MADRID, 19 ago. (EUROPA PRESS) -
Experts constitucionalistes coincideixen que hi ha "dubtes" i "controvèrsia" sobre el possible encaix legal d'una eventual llei d'amnistia per als líders independentistes investigats pel procés i la declaració unilateral d'independència. Asseguren que hi ha qui veu aquesta mesura contrària a la Constitució i qui considera que la Carta Magna no la prohibeix de manera expressa; precisen, no obstant això, que tot dependrà de com es redacti i es tramiti.
En unes declaracions a Europa Press, Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, recorda que hi ha qui sosté que l'amnistia cap en la Constitució perquè, tot i que prohibeix els indults generals, "una amnistia és diferent d'un indult". Per contra, apunta que hi ha qui considera que és inconstitucional perquè la Carta Magna atribueix al Poder Judicial la competència per jutjar i creu que l'amnistia, en la pràctica, esborra aquesta acció dels tribunals.
Miguel Presno Linera, expert en Dret Constitucional i catedràtic de la Universitat d'Oviedo, reconeix que hi ha controvèrsia sobre el fet que el terme "amnistia" no s'esmenti en la Constitució, perquè hi ha debat sobre si s'ha d'entendre "com una prohibició o com un permís".
Per la seva banda, Carlos Vidal, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), té menys dubtes i considera que una eventual amnistia per als investigats i condemnats pel procés introduiria "desigualtat" perquè permetria aplicar la llei per a uns i no per a uns altres pels mateixos fets que estan penats en el Codi Penal.
"La llei continua existint, però fas una llei (d'amnistia) per dir que aquests articles no s'apliquen a determinades persones", apunta Vidal, al mateix temps que destaca que suposaria una vulneració d'un dret fonamental de totes les altres persones. "No es tracta de derogar una llei penal, sinó de deixar d'aplicar-la en determinats casos. Justificar això és complicat. El judici de proporcionalitat és molt complicat", afegeix.
CREUEN QUE AFECTA EL PODER JUDICIAL
Arbós, que recalca que no entra a valorar si seria o no oportú redactar aquesta llei, considera que es podria entendre "contrària a la Constitució perquè afecta el Poder Judicial".
"Els que sostenen que seria constitucional tenen l'argument que la Constitució no ho prohibeix. A mi aquest argument no m'acaba de convèncer", assenyala el jurista i explica que ell té dubtes sobre l'encaix legal perquè la Carta Magna contempla la potestat de jutjar de jutges i tribunals i l'amnistia, en certa manera, afecta aquesta potestat.
En aquest sentit, assenyala que, a diferència d'un indult --amb el qual un tribunal pot veure que s'elimina el compliment de la pena, però no s'elimina la condemna ni la veritat jurídica--, l'amnistia "esborra completament" el jutjat. Presno Linera coincideix i considera que l'amnistia "podria anar en contra del principi que correspon en exclusiva als tribunals jutjar i fer executar el jutjat".
En aquest senit, Arbós esmenta un altre aspecte que, al seu parer, podria plantejar algun "problema". Assenyala que una eventual llei d'amnistia per als processaments i condemnats pel procés es podria aplicar, "amb moltes cometes", a l'"altre bàndol", en referència als policies i guàrdies civils que tenen procediments incoats pel seu comportament l'1-O.
Sobre aquest extrem, assegura que es podria veure afectat el dret a la tutela judicial efectiva d'aquelles persones que van emprendre accions legals en els tribunals contra agents de l'autoritat per presumptes delictes de lesions.
Encara així, Arbós reitera que una eventual llei d'amnistia és una "qüestió tècnica" que, per ell, "no està clara". Però insisteix que si bé és un assumpte que ara satisfà el debat polític "en el plànol estrictament acadèmic és bastant antic".
Al marge, el catedràtic recalca que "qualsevol llei és constitucional mentre el Tribunal Constitucional (TC) no s'hagi pronunciat declarant-la inconstitucional". En aquest sentit, recorda que en cas que se signi aquesta norma és possible que el Defensor del Poble, alguna comunitat autònoma o un grup de més de 50 diputats presenti un recurs d'inconstitucionalitat davant la cort de garanties, que es pronunciaria per resoldre aquesta qüestió "controvertida".
"MOLT DIFÍCIL DE JUSTIFICAR"
Així, Presno Linera recorda que el Constitucional es va pronunciar el 1986 i va admetre que hi podia haver amnistia, cosa que --al seu parer-- portaria a pensar que en tot cas no estaria prohibida. "El que passa és que el mateix Tribunal Constitucional, en aquesta sentència, li atribueix un caràcter totalment excepcional i en realitat el que fa és vincular-la a l'amnistia de l'any 1977", assenyala.
D'aquesta manera, considera que "en el millor dels casos el legislador tindria una facultat excepcional i, per tant, hauria de justificar aquesta llei d'amnistia". A més, subratlla que "aquesta llei seria constitucional si no vulnera algun altre tipus de dret o bé constitucionalment protegit".
En aquest sentit, a Presno Linera li sembla "molt difícil de justificar una amnistia que consisteixi a excloure la persecució de determinades conductes delictives" perquè "podria afectar al dret a la tutela judicial efectiva de les persones perjudicades pels fets".
INSEGURETAT JURÍDICA: ES DESPROTEGEIXEN BÉNS ESSENCIALS
Per la seva banda, Vidal assegura que aquesta llei també introduiria "inseguretat jurídica" perquè "es desprotegeixen béns essencials com l'ordre constitucional". I subratlla, així mateix, que "cal tenir en compte" que fins ara l'amnistia "només s'ha aplicat en situació de transició de dictadura a democràcia". "Si ara estem en una democràcia, estem dient que l'aplicació del Codi Penal és impròpia? És una contradicció", diu.
Cal recordar que la Mesa del Congrés va rebutjar el març del 2021 tramitar una llei d'amnistia proposada pels partits independentistes catalans amb la qual pretenia amnistiar tots els processaments i condemnats per la consulta sobiranista de Catalunya i el procés independentista del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
L'òrgan de govern de la Cambra es va agafar llavors en l'informe dels lletrats del Congrés i --amb els vots de PSOE, PP i Vox-- va inadmetre la iniciativa en considerar-la inconstitucional. Les formacions impulsores de la llei van presentar un recurs contra aquesta decisió, però al maig la Mesa en va confirmar el rebuig.
Malgrat que els partits independentistes catalans han inclòs el debat sobre una eventual llei d'amnistia en la taula de negociació per recaptar els suports necessaris per a la investidura de Pedro Sánchez, el portaveu del Grup Socialista al Congrés, Patxi López, ha negat aquest dijous que la seva formació hagi promès a ERC i Junts l'amnistia per als implicats en el procés.
