Jutges i magistrats podran combatre la mesura de grcia davant el TC i el TJUE
MADRID, 31 des. (EUROPA PRESS) -
El principal repte que tindran els jutjats i tribunals aquest 2024 ser, sens dubte, l'aplicació de la llei d'amnistia pactada pel PSOE amb Junts i ERC per esborrar els delictes comesos en el marc del procés, la qual cosa permetr la tornada de l'expresident catal Carles Puigdemont i aixecar la inhabilitació que encara pesa sobre l'exvicepresident catal Oriol Junqueras. No obstant aix, s'espera una forta oposició de jutges i magistrats al TJUE i el TC.
La llei d'amnistia, encara en tramitació parlamentria, abasta més d'una dcada de procés, des de l'1 gener del 2012 --passant per la consulta del 9 de novembre del 2014, el referndum de l'1 d'octubre del 2017 i els disturbis de la tardor del 2019 arran de la sentncia del Tribunal Suprem (TS) que va condemnar els líders independentistes-- fins el passat 13 de novembre, quan es va donar a conixer el text.
La proposició de llei, registrada en solitari pel PSOE, va passar el seu primer examen al Congrés dels Diputats el 12 de desembre. El més probable és que surti de la Cambra baixa cap al mes de febrer per recalar al Senat, on estar encallada uns dos mesos, a causa de la reforma operada pel PP en el reglament de la seva legislativa. Es calcula que cap a la primavera quedi aprovada definitivament i entri en vigor.
DOS MESOS PER APLICAR-LA
Ser llavors quan s'activi la maquinria de la Justícia. Segons estableix el text actual --que podria ser esmenat--, seran els jutges i magistrats que tinguin a les seves mans causes relacionades amb el procés els que decideixin si aplica. Per a aix, tindran un "termini mxim de dos mesos" perqu la proposició de llei contempla que aquests assumptes tinguin un carcter "urgent i preferent".
Les causes del procés es concentren en el TS, on es va jutjar i va condemnar Junqueras i onze líders independentistes més a fins a 13 anys de presó i inhabilitació per delictes de sedició, malversació i/o desobedincia; els tribunals catalans, on estan encausats els anomenats crrecs menors de l'1-O o els policies; i l'Audincia Nacional (AN), que ha enviat a judici als 12 CDR de la 'Operació Judes' i investiga Tsunami Democrtic.
Cada un d'aquests jutges i magistrats haur d'estudiar l'impacte de l'amnistia en les seves causes i decidir si l'aplica automticament o, si creu que xoca amb la Constitució o amb les normes comunitries, acudir al Tribunal Constitucional (TC) i/o al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) perqu aclareixin si la llei compleix amb els seus respectius estndards.
CASOS PARALITZATS
En aquest segon escenari, que és el previst --segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press--, l'aplicació de l'amnistia es paralitzar en les causes els jutges i magistrats de les quals acudeixin al TC i/o al TJUE fins que aquests tribunals emetin la seva resolució, la qual cosa dilatar la materialització de la mesura de grcia per als implicats en aquests casos. Al Constitucional no preveuen que puguin resoldre abans de sis mesos i la cort de Luxemburg sol trigar un parell d'anys.
A més de jutges i magistrats, els polítics també podran anar al TC. Ho podran fer via recurs d'inconstitucionalitat els que comptin amb almenys 50 diputats i senadors, la qual cosa amb l'actual configuració parlamentria redueix la llista al PP; i els governs i assemblees de les comunitats autnomes, des d'on també s'auguren moviments per part de les regions governades pels populars.
No obstant aix, els recursos d'inconstitucionalitat no provoquen la suspensió automtica ni de la llei d'amnistia en si mateixa ni de la seva aplicació als casos concrets. Per aconseguir-ho, els que impugnin ho hauran de demanar expressament en unes mesures cautelars que hauran de ser acordades per la cort de garanties.
CONDEMNATS I PRFUGS
Si bé l'esborrany de l'amnistia no cita noms propis, els principals destinataris són els líders del procés, tant els que van ser condemnats pel TS com els que romanen a l'estranger.
En el primer grup hi ha Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que van ser indultats, per romanen inhabilitats per delictes de desobedincia i malversació després de la reforma penal que va derogar la sedició i va modificar aquest segon delicte.
També afectar Jordi Snchez i Jordi Cuixart --condemnats per desordres públics--, l'expresidenta del Parlament Carmen Forcadell i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn --condemnats per desobedincia--, tot i que en els seus casos les penes d'inhabilitació que van sobreviure als indults ja s'han extingit.
L'amnistia afavorir Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, sobre els quals pesa una ordre nacional de detenció per desobedincia i malversació; a la secretria general d'ERC, Marta Rovira, que roman a Sussa processada per desobedincia i amb la mateixa ordre; i l'exconsellera Clara Ponsatí, encausada també per desobedincia, per ja sense ordre de crida i cerca.
Al marge de les qüestions que la Sala penal del TS pugui adrear al TC o al TJUE, l'entrada en vigor de la llei d'amnistia tindr la conseqüncia immediata de deixar sense efecte les ordres nacionals de detenció, per la qual cosa Puigdemont podr tornar a Espanya sense ser detingut. En canvi, Junqueras no es beneficiar de la nova llei fins que el Suprem decideixi sobre el seu cas. De moment, est inhabilitat fins el 2031.
ELS DINERS DEL PROCÉS
Un altre dels fronts des d'on es podr combatre l'amnistia és el Tribunal de Comptes (TCu), que ha jutjat 35 ex-alts crrecs de la Generalitat, entre els quals Puigdemont, Junqueras o el també expresident catal Artur Mas, pel suposat desviament de fons per a les despeses de l'1-O i l'acció exterior emmarcada en el procés.
La Fiscalia reclama 3,1 milions d'euros de manera conjunta i solidria als 35 encausats, mentre que Societat Civil Catalana demana 5 milions d'euros a 11 ex-alts crrecs.
Durant el judici, celebrat el 17 de novembre, Junqueras i els altres acusats d'ERC van demanar suspendre tant la vista oral com el procediment comptable per la proposició de llei, a la qual cosa la Fiscalia es va oposar. La consellera Elena Hernáez va rebutjar la primera sollicitud, per encara s'ha de pronunciar sobre la segona.
TSUNAMI DEMOCRTIC I ELS CDR
L'amnistia també est dissenyada per entregar els 12 membres dels Comits de Defensa de la República (CDR) que l'AN ja ha enviat a judici per pertinena a organització terrorista per, suposadament, planejar l'assalt i l'ocupació del Parlament de Catalunya i participar en els talls de carreteres o aixecaments de barreres de peatge.
La llei afectar una altra causa investigada a l'AN: els altercats presumptament orquestrats per Tsunami Democrtic després de la sentncia del procés, com l'intent d'assalt a l'aeroport del Prat, el tall de la frontera de la Jonquera o les reiterades protestes amb barricades davant de la Prefectura de la Policia a la Via Laietana.
El jutge instructor Manuel García Castelló va demanar al TS que investigués Puigdemont, Rovira i deu persones més per un delicte de terrorisme. La resposta del Suprem és, precisament, una de les incgnites pendents aquest any, de la qual dependr on i en quins termes es continu investigant Tsunami Democrtic.
També continua pendent que la Sala penal de l'AN resolgui el recurs presentat per la Fiscalia contra la decisió de García Castelló d'adrear la causa contra Puigdemont per terrorisme. Segons el parer del fiscal Miguel Ángel Carballo, no hi ha prou indicis contra l'expresident i els fets serien, com a mxim, un delicte de desordres públics.
