Isabel Infantes - Europa Press - Arxiu
El PSOE va arribar a oferir al PDeCAT limitar l'abast d'aquest precepte amb nous requisits per a l'aplicació, per no hi va haver acord
MADRID, 19 febr. (EUROPA PRESS) -
Junts defensar dimarts en el ple del Congrés una proposició de llei de reforma de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim) per derogar l'article que va permetre al Parlament i al Congrés retirar les actes de diputats a diversos líders del procés mentre estaven processats pel referndum i abans d'haver estat condemnats.
Es tracta de l'article 384 bis de la LECrim, que estableix que, quan és "ferma una ordre de processament" i un cop "decretada la presó provisional per delicte coms per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processament que estigués ostentant funció o crrec públic quedar automticament susps en l'exercici mentre duri la situació de presó".
Aquesta previsió es va utilitzar el 2018 per retirar les actes de diputats del Parlament a Raül Romeva, Oriol Junqueras, Josep Rull i Jordi Turull i un any després la Mesa del Congrés la va utilitzar per suspendre de la condició de diputats els tres últims i també Jordi Snchez. També ha servit per suspendre del crrec públic a altres polítics independentistes.
"EFECTES IRREPARABLES"
En l'exposició de motius de la iniciativa, recollida per Europa Press, Junts sosté que aquest precepte permet als jutges prendre decisions, fins i tot abans que hi hagi sentncia, que poden comportar "efectes irreparables".
"La controvertida aplicació als presos independentistes que van resultar triats en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre del 2017 o en les eleccions generals del 28 d'abril del 2019 ha demostrat que també pot ser una eina en mans dels jutges per donar curs al seu activisme polític i, en definitiva, per perseguir unes determinades idees i activitats polítiques", argumenta el partit de Carles Puigdemont.
És més, parlen sobre el fet que la llei permet que "mitjanant una argúcia processal" (l'acusació de delicte de rebellió), un jutge instructor, sense intervenir sentncia ferma, pugui suspendre les funcions de crrecs públics, inclosos crrecs electes, la qual cosa suposa "una indeguda intromissió judicial en les activitats i competncies" de les Corts Generals i els Parlaments autonmics, és a dir, "un greu atemptat" contra el principi representatiu, el de divisió de poders i, "en últim terme, contra la democrcia".
EL PDECAT TAMBÉ HO DEMANA
No és la primera vegada que una formació planteja la derogació d'aquest article, ja que el PDeCAT ha fet esmenes a dues lleis. Va ser el passat mes de novembre amb l'esmena a la llei orgnica d'eficincia organitzativa del servei públic de la Justícia i al desembre durant la tramitació de la reforma del Codi Penal que, entre d'altres, va acabar amb el delicte de sedició.
El PSOE no va entrar en aquest punt durant el debat de les esmenes de la reforma penal, per sí que va fer una oferta al PDeCAT en el marc de la tramitació de la llei d'eficincia processal, que encara es discuteix en la Comissió de Justícia del Congrés.
En concret, el PSOE va plantejar una esmena transaccional per limitar l'abast de l'article 384 bis de la LECrim, de manera que la suspensió del crrec públic es produeixi en els casos en els quals el delicte pel qual se'ls processi sigui "greu o molt greu" i hi intervingui "violncia o intimidació".
REQUISITS A LA BAIXA
Textualment, l'esmena que va oferir el PSOE, a la qual va tenir accés Europa Press, preveu que, "sense perjudici del que s'estableixi en les regulacions de les diferents ocupacions i professions públiques", quan sigui "ferma l'ordre de processament, només es podr acordar la suspensió de crrec o ofici públic, concretant el seu abast" quan es donin certs requisits.
Aquests requisits són "que el delicte pel qual es processa sigui greu o molt greu, porti aparellada una pena d'inhabilitació o suspensió d'igual naturalesa i s'hagi coms amb violncia o intimidació", que "la mesura cautelar resulti necessria per prevenir el risc de comissió de fets delictius concrets relacionats amb el qual és objecte del procés" i que "sigui sollicitada pel Ministeri Fiscal o per acusació personada".
L'esmena redactada pel PSOE afegia que, una vegada sollicitada l'adopció d'aquesta mesura cautelar, es convocar a una audincia que s'haur de celebrar dins dels cinc dies següents a la petició de la mesura, i a la qual hauran d'acudir el processament, assistit de lletrat, el Ministeri Fiscal i les altres parts personades.
En aquesta audincia, continua el text proposat, "es podran realitzar allegacions i proposar els mitjans de prova que es puguin practicar en l'acte" perqu el jutge o tribunal decideixi sobre "la procedncia o no de la suspensió cautelar de crrec o ofici públic atenent a les obligacions inherents al crrec públic exercitat".
Segons han informat a Europa Press fonts parlamentries, aquesta negociació s'ha refredat, el PDeCAT no va acabar de donar el seu vistiplau a la proposta del PSOE i, per tant, continua sense haver-hi una acord en aquesta matria.
