També debatran si els que van anar en llistes municipals es poden fer militants "de ple dret" sense esperar sis mesos
BARCELONA, 13 gen. (EUROPA PRESS) -
Junts reunir per primera vegada el Consell Nacional aquest dissabte després dels pactes assolits amb el PSOE, que van permetre la investidura de Pedro Sánchez, i els presumptes casos d'"assetjament" que la vicepresidenta de Junts i secretria segona de la Mesa del Parlament, Aurora Madaula, i la diputada Cristina Casol asseguren haver patit per part de companys de la formació.
La trobada, que té lloc al Centre Cultural del Morell (Tarragona) a partir de les 10.00 hores, s'havia d'haver celebrat el 2 de desembre de l'any passat, dia en el qual va tenir lloc la reunió a Sussa entre el PSOE i Junts juntament amb el diplomtic salvadorenc Francisco Galindo exercint com a verificador internacional.
Va ser el 9 de novembre quan socialistes i Junts van anunciar l'acord que va permetre la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern central, que incloa una llei d'amnistia que ha de permetre tancar les causes judicials obertes a independentistes catalans des de l'1 de gener del 2012 fins a l'actualitat.
El Congrés va aprovar a mitjans de desembre la presa en consideració de la proposició de llei d'amnistia, superant així el primer examen amb el suport del PSOE, Sumar, Junts, ERC, Bildu, PNB, Podem i BNG, mentre que PP, Vox, Coalició Canria i UPN hi van votar en contra, i el text també ha superat aquesta setmana el debat de totalitat.
Malgrat tot, i com recull l'acord entre totes dues parts, Junts ha reiterat que l'estabilitat de la legislatura estar subjecta als avanos i compliments dels acords que resultin de les negociacions, i aix és el que va adduir també per explicar el seu canvi de posició en la votació dels tres reials decrets del Govern central de coalició que es van votar aquesta setmana al Congrés.
Junts havia advertit el PSOE que no donaria suport als reials decrets perqu consideraven que implicaven retallades de competncies de la Generalitat, agreujaven la "infrafinanciació" de Catalunya i posaven en perill l'aplicació de la llei d'amnistia.
Aix anticipava una mplia derrota de l'Executiu central, per en l'últim moment Junts va decidir no participar en la votació, la qual cosa va permetre que en tiressin endavant dos: el relatiu a les mesures sobre Justícia i Funció Pública i el relatiu a les mesures anticrisi.
Tot aix després d'haver arribat a un acord amb el PSOE que contemplava la supressió de l'article 43bis de la llei d'enjudiciament civil que, segons Junts, posava en perill l'amnistia, i la promesa de reformar la llei de societats de capital per revertir el reial decret del PP el 2017 amb la finalitat de facilitar la tornada de les empreses a Catalunya pel procés.
El partit també va assegurar tenir el compromís del Govern central per a la delegació integral de les competncies d'immigració a la Generalitat a través de l'article 150.2 de la Constitució, la publicació immediata de les balances fiscals i que l'oli passi a ser aliment essencial amb un IVA del 0%.
MADAULA I CASOL
En l'ordre del dia del Consell Nacional s'inclou un punt en el qual s'ha de produir el debat i aprovació de la proposta de reglament de la Comissió de Garanties, l'rgan que s'encarrega d'investigar el cas de la vicepresidenta de Junts i secretria segona de la Mesa del Parlament, Aurora Madaula.
Madaula, actualment de baixa i afí a la presidenta del partit, Laura Borrs, va parlar al 'Parlament de les Dones' que es va celebrar al novembre a la Cambra, que havia patit "violncies silencioses" de companys, la qual cosa va provocar un malestar generalitzat en el grup parlamentari de Junts.
Fins i tot la presidenta del Parlament, Anna Erra, es va reunir amb ella i la va instar a reflexionar sobre la seva continutat en el crrec de l'rgan parlamentari, i 22 dels 32 diputats de Junts van signar un text en contra seu que van presentar a la Comissió de Garanties, que també va rebre la queixa que va presentar la mateixa afectada.
Des de llavors, la formació sempre ha apellat a la discreció quan se'ls ha preguntat sobre aquesta qüestió, malgrat que sempre han expressat suport a la direcció del grup.
També ho han fet davant el cas que afecta la diputada Cristina Casol, també propera a Borrs, que recentment va transcendir que havia acudit a l'Oficina d'Igualtat del Parlament --no al partit-- per exposar un presumpte cas d'"assetjament per raó de gnere", motiu pel qual es va activar el protocol d'igualtat de la Cambra.
ALTRES QÜESTIONS
La trobada, a més, contempla debatre i aprovar la proposta de resolució per ampliar els afiliats de Junts a partir dels candidats de les eleccions municipals,.
Aix es tradueix que tots els que es van presentar en llistes municipals de la formació es puguin fer militants "de ple dret" sense haver d'esperar els sis mesos que es necessiten per tenir dret a vot.
A proposta de la sectorial de Migracions, s'abordar una proposta de resolució per a la convocatria d'una convenció sobre el fet migratori, i una altra iniciativa per a la reinterpretació o modificació del que estableix la ponncia organitzativa per a la millora del funcionament de les estructures locals.
Est previst que Borrs intervingui en l'inici del Consell Nacional i que, posteriorment, ho faci el secretari general de Junts, Jordi Turull.
