Oliver Weiken/dpa - Arxiu
MADRID, 4 oct. (EUROPA PRESS) -
El grup de Junts en el Congrés ha registrat una proposició no de llei (PNL) en què reclama al Govern espanyol promoure una reforma de l'Estatut de Roma perquè l'"apartheid de gènere", com el que s'atribueix als talibans a Afganistan, sigui jutjat per la Cort Penal Internacional.
La iniciativa, signada per la diputada Marta Madrenas per debatre en la Comissió d'Exteriors, busca adaptar el dret internacional a formes d'opressió sistemàtica contra les dones que no queden prou cobertes per les figures penals actuals, segons Junts.
La proposició insta a promoure la inclusió de l'"apartheid de gènere" en el projecte de Convenció de les Nacions Unides sobre els crims contra la humanitat" i a modificar l'Estatut de Roma perquè sigui jutjat per la Cort Penal Internacional.
La noció 'apartheid de gènere' va sorgir a partir de la repressió del primer règim talibà a Afganistan, quan defensores afganeses dels drets humans van articular per primera vegada aquest concepte.
Junts constata que, amb el retorn dels talibans, torna a haver "atroços sistemes de segregació, control i subordinació de les dones i les nenes", com la prohibició de rebre educació secundària, treballar, sortir soles de casa, mostrar la cara i parlar en veu alta en públic.
El text, recollit per Europa Press, adverteix de conseqüències directes sobre la salut i la vida de les afganeses. De fet, s'ha arribat a que els metges homes tractin les dones, la qual cosa, combinat amb la falta d'educació femenina, augura la desaparició de metgessses en el futur. I afegeix que en els terratrèmols de setembre no es va donar ajuda sanitària a les dones ferides.
Junts estén la seva crítica a Iran, on les dones i les nenes, diu, viuen sota un sistema que està incrementant a marxes forçades les mesures i polítiques repressives sobre les dones, i esmenta un nou projecte de llei sobre hiyab i castedat amb penes més severes.
A més, recull que una missió d'investigació de l'ONU va reconèixer una nova pauta de condemnes a mort de dones activistes a Iran, i conclou que, malgrat l'abundant documentació sobre persecucions sistematitzades per motius de gènere, "actualment el dret internacional no reconeix el crim d'apartheid de gènere".
El partit sosté que els instruments jurídics vigents --com el crim de persecució per motius de gènere-- no capten "la naturalesa sistemàtica, dissenyada per l'Estat i institucionalitzada de l'apartheid de gènere", que és "un sistema estructural d'exclusió i dominació amb una intenció ideològica clara".
