BRUSSELLES, 8 nov. (EUROPA PRESS) -
Els exconsellers catalans Lluís Puig i Toni Comín, declarats formalment en rebellia des del juliol del 2018 després de fugir a Blgica, compareixeran el proper 15 de novembre davant dels Tribunals belgues, en la que ser la primera vista per decidir sobre les ordres europees de detenció i entrega dictades contra ells pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
La vista tindr lloc davant un jutge neerlands de la Cambra del Consell (Tribunal de primera instncia de Brusselles), després que tots dos fossin interrogats pel jutge d'instrucció el dijous durant diverses hores i els dos polítics catalans rebutgessin ser lliurats a Espanya, segons ha informat la Fiscalia. Llarena reclama Comín pels delictes de sedició i malversació, tot i que a Puig només per malversació.
El jutge d'instrucció va deixar en llibertat sense fiana, per amb mesures cautelars Puig i Comín, per la qual cosa no podran abandonar el país sense permís del jutge mentre es decideix sobre la seva extradició i hauran d'estar sempre localitzables.
Comín va allegar que gaudeix d'immunitat com a eurodiputat per evitar l'extradició, per el jutge d'instrucció va concloure després de consultar amb el Parlament europeu que no li va donar tal privilegi i va seguir endavant amb el procés. Amb tot, el polític independentista ha informat que tornar a evocar la immunitat davant dels tribunals belgues.
Els advocats de Puig i Comín ja han dit que, com va passar en el cas de l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont, la defensa sollicitar un ajornament per tenir més temps per preparar el cas i aspira també a poder acumular els expedients, de manera que els seus euroordres i la de Puigdemont siguin examinades en el mateix procés.
No obstant aix, fonts judicials adverteixen que és "poc probable" que la demanda d'integrar els casos sigui possible perqu els temps no són els mateixos, si es té en compte que Puigdemont ja ha comparegut una vegada davant del Tribunal la seva vista va ser ajornada fins al proper 16 de desembre.
TERMINIS PER RESOLDRE L'EUROORDRE
En qualsevol cas, sigui quan fos que el jutge prengui la seva decisió sobre les entregues o no de Puigdemont, Puig i Comín a les autoritats espanyoles, les parts en el procés --Fiscalia belga i defensa-- disposaran d'un termini de 24 hores per presentar un recurs i el cas passaria a la Cort d'Apellació.
Quedaria encara una última instncia, el Tribunal de Cassació (equivalent al Tribunal Suprem espanyol), que pot pronunciés sobre la forma per no sobre el fons del procés.
El reglament europeu estableix un termini mxim de 60 dies per resoldre els processos d'extradició entre dos estats membres, un període que podria ser ampliat 30 dies més, fins als 90, en casos excepcionals.
Amb tot, aquests terminis estan prevists per a persones sobre les quals pesen ordres d'extradició i estan detingudes a l'espera que es resolgui el seu assumpte, per la qual cosa en cas que els reclamats es trobin en llibertat, com és el cas de Puigdemont i els exconsellers, els terminis poden ser molt més amplis.
D'acord a l'ordenament legal belga, Blgica pot rebutjar l'extradició d'una persona buscada per un país soci si existeixen "raons serioses" per pensar que no es respectaran els seus Drets Fonamentals després de l'entrega o si els delictes que se li imputen no són una infracció en el dret belga o no estan recollits en un llistat de 32 delictes acordats per la UE en la seva directiva.
