Lorena Sopêna - Europa Press - Arxiu
Assenyalen al Ministeri de Transports i pregunten què farà la Generalitat i el Govern per revocar-ho
BARCELONA, 1 març (EUROPA PRESS) -
Junts ha presentat una bateria de preguntes en el Parlament, el Congrés i el Senat, a les quals ha tingut accés Europa Press, pel "atac" que suposa la substitució en les autopistes de la retolació que incloïa la llengua catalana per deixar exclusivament el castellà.
La triple ofensiva del partit de Carles Puigdemont té lloc després que aquesta mateixa setmana la portaveu de Junts en el Congrés, Miriam Nogueras, acusés al president del Govern, Pedro Sánchez, de "espanyolitzar les autopistes catalanes canviant cartells al castellà" amb la complicitat del president de la Generalitat, Salvador Illa.
Després d'això, la diputada de Junts al Parlament, Judith Toronjo, va registrar diverses preguntes en la Càmera catalana en les quals emplaça al Govern a aclarir si coneixien que "nombroses vies de la xarxa no disposen de retolació en català".
També exigeix saber què accions té previst dur a terme la Generalitat per garantir el "respecte" a la toponímia catalana i el calendari d'actuació parar substituir les actuals senyalitzacions", i pregunta al Govern si està compromès amb la retolació en català i què farà per garantir la seva presència i revertir l'ocorregut.
MINISTERI DE TRANSPORTS
Al Congrés, els diputats Pilar Calvo i Isidre Gavín han registrat una altra bateria de preguntes en el text de les quals acusen al Govern de vulnerar els drets lingüístics dels catalans "amb la falsa excusa de millorar la seguretat vial", i en concret assenyalen al Ministeri de Transports.
Segons Calvo, hi ha usuaris que han alertat de la substitució de 'Alacant' per 'Alicante', que s'ha afegit 'sud' al rètol de 'Girona Sud', que s'han eliminat accents a topònims com 'Montornès' i en un altre tipus de rètols, així com que al Valh d'Aran "gairebé tota la senyalització es trobi únicament en castellà".
"Aquesta nova agressió lingüística, que en aquest cas surt del Ministeri de Transports, té com a base l'article 138 del nou reglament General de Circulació, que obliga a l'ús del castellà en els senyals de vies públiques en un nou atac a la integritat de la llengua catalana", explica.
Davant d'això, Calvo pregunta al Govern quan aprovaran un reial decret per revocar l'obligatorietat de retolar en castellà per sobre del català en infraestructures situades en comunitats que tinguin el català com a llengua oficial, i si han rebut alguna queixa del departament de Política Lingüística de la Generalitat per reivindicar l'ús de la llengua catalana.
Per la seva banda, Gavín sol·licita saber el motiu pel qual el Govern està substituint la nomenclatura en català dels senyals de tràfic de Catalunya, quina relació té la seguretat vial amb la nomenclatura dels llocs, i si modificaran "també per motius de seguretat vial la nomenclatura en àrab de les destinacions del nord d'Àfrica en les autopistes del sud d'Espanya".
Al Senat, Francesc Xavier Ten insisteix en algunes de les preguntes ja registrades en el Parlament i en el Congrés i afegeix altres com la que demana al Govern que justifiqui la despesa i la prioritat d'aquesta "desafortunada" actuació, i quan substituirà els cartells per uns altres que respectin el català i l'occità a Aran.
A més, reclama saber el cost i amb càrrec a quines partides pressupostàries s'ha finançat, si actuacions així són conformes amb el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i amb les valoracions realitzades sobre aquest tema pel Consell d'Europa, i per què la Delegació de Carreteres de l'Estat no utilitza el català en les senyalitzacions excepcionals (encara que freqüents) a la N-260, entre altres preguntes.
