La saturació en els jutjats de Brussel·les fa preveure que la demanda no es resoldrà fins el 2019
BRUSSEL·LES, 25 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de primera instància francòfon de Brussel·les celebrarà aquest dimarts la segona vista procedimental de la demanda presentada per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i altres polítics fugits contra el jutge Pablo Llarena; en una audiència en la qual Espanya es personarà formalment en la defensa del jutge instructor de la causa del procés sobiranista i on es coneixerà si es nomena una sala de tres jutges per dirimir el cas.
Les parts estan citades a la mateixa hora --09.00 hores-- i a la mateixa sala del Palau de Justícia on es va celebrar la primera vista, d'uns minuts, on l'advocat belga de Llarena, Hakim Boularbah, va sol·licitar un ajornament per donar temps a l'Estat espanyol a personar-se amb el magistrat del Tribunal Suprem.
La defensa de Llarena va sol·licitar també que es nomenés una sala de tres jutges per a aquest cas, al què no es van oposar els demandants i que depèn del que decideixi el president del Tribunal de primera instància, l'opinió del qual es coneixerà també aquest dimarts.
La legislació belga preveu aquesta possibilitat per a casos "complexos" i "excepcionals", per la qual cosa diversos juristes consultats per Europa Press donen per fet que la petició prosperarà.
Després d'aquesta vista de procediment es fixarà una nova data i començarà l'intercanvi d'arguments escrits per les parts sobre les qüestions de fons com la competència internacional dels Tribunals belgues, la immunitat de l'Estat i la independència judicial, el què suposarà diversos mesos. Posteriorment se celebrarà una nova vista per escoltar oralment a les parts i es produiran les deliberacions i posterior decisió.
Els experts consultats recorden la saturació dels jutjats civils a Brussel·les i la lentitud dels expedients, per la qual cosa veuen poc probable que es produeixi una resolució en el cas de Llarena abans que acabi 2018.
La mitjana a Brussel·les per als procediments civils és d'un any i mig (fins a quatre en cas d'apel·lació), encara que la "pressió política i mediàtica internacional" sobre aquest cas fa pensar que podrien escurçar-se una mica els terminis.
Encara que tampoc aquest dimarts s'espera que les parts presentin cap escrit, la defensa de Llarena va avançar en la primera vista que durant el judici qüestionaran la competència de les Corts belgues en aquest cas i apel·laran a la immunitat jurisdiccional espanyola.
És per això que, en opinió de Jean-François Van Drooghenbroeck, advocat i president de l'Institut per a la Investigació interdisciplinària de Ciències Jurídiques de la Universitat Catòlica de Lovaina, el tribunal no arribarà a tenir un "debat de fons" sobre les declaracions de Llarena denunciades pels polítics catalans.
Tant el Dret belga com l'Internacional "protegeixen" la independència d'un jutge en la seva acció jurídica, segons recorda l'expert en Dret Civil, que posa en dubte que "un jutge belga pugui jutjar un jutge espanyol independent", perquè "mai" ha vist que "un jutge europeu independent sigui perseguit per un altre jutge europeu per la seva funció jurídica".
RESPONSABILITAT DE L'ESTAT
Puigdemont i els exconsellers que van fugir amb ell a Bèlgica argumenten en la seva demanda que la instrucció duta a terme per Llarena suposa una vulneració flagrant de la seva presumpció d'innocència i de la llibertat d'acció política, per la qual cosa demanen una compensació d'un euro simbòlic.
No obstant això, en el dret belga la "responsabilitat" que un magistrat violés la presumpció d'innocència "recau sobre l'Estat, no sobre el jutge", que no actua a títol privat, segons ha advertit el professor de dret processal civil de la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB) Jacques Englebert, en conversa amb Europa Press.
Per Englebert, el simple fet que un jutge s'expressi en públic sobre un cas que estigui instruint és un "problema" a Bèlgica i podria ser motiu de recusació, però afegeix que en el cas de Puigdemont i la resta de demandants no cal examinar aquesta qüestió a Bèlgica ja que la causa del procés sobiranista s'instrueix a Espanya.
Respecte a l'"error" en la traducció al francès de les paraules de Llarena presentades a la demanda, Englebert creu que no serà un element que condicioni el cas, perquè els demandants van presentar en la primera audiència --del passat 4 de setembre-- una versió corregida. "Han reconegut l'error i l'han corregit, no hi ha res a retreure", ha apuntat el professor de la ULB.
