Publicat 05/11/2019 16:40

Juristes adverteixen que si els CDR impedeixen amb violència el 10N podria parlar-se de rebel·lió

MADRID, 5 nov. (EUROPA PRESS) -

La llei orgnica de rgim electoral general (LOREG) preveu penes de sis mesos a tres anys de presó i multes per als qui perjudiquin el lliure exercici dels seus drets als votants cridats a les urnes, si bé juristes consultats per Europa Press consideren que, en cas de produir-se de manera generalitzada aquest tipus d'actuacions als centres de votació podrien superar les previsions del delicte electoral i arribar a rebellió.

Aquesta previsió podria aplicar-se, segons les mateixes fonts, en el cas que grups organitzats a Catalunya, com poden ser els Comits de Defensa de la República (CDR) o plataformes com Tsunami Democrtic duguin a terme mobilitzacions per perjudicar la jornada electoral del proper diumenge.

Precisament la lliure celebració d'eleccions per a crrecs públics és una de les finalitats de la rebellió -regulada en l'article 472.3 del Codi Penal- si es produeix violncia en la jornada d'eleccions generals de diumenge, i si és generalitzada als collegis de Catalunya, estaríem parlant de molt més que un delicte electoral. En el cas de violncia suficient, els fets encaixarien en la sedició segons apunten els juristes consultats.

Sobre si aquests possibles delictes serien atribubles a tots aquells que participessin en les accions o només als seus organitzadors, les mateixes fonts apunten que podria imputar-se a qualsevol participant, perqu el Codi Penal castiga caps i promotors, per també "responsables intermedis i simples partícips", si bé amb penes de diferent gravetat. Per a aquests últims es contemplen penes de presó d'entre 5 i 10 anys, i si és sedició d'entre 4 i 8 anys.

Experts consideren que no poden fer-se projeccions jurídiques sobre aquesta qüestió de manera prvia, perqu tot dependr de si les protestes tenen lloc i de la seva gravetat.

Així, adverteixen que el delicte electoral ve regulat en els articles 146 i 147 de la LOREG, i s'aplicaria en tres supsits diferents, un d'ells previst per a aquells que "impedeixin o dificultin injustificadament l'entrada, sortida o permanncia dels electors, candidats, apoderats, interventors i notaris als llocs en qu es facin actes del procediment electoral".

La sanció, que aniria des d'una multa a penes de presó depenent de la gravetat del que passi, també podria aplicar-se a aquells que "amb violncia o intimidació pressionin sobre els electors perqu no utilitzin el seu dret, l'exercitin contra la seva voluntat o descobreixin el secret de vot".

Un suposat impediment d'entrada als collegis, segons les fonts consultades, podria ser qualificat de molt greu i comportar les sancions més altes de les previstes en la llei.

L'article 146 també preveu sancions per a qui "mitjanant recompensa, remuneracions o promeses d'aquestes, sollicitin directament o indirectament el vot d'algun elector, o l'indueixin a "l'abstenció", tot i que aquest no sembla el cas plantejat per les protestes convocades aquest cap de setmana.

En el cas que funcionaris públics utilitzin les seves competncies per a algunes de les finalitats assenyalades en aquest article, a més de presó i multa poden ser inhabilitats per a ocupació o crrec públic d'un a tres anys, segons l'article de la LOREG.

D'altra banda, el delicte de pertorbació de l'ordre de l'acte electoral es regula en l'article 147 de la LOREG, i s'estableix que qui "pertorbi greument l'ordre en qualsevol acte electoral o entri als locals on se celebrin amb armes o altres instruments susceptibles de ser utilitzats com a tals, seran castigats amb la pena de presó de tres a dotze mesos o la multa de sis a 24 mesos".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés