Actualitzat 28/01/2024 10:57

Junts planteja mesures legals per les "difamacions i filtracions" dels casos de presumpte assetjament

Archivo - La presidenta de Junts, Laura Borràs; el secretari general de Junts, Jordi Turull i el líder del partit al Parlament, Albert Batet, en una foto d'arxiu
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

Veuen perjudicada la imatge del partit i, a partir d'ara, es gravaran les reunions del grup parlamentari

BARCELONA, 28 gen. (EUROPA PRESS) -

La direcció de Junts ha plantejat emprendre mesures legals davant les "difamacions i filtracions" que hi ha hagut arran dels casos de presumpte assetjament per raó de gènere en la formació fets públics per les diputades Aurora Madaula --secretària segona de la Mesa del Parlament-- i Cristina Casol.

Ho han explicat diverses fonts coneixedores a Europa Press, que precisen que així es va exposar en una reunió de la permanent de Junts i que, posteriorment, el president del grup parlamentari, Albert Batet, ho va comentar durant la reunió ordinària de dimarts davant els diputats de la formació.

En aquesta reunió, Batet va explicar que la formació va demanar activar aquestes mesures legals "davant aquesta ruptura de la confidencialitat, davant aquestes difamacions i davant aquestes filtracions" que s'han produït dels casos i que, en la seva opinió, tenen efectes nocius.

Madaula i Casol, afins a la presidenta de Junts, Laura Borràs, van presentar davant l'Oficina d'Igualtat del Parlament, i en diferents moments, una denúncia contra el grup de Junts per presumpte assetjament, que va delegar la investigació en una empresa externa.

Aquesta empresa externa encara no ha resolt el cas de Madaula, però sí el de Casol amb un informe que va concloure que, en la majoria de les deu situacions denunciades per ella, no s'havia pogut acreditar situacions d'assetjament o discriminació però sí que descrivia un ambient de feina en el grup "en què el masclisme més cultural està arrelat".

També recull que es viuen situacions de tensió interna en la formació i que hi ha "una base fortament patriarcal", entre altres aspectes.

El mateix Batet va carregar en la reunió contra les "difamacions" que considera que conté l'informe i que, al seu parer, perjudiquen la imatge del partit, i malgrat que es va remetre explícitament a detallar els fets sense aprofundir en qüestions personals, va assegurar que el grup sempre ha treballat per protegir tot el grup, en les seves paraules.

També va anunciar que, a partir d'ara, gravaran les reunions del grup parlamentari "perquè no es pugui tergiversar" el contingut del que es parla i perquè quedi constància de quina és la dinàmica de debat en el si del grup, va precisar.

Casol, a qui el partit ha advertit que l'expulsaran del grup si no entrega la seva acta de diputada, ja ha traslladat a Batet i al secretari general de Junts, Jordi Turull, que no ho farà i la seva disposició a passar a ser diputada no adscrita.

Després d'arxivar-se la seva causa al Parlament, 26 dels 32 diputats de Junts van adreçar una carta a la cúpula del partit per demanar la dimissió de Casol, i Borràs i Turull havien d'intentar una mediació i parlar amb ella.

CAS MADAULA

El cas de Madaula, que continua de baixa mèdica, també va generar un malestar generalitzat en el grup després que, al 'Parlament de les Dones' que es va celebrar el novembre de l'any passat, va manifestar que havia patit "violències silencioses" de companys.

La mateixa Erra es va reunir amb ella i la va instar a reflexionar sobre la seva continuïtat com a secretària segona de la Mesa, i 22 dels 32 diputats de Junts també van signar un text en contra seu que van presentar la Comissió de Garanties.

La direcció del partit sempre ha negat que hi hagi masclisme a Junts i atribueix la situació a una qüestió de "debat polític" i, diverses territorials de la formació, com la de Tarragona amb Quim Calatayud i Josep Maria Cruset al capdavant, estan sospesant impulsar un manifest de suport al grup parlamentari, han explicat altres fonts a Europa Press.

PROTOCOL

I en paral·lel a tot això, la presidenta del Parlament, Anna Erra, va proposar, en la reunió de dimarts de la Mesa, deixar en suspens el protocol per la prevenció, detecció, abordatge i resolucions de situacions d'assetjament de la Cambra al qual s'han acollit Madaula i Casol per tractar els seus casos.

La proposta va rebre l'oposició frontal de la resta de presents en la reunió de la Mesa del Parlament, en aquest cas de PSC-Units, ERC i la CUP, per la qual cosa va decaure.

Malgrat tot, Comuns ha demanat celebrar una Mesa ampliada per tractar la qüestió, sobre la qual l'equip de la presidenta del Parlament no s'ha volgut pronunciar fins ara.

ANTECEDENTS

Tot i que els desacords i les diferències arrenquen des de l'inici de la legislatura entre totes dues faccions de Junts --els partidaris de Borràs i els de Turull--, el punt d'inflexió es produeix, segons expliquen algunes fonts, en la votació de principis d'octubre de la iniciativa legislativa popular (ILP) al Parlament que proposava declarar el Mercat dels Ocells de la Rambla de Barcelona com a Patrimoni Cultural i Immaterial de Catalunya.

En aquesta votació, en la qual el Parlament va tombar la proposta, cinc diputats de Junts van trencar la disciplina de vot: tres no hi van participar (Madaula, Joan Canadell i Francesc de Dalmases) i dos ho van fer en contra (Casol i Jaume Alonso-Cuevillas).

Després d'això, Batet va mantenir una tensa reunió amb ells, els va retreure la seva actitud i es va accentuar la tensió fins a l'actualitat, que ha acabat derivant en la situació que el partit té sobre la taula amb els casos oberts de Casol i Madaula.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés