EUROPA PRESS - LORENA SOPENA - Arxiu
BARCELONA 2 abr. (EUROPA PRESS) -
Junts celebra aquest dissabte un Consell Nacional a Alcarrs (Lleida) en el qual decidir la data del congrés del partit dins "els terminis que fixen els estatuts" i si servir per renovar els crrecs de la direcció, entre els quals el del secretari general, Jordi Snchez.
La ponncia organitzativa del partit recull que cada dos anys ha de celebrar-se un congrés, convocat pel president del partit, i des de fa mesos hi ha dirigents de Junts i del territori que pressionen perqu tingui lloc al més aviat possible, abans de les eleccions municipals de 2023.
El congrés fundacional de Junts va tenir lloc entre juliol i octubre de 2020, ja que abans d'estiu es va triar la direcció i posteriorment es va fer el debat sobre l'estratgia política i els estatuts de la formació.
Si la data del congrés d'aquest any s'adecua al que recullen els estatuts, el conclave hauria de celebrar-se a partir de juliol d'aquest any.
Totes les parts són conscients de les conseqüncies que pot comportar la celebració del conclave mancant un any de les municipals, ats que es preveu que es visibilitzin les divisions internes de la formació i que Snchez hagi de bregar amb les possibles aspiracions de la presidenta del Parlament, Laura Borrs, entre altres noms.
I és que el secretari general del partit sap que al congrés es jugar el seu futur com a secretari general de la formació perqu la seva gestió és qüestionada per sectors crítics que, des de fa temps, sospesen plantar-li cara i presentar una alternativa, com va avanar Europa Press.
Els crítics li retreuen el seu "rol predominant" en les negociacions d'investidura amb ERC, una gestió personalista, falta de dileg, i part d'ells van apostar també per sortir del Govern després del malestar que van generar en el si de Junts les declaracions del portaveu republic al Congrés, Gabriel Rufián, sobre els contactes de l'entorn de Puigdemont amb representants russos.
BORRS I TURULL
A falta que es fixi la data del congrés, es contempla la possibilitat que la presidenta del Parlament, Laura Borrs, presenti batalla per presidir el partit, i podria fer-ho acompanyada de l'exconseller i actual vicepresident del partit, Jordi Turull, com a secretari general, segons apunten diverses fonts consultades per Europa Press.
No obstant aix, Turull, que aglutina el sector que procedeix de l'extinta CDC, no s'ha pronunciat obertament sobre aquest tema, i es contempla l'opció que inicialment pugui fer un pas endavant el diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas, que porta setmanes sospesant les seves possibilitats, assenyalen altres fonts.
La presidenta del Parlament, a la qual se li pot obrir judici oral per presumpte frau administratiu quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), compta amb suports incondicionals entre la militncia de Junts, encara que no va sortir ben parada de la seva gestió sobre el cas de l'escó de l'exdiputat de la CUP Pau Juvill.
En tot aix no cal perdre de vista tampoc les possibles aspiracions i el paper que pugui jugar en un futur el conseller d'Economia de la Generalitat, Jaume Giró, que les citades fonts asseguren que es far militant de Junts en les properes setmanes, així com la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victria Alsina.
Encara que alguns situen Giró com a possible candidat de Junts en unes eleccions catalanes, el conseller ho va negar: "No em veig i ara tinc molt treball que intento fer el millor que puc per servir al país i ajudar les empreses i a l'economia. Ni m'ho plantejo, de deb", va dir a TV3.
PUIGDEMONT
Perqu Borrs pugui aspirar a la presidncia del partit, Puigdemont prviament ha d'haver renunciat a encapalar el partit per centrar-se en el seu paper al capdavant del CxRep, un pas que les citades fonts asseguren que medita donar i que uns altres vinculen a la decisió que prengui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la seva immunitat.
De fet, est previst que el TJUE estudi el dimarts la qüestió prejudicial que va elevar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena per saber els motius pels quals es pot rebutjar una euroorden.
