La decisió final sobre els recursos la prendr la Mesa de la Cambra baixa després d'escoltar els grups
MADRID, 11 juny (EUROPA PRESS) -
La Junta de Portaveus del Congrés celebrar aquest dimarts la primera reunió de la legislatura i, entre d'altres qüestions, debatr sobre la suspensió dels diputats d'ERC i JxCat en presó preventiva i jutjats per rebellió, encara que la decisió final l'adoptar en una reunió posterior la Mesa de la Cambra baixa.
Aquest ser un dels principals assumptes que examinar la Junta de Portaveus, de la qual formen part els portaveus dels diferents grups parlamentaris: Adriana Lastra (PSOE), José Antonio Bermúdez de Castro (portaveu temporal del PP), Irene Montero (Unides Podem), Inés Arrimadas (Cs), Gabriel Rufián (ERC) i Aitor Esteban (PNB).
En la reunió també hi acudir el diputat d'EH Bildu Oskar Matute en representació del Grup Mixt, del qual és el portaveu provisional fins que previsiblement s'hi incorporin els parlamentaris de JxCat, el partit que lidera Carles Puigdemont, quan la Mesa del Congrés es reafirmi en la decisió de no concedir-los un grup parlamentari propi.
Un dels assumptes principals d'aquesta primera trobada de la Junta de Portaveus ser analitzar el recurs de reconsideració que van presentar ERC i JxCat contra la suspensió dels seus diputats Oriol Junqueras, líder d'ERC, i Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Snchez, de JxCat.
TOT APUNTA QUE CONTINUARAN SUSPESOS
El passat 24 de maig, l'rgan de la Cambra baixa que presideix Meritxell Batet, amb el suport del PSOE, el PP i Cs i el rebuig de Podem i En Comú, va resoldre suspendre en funcions els quatre diputats independentistes processats.
La suspensió, avalada pels lletrats del Congrés, es va justificar en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, un precepte que, segons ERC i JxCat, no podia ser aplicat per la Mesa del Congrés en tractar-se d'una llei processal. Per aquest motiu van demanar revocar l'acord.
No obstant aix, la Mesa només pot aprovar o rebutjar les reconsideracions després d'escoltar la Junta de Portaveus, motiu pel qual es va ajornar l'anlisi d'aquests recursos fins que estiguessin constituts els grups parlamentaris i es convoqués aquesta primera reunió dels portaveus.
Per tant, ser després de la Junta d'aquest dimarts quan la Mesa adoptar una decisió definitiva sobre les peticions d'ERC i JxCat, si bé no sembla que puguin tirar endavant, la qual cosa obrir la porta que tots dos partits recorrin en empara davant el Constitucional sense descartar anar després al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.
JUNTS RECLAMA SENSE XIT UN GRUP PROPI
Així mateix, la Junta de Portaveus discutir sobre un altre recurs de Junts en el qual reclama que la Mesa del Congrés reconsideri la negativa que els seus set diputats (tres d'ells suspesos per estar en presó preventiva) es constitueixin com a grup parlamentari.
La Mesa va acordar per unanimitat enviar els diputats de JxCat al Grup Mixt en considerar que no reuneixen els requisits que fixa el reglament per poder constituir un grup propi. Segons les normes de la Cambra baixa, poden crear grup els qui tenen 5 diputats i superen almenys el 15% dels vots a totes les circumscripcions en les quals es van presentar.
Un llindar al qual JxCat no ha arribat a tot Catalunya (es va quedar en el 12,05%). En concret, supera el 15% tant a Girona (22,44%) com a Lleida (20,73%), per no va assolir aquest percentatge a Barcelona (10,13%) ni a Tarragona (12,25%).
Tampoc no es preveu que, després d'escoltar la Junta de Portaveus, la Mesa de la Cambra baixa canvi el seu posicionament inicial, per la qual cosa JxCat acabar incorporant-se a l'heterogeni Grup Mixt, que integren també Bildu, Coalició Canria (CC), Unió del Poble Navarrs (UPN), Compromís i el Partit Regionalista Cntabre (PRC).
Si es confirma aquest extrem, és més que probable que JxCat sigui el portaveu titular del Mixt, si més no en aquest primer període de sessions, per ser el grup amb més nombre d'escons i de votants, segons van confirmar a Europa Press fonts parlamentries.
UN ALTRE RECURS DE CS SOBRE L'ACATAMENT DE LA CONSTITUCIÓ
Així mateix, els grups parlamentaris tindran damunt la taula un altre recurs de Cs que demana a la Mesa del Congrés que revisi la decisió d'avalar les diferents fórmules d'acatament de la Constitució durant la presa de possessió dels diputats.
Després de la sessió constitutiva de la nova Cambra baixa sorgida de les eleccions del passat 28 d'abril, el PP, Cs i Vox van reclamar a l'rgan de govern revisar els acataments de la Carta Magna amb la finalitat de certificar que es va complir el trmit adequadament, perqu es van sentir proclames independentistes.
No obstant aix, Batet ho va rebutjar en insistir que existeix una sentncia del Tribunal Constitucional en la qual es reconeix el dret dels parlamentaris electes a incorporar l'afegit 'per imperatiu legal' al jurament o promesa d'acatar la Constitució.
