El 2016, amb una situació similar, PdeCAT gairebé aconsegueix grup propi per al final PP i PSOE no li van donar suport pel desafiament sobiranista
MADRID, 5 maig (EUROPA PRESS) -
Junts, la coalició formada per Junts per Catalunya, PdeCAT i Convrgencia, que va aconseguir set escons a les eleccions generals del dia 28, aspira a tenir grup propi al Congrés per per aconseguir-ho i no acabar en el Grup Mixt haur d'aconseguir que la mesa de la cambra faci una interpretació laxa del reglament de la institució.
El PdeCAT ja va intentar esquivar el Mixt en l'anterior legislatura per llavors la mesa, en la qual PP i Ciutadans tenien majoria, no va atendre els seus arguments i va haver de compartir temps i recursos econmics en un conglomerat de 7 partits i 19 diputats.
El reglament estableix que tots els partits que tinguin 15 o més escons podran constituir grup parlamentari, requisit que compleixen el PSOE (123), el PP (66) Units Podem i les seves confluncies (42), Ciutadans (57), Vox (24) i ERC (que ha tret 15 diputats i té un acord per compartir grup al Congrés amb Bildu, que ha aconseguit 4 seients).
Per hi ha una segona via per constituir grup propi: superar els cinc diputats i el 5% dels vots a tot el país o el 15% en totes les circumscripcions en les quals es concorre. Aquesta fórmula li val al PNB que ha aconseguit sis seients i depassa amb escreix el 15% dels vots a les tres províncies basques.
NO ARRIBEN EL 15% A BARCELONA I TARRAGONA
La coalició Junts, per la seva banda, ha sumat set escons, per s'ha quedat en el 12,05% dels vots a Catalunya. En concret, supera el 15% tant a Girona (22,44%) com a Lleida (20,73%), per no arriba a aquest percentatge a Barcelona (10,13%) ni a Tarragona (12,25%).
Alguna cosa semblant va ocórrer en l'anterior legislatura, quan el PdeCAT va treure vuit escons per es va quedar en el 13,92% a tota Catalunya i, com ara, no va aconseguir el 15% ni a Barcelona ni a Tarragona. Llavors els independentistes van apellar a la doctrina del Tribunal Constitucional per reclamar una interpretació favorable dels requisits reglamentaris.
En concret, van apostar per interpretar el llindar del 15% com una mitjana de les quatre províncies, la qual cosa els donava el 17%, perqu d'aquesta manera el 23,2% de Girona i el 22,6% de Lleida compensarien el 12,2% a Barcelona i el 13,7% de Tarragona. Ara podrien esgrimir el mateix amb una mitjana del 16,38%.
Al juliol de 2016, el PP i PSOE van ser a punt de permetre l'antiga Convergncia tenir grup propi, per finalment es van abstenir perqu, just quan es dissolia el futur dels seus vuit diputats, el Parlament va donar un nou pas en el seu desafiament independentista desobeint el TC en aprovar una resolució per impulsar un procés constituent.
Amb el vot en contra de Ciutadans i l'abstenció de 'populars', socialistes i Units Podem, la mesa va acordar que, per primera vegada des de la Transició els nacionalistes catalans s'integrarien en el Mixt.
UN DELS MIXTOS MÉS REDUTS
Si aquesta vegada Junts sí aconsegueix grup propi, el Mixt de la XIII Legislatura ser un dels més reduts de la histria amb tan sols quatre formacions i sis diputats. L'únic precedent d'un Mixt tan petit es va donar entre 1993 i 1996, quan va tenir sis membres de quatre partits Herri Batasuna, Eusko Alkartasuna, Unió Valenciana i el Partit Aragons Regionalista (PARELL).
Amb tota seguretat formaran part del proper Grup Mixt Coalició Canria (dos diputats), Navarra Suma (altres dos), l'únic representant de Compromís i el del Partit Regionalista de Cantbria, que per primera vegada té representació a la Carrera de San Jerónimo.
AVANTATGES POLÍTICS I ECONMICS
Tenir grup propi suposa grans avantatges polítics, econmiques i de mitjans. Qui el constitueix té garantida la seva representació en totes les comissions parlamentries, en la Diputació Permanent i veu prpia a la Junta de Portaveu i capacitat per intervenir en tots els debats en igualtat de condicions; mentre que dins del Grup Mixt cal repartir-se temps d'intervenció i seients en les comissions.
En les sessions de control, tenir grup propi possibilita entrar en els contingents de preguntes i interpellacions al govern, així com avantatges a l'hora d'incloure les seves proposicions no de llei en els plens, per en el Grup Mixt tot aquest 'tros de pastís' ha de distribuir-se a parts iguals.
En el plnol econmic, per exemple, durant l'anterior legislatura les forces polítiques que es van constituir en grup van rebre al Congrés una subvenció fixa de 28.597,08 euros mensuals i una altra variable, en funció del nombre de diputats que componien el grup, que ascendia a uns 1.645,49 euros mensuals per escó. El sistema al Senat és idntic, encara que varien les quantitats.
A més, només havent aconseguit grup parlamentari propi es pot accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratut de propaganda electoral durant la campanya. I els avantatges es perllonguen per a les següents eleccions, perqu els que ara ho aconsegueixen tindran opció a presncia als futurs debats electorals i plans de cobertura informativa dels mitjans públics.
