També es debatrà sobre la continuïtat o no en el Govern i la política de pactes municipals
BARCELONA, 16 jul. (EUROPA PRESS) -
Junts aprovarà aquest cap de setmana el seu rumb polític, estratègic i organitzatiu després de l'elecció al juny de Laura Borràs com a presidenta del partit i Jordi Turull com a secretari general, amb el futur de la primera com a presidenta del Parlament sense resoldre i debats com la continuïtat o no de la formació en el Govern.
En la segona fase del congrés que Junts celebra a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), s'aprovaran les ponències organitzativa, política, municipal i sectorial, i es faran públics els resultats de la votació de l'elecció del nou president del Consell Nacional, que serà l'exconseller Josep Rull en ser l'únic candidat que es va presentar, de 20 membres de l'òrgan, del Defensor de l'Afiliat i dels membres que integraran la Comissió de Garanties.
La reunió té lloc la mateixa setmana en què la Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat condemnar Borràs a sis anys de presó i a 21 d'inhabilitació per presumptament fraccionar contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Ella fa setmanes que proclama la seva innocència i assegura que mai no ha comès cap delicte, i emmarca el cas en la "persecució política i en el 'lawfare", i deixa clar que no dimitirà al capdavant de la Presidència del Parlament malgrat les peticions d'ERC i comuns que s'aparti temporalment fins que es resolgui el cas.
'LAWFARE'
Arran d'això, el partit vol modificar, en la ponència organitzativa, el procediment disciplinari de suspensió de militància per als que se'ls obri judici oral per un delicte relacionat amb la corrupció, i fer una excepció per als casos de 'lawfare'.
En l'apartat de faltes molt greus, el document també inclou que les condemnes amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció, la malversació de fons o altres delictes que atemptin contra principis fonamentals del partit "no s'entendran en casos de 'lawfare".
No obstant això, l'agrupació del partit al Berguedà (Barcelona) ha presentat una esmena en la qual demanen suprimir la part que exclou els casos de 'lawfare', i no fer cap excepció en cas que Borràs sigui condemnada en sentència ferma.
Malgrat que les ponències no abordin la situació judicial de l'expresident de la Generalitat i exlíder de Junts, Carles Puigdemont, la reunió també té lloc la mateixa setmana que l'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha considerat que la Justícia belga no pot rebutjar l'entrega dels encausats per l'1-O basant-se en el risc que es violin els seus drets fonamentals si no demostra deficiències sistèmiques i generalitzades a Espanya.
CONTINUÏTAT O NO EN EL GOVERN
Un altre dels debats que sobrevolaran en el congrés és el de la continuïtat o no de Junts en el Govern, perquè en la ponència política proposen valorar en quin grau s'està complint l'acord de govern amb ERC i avaluar quines mesures cal prendre, sense descartar-ne cap: "En aquest escenari, Junts plantejarà a les seves bases la possibilitat de continuar o no en el Govern o prendre un altre tipus d'iniciatives adequades a la situació", diu el text.
Sobre aquesta qüestió, queden bastantes esmenes vives, com la que proposa que Junts surti del Govern després del congrés "vist el comportament deslleial d'ERC i la forta pèrdua de confiança en Junts derivada d'un mal govern i d'una societat fictícia que no funciona".
Una altra aposta que es debat és la de si el partit proposa, abans del 15 de setembre d'aquest any, la possibilitat de continuar o no en el Govern, i afiliats d'Igualada (Barcelona) demanen que, independentment de l'auditoria que Junts està fent sobre l'acord de govern amb ERC, plantegi aquest any a les bases la possibilitat de continuar o no en l'Executiu català.
No obstant això, altres esmenes aposten per no posar dates i limitar-se a prendre "iniciatives adequades a la situació", ometent la part en què es demana continuar o no en el Govern.
DIÀLEG I 1-O
En la ponència política també es considera que el recorregut de la taula de diàleg amb l'Estat ha arribat al final i proposa l'1 d'octubre d'aquest any --cinquè aniversari de l'1-O-- com a "punt d'inflexió" per reprendre el procés d'independència.
"Després de cinc anys en què s'ha donat una oportunitat sincera al diàleg, és hora de reprendre el fil de l'1 d'octubre i de la culminació de la independència", recullen en el document, en el qual destaquen també la importància de constituir l'espai de coordinació estratègica que preveu l'acord de govern signat amb ERC.
PACTES MUNICIPALS
En la reunió també s'abordarà la qüestió dels pactes municipals, a menys d'un any per a les eleccions, atès que en la ponència d'aquest àmbit aposten per prioritzar els pactes amb partits independentistes, però "es respectarà l'autonomia local tenint en compte les diferents realitats territorials", sempre que permeti aplicar el programa i defensar les propostes.
Una de les esmenes vives que s'ha presentat aposta per ampliar la possibilitat de pactes amb els partits que respectin el dret d'autodeterminació de Catalunya, i una altra vol afegir que s'exclouran acords "amb l'extrema dreta".
Hi ha altres esmenes vives que aposten per aclarir qui assumirà les competències en política municipal, si el secretari d'Organització, David Torrents, proper a Borràs, o el secretari general adjunt del partit, David Saldoni, del cercle de Turull.
