El congrés se celebra a Argelers (França) perquè l'expresident es pugui acomiadar presencialment
BARCELONA, 4 juny (EUROPA PRESS) -
Junts celebrarà aquest dissabte la primera part del congrés en què abordarà el relleu de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont al capdavant del partit pel tàndem conformat per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, com a presidenta de la formació i l'exconseller Jordi Turull com a secretari general.
El congrés se celebrarà a Argelers (França) perquè Puigdemont es pugui acomiadar presencialment dels afiliats com a president del partit, mentre que a mitjans de juliol hi haurà una altra jornada, que se celebrarà a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), que servirà per aprovar la ponència política i organitzativa.
A l'abril, l'actual secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va anunciar que no repetiria en el càrrec, i setmanes més tard va fer el mateix Puigdemont, de manera que van deixar via lliure a la successió al capdavant del partit.
Puigdemont va assumir la presidència de la formació en el congrés fundacional que es va celebrar al juliol del 2020 després de la ruptura amb el PDeCAT, i amb Sànchez en la secretaria general van aplegar un suport dels militants superior al 90%.
Llavors es va dissenyar, a petició de l'expresident català, una presidència de caràcter institucional i representativa, deixant el pes executiu en la secretaria general a les mans de Sànchez, que des d'un inici va haver d'afrontar la necessitat de posar ordre en el partit i la pugna per la reordenació de l'espai postconvergent.
No obstant això, la seva gestió no va convèncer diversos sectors crítics del partit, que un any després d'assumir el càrrec ja demanaven la seva dimissió: li retreien el seu "rol predominant" en les negociacions d'investidura amb ERC, una gestió personalista i falta de diàleg.
A tot això se sumava la poca sintonia que Sànchez mantenia amb Borràs, que va demostrar la seva força en el partit, al febrer del 2021, després d'imposar-se amb un 75,8% a l'exconseller Damià Calvet en les primàries per ser la candidata a la Presidència de la Generalitat en les eleccions catalanes en les quals Junts va ser tercera força per darrere de PSC i ERC, així que es va quedar sense el lideratge del Govern i Borràs va optar per presidir el Parlament en comptes de formar part de l'Executiu.
Poc després, Turull i la resta de presos independentistes per l'1-O, inclòs Sànchez, van ser indultats pel Govern central, després del qual l'exconseller va iniciar l'estiu de l'any passat una marxa per tota Catalunya --'Travessa per la Llibertat'-- per agrair el suport rebut, en la qual també es va visibilizar el seu ascendent.
Un any més tard, i després d'unes negociacions difícils, tots dos han decidit presentar una candidatura conjunta en el congrés, en la qual Borràs ocuparà la presidència i Turull la secretaria general, amb l'acord de repartir-se les funcions executives donant més poder polític a la presidència.
I és que Borràs considerava que la seva posició com a presidenta del Parlament i el suport que té la seva figura entre les bases no es traduïa després en llocs de decisió, i el fet que la presidència fos de caràcter representiu no li hauria permès tenir pes executiu.
FUNCIONS EXECUTIVES
Aquesta cessió de les funcions executives que fins ara tenia la secretaria general en la presidència s'haurà de plasmar en la nova ponència organitzativa que es debatrà en la segona part del congrés del partit, que tindrà lloc al juliol.
Tots dos han dissenyat una direcció en la qual s'envolten de consellers de la formació i persones de confiança: Josep Rius, Anna Erra, Francesc de Dalmases i Aurora Madaula ocuparan les quatre vicepresidències --els dos primers repetiran--; David Torrents serà el secretari d'organització i Teresa Pallarès la secretària de finances.
La resta de vocals que proposen per la direcció són els consellers Jaume Giró, Violant Cervera i Gemma Geis, i altres membres del partit com Jaume Alonso-Cuevillas, Damià Calvet, Joan Canadell, Cristina Casol, Montserrat Caupena, Jordi Fàbrega, Glòria Freixa, Montserrat Girbau, Marta Madrenas, Toni Morral, Míriam Nogueras, David Saldoni, Mònica Sales, Miquel Sàmper, Aleix Sarri, Esther Vallès i Salvador Vergès.
UNITAT
A un any de les municipals, tots dos han complert amb les expectatives i les crides a la unitat que famílies de Junts van fer quan Borràs i Turull negociaven si presentar-se conjuntament o no.
Fins i tot hi va haver un manifest que expressava el suport a Borràs com a futura presidenta de Junts i a l'exconseller com a secretari general, i que van avalar consellers i dirigents de Junts, però que des del sector de la presidenta del Parlament no va ser ben rebut perquè ho consideraven una maniobra de pressió dels partidaris de Turull.
No el van signar el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; la consellera d'Universitats, Gemma Geis; els vicepresidents del partit Elsa Artadi i Josep Rius, i les persones pròximes a Borràs.
Mentre que Borràs va entrar a Junts com a independent i compta amb el suport de les bases, Turull, que està inhabilitat per càrrec públic per l'1-O, té el de quadres del partit que procedeixen de la seva etapa a CDC i el dels més pròxims a Jordi Sànchez.
REPTES
Precisament, aconseguir la unitat de les diferents famílies del partit serà un dels reptes que hauran d'afrontar Borràs i Turull després d'una gestió de Sànchez que va generar discrepàncies, i que li ha portat a fer un pas enrere i no presentar-se a la reelecció.
També és una incògnita el paper i l'ascendent que tindrà Puigdemont a Junts després de la decisió de no repetir en la presidència i la seva voluntat de centrar-se en el lideratge del Consell per la República (CxRep) i la seva responsabilitat com a eurodiputat.
A un mes del congrés en el qual es debatran les ponències, el partit haurà d'acordar l'estratègia política independentista que vol dur a terme, abordar la continuïtat o no de Junts al Govern i si s'han d'obrir o no a noves aliances, més enllà d'ERC.
De fet, el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ja van obrir setmanes enrere el meló d'aquest debat en obrir-se a pactes amb els socialistes, malgrat matisacions posteriors.
Una de les assignatures pendents és decidir què han de fer amb el pacte que Junts i PSC mantenen a la Diputació de Barcelona, que des que es va signar ha generat divisions i al qual sempre s'ha oposat Borràs.
Amb les municipals previstes al maig del 2023, el partit vol recuperar la seva hegemonia i tornar a ser la primera força municipalista a Catalunya, i ja fa temps que intenta atreure alcaldes del PDeCAT.
A més, haurà de triar el candidat a l'Ajuntament de Barcelona després que Elsa Artadi, que era la candidata de Junts, va anunciar a principis d'abril que renunciava i abandonava la política activa.
Un altre front obert és l'afectació que pugui tenir la causa per la qual Borràs està imputada per presumptes delictes de malversació, prevaricació falsedat documental i frau a l'administració per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i que podria acabar amb la seva inhabilitació.
