Un cop resolt aquest assumpte, el cas serà jutjat per un tribunal de tres jutges
BRUSSEL·LES, 25 set. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de Catalunya Carles Puigdemont i la defensa del jutge Pablo Llarena en la demanda civil presentada contra el magistrat del Tribunal Suprem a Bèlgica tenen un mes per presentar per escrit els seus arguments sobre si la Justícia belga ha de tractar el "fons" del cas o només l'admissibilitat, un assumpte que finalment un jutjat de Brussel·els resoldrà d'aquí a sis setmanes.
Així ho ha indicat aquest dimarts la jutgessa del Tribunal de primera instància francòfona de Brussel·les després de constatar que no hi ha un acord entre les parts sobre el calendari a fixar per al procés.
En un primer intercanvi d'escrits, la defensa de Llarena, de la qual també n'és part l'Estat espanyol, va sol·licitar un calendari per discutir només sobre l'"admissibilitat" del cas.
L'acusació de Puigdemont i de la resta de polítics catalans fugits, per la seva banda, considera que l'"admissibilitat" i el "fons" de la demanda són qüestions indivisibles i rebutja que siguin tractades per separat.
Amb tot, les parts tenen ara un termini màxim d'un mes per remetre al jutjat els seus arguments sobre el calendari del procés i les qüestions que creguin que han de jutjar. El jutjat --amb un únic jutge-- tindrà dues setmanes més per prendre una decisió, que serà traslladada a les parts per escrit.
Serà a partir de llavors quan una sala de tres jutges assumeixi el cas i es fixin les audiències per les al·legacions, "entre el febrer i el març", segons els càlculs de la defensa del magistrat espanyol.
"Per al bon funcionament de la Justícia, cal decidir primer si la jurisdicció belga té el poder jurisdiccional abans d'emprendre el debat sobre el fons", ha declarat a la premsa al final de la vista l'advocat belga de Llarena, Hakim Boularbah.
Així ha recalcat que Espanya "només pot pronunciar-se sobre la jurisdicció, perquè si no, renuncia a la seva immunitat de jurisdicció en participar en un debat de fons". Espanya "no pot, ni ha de prendre posició sobre el fons", ha insistit, per després confiar que el jutge els doni la raó perquè, ha afegit, "és el que impliquen les regles del Dret".
L'acusació, per la seva banda, ha defensat que la Justícia belga "sí és competent" per dirimir si el jutge Llarena va vulnerar els drets de Puigdemont i dels exconsellers fugits amb ell a Bèlgica per unes declaracions en una conferència a Oviedo.
"No s'està enjudiciant un magistrat del Tribunal Suprem, sinó un senyor que es diu Pablo Llarena, que va fer unes manifestacions privades, fora de l'àmbit de jurisdicció i que afecten directament l'activitat jurisdiccional que estava tenint", ha resumit l'advocat dels demandants Gonzalo Boye.
TRES JUTGES PER UNA SENTÈNCIA QUE NO SERÀ RECURRIBLE
Ha estat en la vista d'aquest dimarts quan s'ha confirmat que el cas passarà a una sala de tres jutges, tal com va sol·licitar la defensa de Llarena i ha acceptat el president del Tribunal, sense cap oposició de l'altra part.
Aquest factor ha estat celebrat per les dues parts com un element de garantia en un cas "complex" com aquest, i té especial rellevància atès que la sentència que pronunciï la sala de tres jutges no serà recurrible, segons han explicat a Europa Press fonts jurídiques.
Això es deu al fet que en la seva demanda, Puigdemont i la resta de polítics catalans fugits de la Justícia espanyola que denuncien Llarena han sol·licitat "un euro simbòlic" com a compensació pel presumpte dany causat i que la Justícia belga estableix en el cas dels tribunals civils només són recurribles decisions que impliquin una indemnització mínima de 1.860 euros.
Un cop el jutjat fiti el calendari i la qüestió a jutjar, el cas passarà a la Sala 75 del Tribunal de primera instància, sala de tres mesos, i s'iniciarà l'intercanvi d'arguments per escrit, de cara a celebrar una vista oral, probablement entre el febrer i el març.
La mitjana a Brussel·les per als procediments civils és d'un any i mig, encara que la "pressió política i mediàtica internacional" sobre aquest cas fa pensar que podrien escurçar-se ua mica els terminis, segons diversos experts en Dret Civil consultats per Europa Press.
