BARCELONA, 19 març (EUROPA PRESS) -
El Jutjat Mercantil 10 de Barcelona preveu dictar sentència abans de les vacances estivals sobre la culpabilitat del concurs de la desapareguda Spanair i estimar o desestimar, d'aquesta manera, la petició de la Fiscalia de Barcelona, que reclama al consell de l'aerolínia 72 milions d'euros per endarrerir la sol·licitud del concurs de creditors agreujant, així, l'estat d'insolvència de la companyia aèria.
Tant els informes de l'administració concursal com del Ministeri Fiscal demanen que el concurs sigui declarat culpable, si bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha assegurat en un comunicat que els dos documents són "meres propostes de qualificació", pel que no vol dir que el concurs sigui declarat culpable i es dicti una sentència de condemna.
Ara el jutjat donarà trasllat als integrants del consell d'administració de l'aerolínia, que va fer fallida el 27 de gener del 2012, perquè puguin presentar els seus escrits de defensa, i una vegada els rebi es fixarà la data per a la celebració del judici.
Així, després d'aquest judici es dictarà la sentència que estimarà o desestimarà la petició de l'administració concursal i del Ministeri Fiscal, que es preveu que sigui "abans del començament de les vacances d'agost, si bé tot depèn de la tramitació del procediment".
INFORMES
L'informe de Fiscalia coincideix amb els administradors concursals que l'aerolínia es trobava en una situació d'insolvència manifesta el 30 de juny del 2011, però va endarrerir cinc mesos la sol·licitud del concurs, el que va agreujar el dèficit concursal a 72.184.107,63 euros.
Segons l'escrit, un indici que l'obtenció de beneficis futurs no es va preveure com una perspectiva probable a curt i mitjà termini és que els socis privats d'Spanair (Volcat 2009 SL), més enllà de la seva inversió inicial, "en cap moment van arribar a injectar fons mitjançant préstecs per finançar la companyia a la manera que sí que ho van fer els socis públics (Avançsa) o semipúblics (Fira de Barcelona)".
En definitiva, la fiscal considera culpables el llavors president, Ferran Soriano; el director general, Michael Balint Szucs; el vicepresident, Benny Zkrisson; els consellers Miquel Martí Escursell, Josep Mateu Negre, Jordi Rafael Bagó Mons, Josep Maria Benet Ferran, Joan Gaspart (en nom d'Inversions Turístiques), Manuel Albanell Mira (en nom de Catalana d'Iniciatives), Karl Mats Erik Lönnqvist, i les empreses Avançsa, Inversions Turístiques i Comercials 2009 i Fira de Barcelona.
La fiscal demana que se'ls inhabiliti per administrar béns aliens i representar qualsevol persona durant dos anys, la pèrdua de drets com a creditors concursals i que paguin solidàriament els 72 milions, menys Karl Mats Erik Lönnqvist, que haurà de respondre per sis milions.
