Publicat 5/11/2019 16:40:03CET

Juristes adverteixen que si els CDR impedeixen amb violència el 10N podria parlar-se de rebel·lió

MADRID, 5 Nov. (EUROPA PRESS) -

La llei orgànica de règim electoral general (LOREG) preveu penes de sis mesos a tres anys de presó i multes per als qui perjudiquin el lliure exercici dels seus drets als votants cridats a les urnes, si bé juristes consultats per Europa Press consideren que, en cas de produir-se de manera generalitzada aquest tipus d'actuacions als centres de votació podrien superar les previsions del delicte electoral i arribar a rebel·lió.

Aquesta previsió podria aplicar-se, segons les mateixes fonts, en el cas que grups organitzats a Catalunya, com poden ser els Comitès de Defensa de la República (CDR) o plataformes com Tsunami Democràtic duguin a terme mobilitzacions per perjudicar la jornada electoral del proper diumenge.

Precisament la lliure celebració d'eleccions per a càrrecs públics és una de les finalitats de la rebel·lió -regulada en l'article 472.3 del Codi Penal- si es produeix violència en la jornada d'eleccions generals de diumenge, i si és generalitzada als col·legis de Catalunya, estaríem parlant de molt més que un delicte electoral. En el cas de violència suficient, els fets encaixarien en la sedició segons apunten els juristes consultats.

Sobre si aquests possibles delictes serien atribuïbles a tots aquells que participessin en les accions o només als seus organitzadors, les mateixes fonts apunten que podria imputar-se a qualsevol participant, perquè el Codi Penal castiga caps i promotors, però també "responsables intermedis i simples partícips", si bé amb penes de diferent gravetat. Per a aquests últims es contemplen penes de presó d'entre 5 i 10 anys, i si és sedició d'entre 4 i 8 anys.

Experts consideren que no poden fer-se projeccions jurídiques sobre aquesta qüestió de manera prèvia, perquè tot dependrà de si les protestes tenen lloc i de la seva gravetat.

Així, adverteixen que el delicte electoral ve regulat en els articles 146 i 147 de la LOREG, i s'aplicaria en tres supòsits diferents, un d'ells previst per a aquells que "impedeixin o dificultin injustificadament l'entrada, sortida o permanència dels electors, candidats, apoderats, interventors i notaris als llocs en què es facin actes del procediment electoral".

La sanció, que aniria des d'una multa a penes de presó depenent de la gravetat del que passi, també podria aplicar-se a aquells que "amb violència o intimidació pressionin sobre els electors perquè no utilitzin el seu dret, l'exercitin contra la seva voluntat o descobreixin el secret de vot".

Un suposat impediment d'entrada als col·legis, segons les fonts consultades, podria ser qualificat de molt greu i comportar les sancions més altes de les previstes en la llei.

L'article 146 també preveu sancions per a qui "mitjançant recompensa, remuneracions o promeses d'aquestes, sol·licitin directament o indirectament el vot d'algun elector, o l'indueixin a "l'abstenció", tot i que aquest no sembla el cas plantejat per les protestes convocades aquest cap de setmana.

En el cas que funcionaris públics utilitzin les seves competències per a algunes de les finalitats assenyalades en aquest article, a més de presó i multa poden ser inhabilitats per a ocupació o càrrec públic d'un a tres anys, segons l'article de la LOREG.

D'altra banda, el delicte de pertorbació de l'ordre de l'acte electoral es regula en l'article 147 de la LOREG, i s'estableix que qui "pertorbi greument l'ordre en qualsevol acte electoral o entri als locals on se celebrin amb armes o altres instruments susceptibles de ser utilitzats com a tals, seran castigats amb la pena de presó de tres a dotze mesos o la multa de sis a 24 mesos".

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.