La ponència organitzativa del partit dona funcions executives a la presidència després de l'elecció de Borràs
BARCELONA, 7 juny (EUROPA PRESS) -
La ponència política municipal de Junts prioritza que la formació arribi a pactes municipals amb partits independentistes però "es respectarà l'autonomia local tenint en compte les diferents realitats territorials", sempre que permeti aplicar el programa i defensar les seves propostes.
Així consta en l'esborrany de la ponència municipal del partit, al qual ha tingut accés Europa Press, i que s'aprovarà en la segona fase del congrés de Junts el 16 i 17 de juliol a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), poc menys d'un any abans de les eleccions municipals del 2023.
El document estableix que per Junts és "imprescindible tenir una presència important als governs municipals i ens supramunicipals", i assenyala que els pactes postelectorals per arribar a aquests governs s'hauran de gestionar tenint en compte les diferents realitats de tots els territoris.
Així, defensa que la prioritat és pactar amb partits independentistes però dona autonomia a cada grup municipal per gestionar la seva política de pactes "d'acord amb l'assemblea local del partit i en coordinació amb els responsables comarcals".
En el cas de les diputacions, planteja que els responsables de la comarca, la vegueria i l'executiva del partit treballaran "per fer una proposta d'acords a nivell de les diputacions", que s'haurà de validar per la direcció executiva de Junts i finalment ratificar per l'assemblea d'electes dels partits que integren les diputacions.
Els pactes municipals i supramunicipals de Junts han estat un punt de fricció en el partit, especialment arran de l'acord amb el PSC per governar la Diputació de Barcelona, al qual sempre s'ha oposat la nova presidenta de la formació, Laura Borràs.
En els últims mesos el debat sobre si s'han d'obrir o no a noves aliances, més enllà de partits independentistes, ha obert noves polèmiques a Junts, com les que van provocar les declaracions del vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, després d'obrir-se a pactes amb els socialistes, malgrat les matisacions posteriors.
MÀXIM D'AJUNTAMENTS POSSIBLES
En el text de la ponència, Junts expressa la voluntat d'esdevenir un partit municipalista i per això veu indispensable estar al màxim d'ajuntaments possibles, i poder continuar sent majoritaris als municipis petits, però també "liderar un discurs que sigui útil a les ciutats més grans".
D'aquesta manera, una de les seves prioritats és muscular el partit a les àrees metropolitanes: "No podem ser un partit hegemònic a Catalunya si som residuals als entorns urbans i metropolitans", i per això aposta per ser l'alternativa als governs metropolitans dels últims anys amb una proposta de canvi modernitzadora i que la ciutadania pugui diferenciar Junts de la resta de partits independentistes.
GENEROSITAT PER ELEGIR CÀRRECS
En el document, la formació es fixa l'objectiu de presentar llistes electorals a gairebé tots els municipis de Catalunya, i situa el 15 de setembre de l'any preelectoral com la data per crear els comitès electorals.
Per triar els càrrecs electorals de Junts als ajuntaments, defensa "ser generós i sumar al projecte les millors persones dins de cada municipi --independentment de si són afiliats o simpatitzants de Junts per Catalunya o no-- per tenir els equips més solvents en la política municipal".
PONÈNCIA ORGANITZATIVA
En la ponència organitzativa, a la qual ha tingut accés Europa Press i que també s'aprovarà en la segona part del congrés de Junts, s'estableix l'estructura del partit i es defineixen les funcions dels càrrecs de la formació.
Una de les principals novetats és que dona a la presidència "funcions executives", que compartirà amb la secretaria general, ja que fins ara el president del partit, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, tenia un caràcter més representatiu i simbòlic, i deixava en el secretari general --que fins ara era Jordi Sànchez i ara és Jordi Turull-- els principals poders de decisió.
De fet, tenir més funcions executives era una de les aspiracions de Borràs per presentar-se a la presidència de Junts, i després de la seva elecció com a presidenta al congrés del partit del cap de setmana, l'esborrany de la ponència organitzativa li dona aquestes funcions.
En concret, el document estableix que el president de Junts "exerceix, juntament amb el secretari general, la representació màxima territorial del partit, té funcions executives i vetlla pel funcionament regular dels seus òrgans".
A més, apunta que el secretari general "dirigirà els serveis tècnics i administratius del partit, serà el responsable de la política municipal i gaudirà de l'ús de la signatura social, amb tots els poders corresponents a un administrador societari".
Entre les competències que la ponència contempla que hauran de compartir tots dos càrrecs, hi ha la de dirigir el partit, assignar les responsabilitats de cada membre de l'executiva i mantenir les relacions amb altres organitzacions polítiques i socials, entre d'altres.
ADJUNT AL SECRETARI GENERAL
El document també defineix que el partit té quatre vicepresidències a elecció del president del partit, un secretari d'organització i un de finances, i contempla que el secretari general nomeni un adjunt al seu càrrec.
Fonts consultades per Europa Press asseguren que Turull podria nomenar com a adjunt el secretari general David Saldoni, que fins ara era el secretari d'Organització amb Jordi Sànchez de secretari general.
Així mateix, s'accepta la doble afiliació en un altre partit, "sempre que no hi hagi una confrontació electoral entre totes dues organitzacions", i estableix que no es poden ocupar més de dos càrrecs institucionals i un d'orgànic, o un càrrec institucional i dos orgànics de Junts.
