El jutge civil rebrà els escrits de les parts però no resoldrà fins a d'aquí a diversos mesos, segons els demandants
MADRID, (EUROPA PRESS)
Un jutjat civil francòfon de Brussel·les celebrarà demà a les 9.00 hores la vista en la qual s'analitzarà amb caràcter preliminar la demanda civil per la qual l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i quatre dels seus exconsellers pretenen que el jutge que els ha investigat per rebel·lió al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, sigui condemnat a indemnitzar-los amb un euro simbòlic per la seva suposada falta d'imparcialitat.
Fonts dels demandants han assenyalat a Europa Press que el tràmit previst per a demà consistirà en la recepció dels escrits de les diferents parts i que és possible que acudeixi presencialment "algun dels demandants", sense aclarir si algun d'ells serà el propi Puigdemont. Afegeixen que el tribunal no té per què pronunciar-se demà sobre la seva competència en aquest assumpte i que pot ser que no resolgui de forma definitiva fins a principis del proper any.
La insòlita demanda i la gestió de l'assumpte pel Ministeri de Justícia ha provocat una gran tensió en l'Executiu de Pedro Sánchez, la resposta del qual ha derivat des d'una posició inicial contrària a defensar personalment al jutge --justificant-ho en què la demanda es basa en unes manifestacions realitzades per Llarena en un acte privat-- a la contractació d'un bufet a Bèlgica per 544.982 euros amb l'encomana de defensar tant la sobirania dels tribunals espanyols com el magistrat.
Finalment, demà es veuran les cares a la Secció de Civil del Palau de Justícia de Brussel·les tant els advocats de Puigdemont i dels seus exconsellers Meritxell Serret, Antoni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig com els lletrats del bufet Liedekerke Wolters Waelbroeck Kirkpatrick, que ha estat el contractat pel Govern central per representar Espanya en aquest litigi.
Els exconsellers i Puigdemont argumenten en la seva demanda que la instrucció duta a terme per Llarena suposa una vulneració flagrant de la seva presumpció d'innocència i de la llibertat d'acció política i es basen en unes manifestacions realitzades pel jutge el passat mes de febrer a Oviedo, on va acudir a donar una conferència.
Segons els demandants, Llarena va assenyalar que els investigats pel procés independentista no poden ser titllats de "presos polítics" i els va acusar d'haver incorregut en rebel·lia segons el Codi Penal espanyol, la qual cosa compromet la seva independència.
LLIURARAN TRADUCCIÓ DE LES PARAULES DEL JUTGE
L'assumpte s'ha vist a més enterbolit pel fet que la demanda en francès que ha arribat al jutjat belga inclogui --per un error segons els demandants-- una traducció errònia de les paraules del magistrat espanyol que donen per fet l'atribució del delicte als exmandataris catalans en utilitzar l'afirmatiu en comptes del condicional amb el qual el jutge espanyol es va expressar. Aquest "error" serà esmenat dimarts davant pels demandants, que presentaran davant el jutge la traducció degudament corregida, segons han apuntat a Europa Press.
El Govern central va actuar després de ser reclamada la defensa del jutge pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), davant el qual Llarena va sol·licitar empara. La reclamació de l'òrgan de govern dels jutges inclou també la necessitat d'arbitrar les mesures relatives a la integritat econòmica del magistrat, això és, que l'Estat assumeixi la condemna i les costes que es derivin d'una eventual condemna civil.
ESTRATÈGIA A SEGUIR
L'actuació de l'Estat a Brussel·les serà dissenyada personalment per l'advocada general, Consuelo Castro, si bé els detalls han estat concertats amb els advocats belgues perquè són els que coneixen el procediment en aquest país, segons han assenyalat a Europa Press fonts del departament de Dolores Delgado. La primera reunió entre l'Advocacia espanyola i els lletrats belgues va tenir lloc divendres al matí, si bé no han transcendit detalls sobre el mateix a causa que a Bèlgica informar sobre un procés en curs pot ser fins i tot motiu de sanció.
En tot cas, s'han analitzat tots els escenaris possibles i es barallava si es produeix una personació d'Espanya com a tal o l'actuació es limita a no reconèixer la jurisdicció civil belga per conèixer d'un assumpte que afecta la sobirania dels tribunals espanyols.
Caldria tenir en compte, entre altres aspectes, que una decisió en aquest sentit podria vetar que Espanya pogués recórrer en el futur una eventual decisió del jutge belga davant instàncies superiors. El que en tot cas sembla clar és que Llarena, la presència del qual no és obligada en aquest tràmit, no té cap intenció d'acudir demà a Brussel·les.
