més a fins a 13 anys de presó i inhabilitació per delictes de sedició, malversació i/o desobediència; els tribunals catalans, on estan encausats els anomenats càrrecs menors de l'1-O o els policies; i l'Audiència Nacional (AN), que ha enviat a judici als 12 CDR de la 'Operació Judes' i investiga Tsunami Democràtic.

Cada un d'aquests jutges i magistrats haurà d'estudiar l'impacte de l'amnistia en les seves causes i decidir si l'aplica automàticament o, si creu que xoca amb la Constitució o amb les normes comunitàries, acudir al Tribunal Constitucional (TC) i/o al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) perquè aclareixin si la llei compleix amb els seus respectius estàndards.

CASOS PARALITZATS

En aquest segon escenari, que és el previst --segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press--, l'aplicació de l'amnistia es paralitzarà en les causes els jutges i magistrats de les quals acudeixin al TC i/o al TJUE fins que aquests tribunals emetin la seva resolució, la qual cosa dilatarà la materialització de la mesura de gràcia per als implicats en aquests casos. Al Constitucional no preveuen que puguin resoldre abans de sis mesos i la cort de Luxemburg sol trigar un parell d'anys.

A més de jutges i magistrats, els polítics també podran anar al TC. Ho podran fer via recurs d'inconstitucionalitat els que comptin amb almenys 50 diputats i senadors, la qual cosa amb l'actual configuració parlamentària redueix la llista al PP; i els governs i assemblees de les comunitats autònomes, des d'on també s'auguren moviments per part de les regions governades pels populars.

No obstant això, els recursos d'inconstitucionalitat no provoquen la suspensió automàtica ni de la llei d'amnistia en si mateixa ni de la seva aplicació als casos concrets. Per aconseguir-ho, els que impugnin ho hauran de demanar expressament en unes mesures cautelars que hauran de ser acordades per la cort de garanties.

CONDEMNATS I PRÒFUGS

Si bé l'esborrany de l'amnistia no cita noms propis, els principals destinataris són els líders del procés, tant els que van ser condemnats pel TS com els que romanen a l'estranger.

En el primer grup hi ha Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que van ser indultats, però romanen inhabilitats per delictes de desobediència i malversació després de la reforma penal que va derogar la sedició i va modificar aquest segon delicte.

També afectarà Jordi Sànchez i Jordi Cuixart --condemnats per desordres públics--, l'expresidenta del Parlament Carmen Forcadell i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn --condemnats per desobediència--, tot i que en els seus casos les penes d'inhabilitació que van sobreviure als indults ja s'han extingit.

L'amnistia afavorirà Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, sobre els quals pesa una ordre nacional de detenció per desobediència i malversació; a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que roman a Suïssa processada per desobediència i amb la mateixa ordre; i l'exconsellera Clara Ponsatí, encausada també per desobediència, però ja sense ordre de crida i cerca.

Al marge de les qüestions que la Sala penal del TS pugui adreçar al TC o al TJUE, l'entrada en vigor de la llei d'amnistia tindrà la conseqüència immediata de deixar sense efecte les ordres nacionals de detenció, per la qual cosa Puigdemont podrà tornar a Espanya sense ser detingut. En canvi, Junqueras no es beneficiarà de la nova llei fins que el Suprem decideixi sobre el seu cas. De moment, està inhabilitat fins el 2031.

ELS DINERS DEL PROCÉS

Un altre dels fronts des d'on es podrà combatre l'amnistia és el Tribunal de Comptes (TCu), que ha jutjat 35 ex-alts càrrecs de la Generalitat, entre els quals Puigdemont, Junqueras o el també expresident català Artur Mas, pel suposat desviament de fons per a les despeses de l'1-O i l'acció exterior emmarcada en el procés.

La Fiscalia reclama 3,1 milions d'euros de manera conjunta i solidària als 35 encausats, mentre que Societat Civil Catalana demana 5 milions d'euros a 11 ex-alts càrrecs.

Durant el judici, celebrat el 17 de novembre, Junqueras i els altres acusats d'ERC van demanar suspendre tant la vista oral com el procediment comptable per la proposició de llei, a la qual cosa la Fiscalia es va oposar. La consellera Elena Hernáez va rebutjar la primera sol·licitud, però encara s'ha de pronunciar sobre la segona.

TSUNAMI DEMOCRÀTIC I ELS CDR

L'amnistia també està dissenyada per entregar els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que l'AN ja ha enviat a judici per pertinença a organització terrorista per, suposadament, planejar l'assalt i l'ocupació del Parlament de Catalunya i participar en els talls de carreteres o aixecaments de barreres de peatge.

La llei afectarà una altra causa investigada a l'AN: els altercats presumptament orquestrats per Tsunami Democràtic després de la sentència del procés, com l'intent d'assalt a l'aeroport del Prat, el tall de la frontera de la Jonquera o les reiterades protestes amb barricades davant de la Prefectura de la Policia a la Via Laietana.

El jutge instructor Manuel García Castelló va demanar al TS que investigués Puigdemont, Rovira i deu persones més per un delicte de terrorisme. La resposta del Suprem és, precisament, una de les incògnites pendents aquest any, de la qual dependrà on i en quins termes es continuï investigant Tsunami Democràtic.

També continua pendent que la Sala penal de l'AN resolgui el recurs presentat per la Fiscalia contra la decisió de García Castelló d'adreçar la causa contra Puigdemont per terrorisme. Segons el parer del fiscal Miguel Ángel Carballo, no hi ha prou indicis contra l'expresident i els fets serien, com a màxim, un delicte de desordres públics.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés