BARCELONA, 23 abr. (EUROPA PRESS) -
La junta anual d'accionistes de CaixaBank ha aprovat aquest dijous per àmplia majoria un pla de retribució variable a llarg termini en accions per l'equip directiu i "treballadors clau" que estima en un màxim de 80 persones i que va lligat a objectius de rendibilitat.
Diverses organitzacions sindicals i alguns petits accionistes han votat contra aquest pla, que va lligat al pla estratègic 2015-2018, per la qual cosa la seva durada és la d'aquests quatre anys, tot i que podria ser liquidat anticipadament.
El número màxim d'accions a lliurar al conjunt de beneficiaris --en el primer semestre del 2019 si no hi ha liquidació anticipada del pla-- serà de 3.943.275, de les quals 261.578 corresponen al conseller delegat, Gonzalo Gortázar, i 163.486 al vicepresident, Antonio Massanell.
El pla no atribueix als beneficiaris la condició d'accionista de CaixaBank, per la qual cosa les accions no van acompanyades de drets econòmics ni polítics ni de qualsevol altre dret vinculat a la condició d'accionista.
També s'ha aprovat per majoria, amb vots en contra de sindicats i petits accionistes, la retribució del consell, així com la retribució variable per als consellers executius i per 15 treballadors els quals les activitats professionals incideixen de manera significativa en el perfil de risc de l'entitat --el secretari del consell, Alejandro García-Bragado, ha assenyalat que en altres entitats no són 15 persones sinó diversos centenars--.
MEMBRES DEL CONSELL
El president de CaixaBank, Isidre Fainé, ha agraït la dedicació com a consellers de Javier Godó i David K.P. Li, els quals van abandonar el consell el 2014, i ha donat la benvinguda al consell a Massanell, Gortázar i el soci xinès de la participada Bank of East Asia (BEA) Arthur K.C. Li, del qual ha destacat la seva experiència financera.
La junta ha ratificat aquests nomenaments, i ha aprovat la reelecció de Salvador Gabarró (Gas Natural Fenosa) i Francesc Xavier Vives.
Els accionistes també han aprovat múltiples canvis en els estatuts i el reglament de la junta per introduir millores tècniques i per adaptar-los a les noves normatives, com la reforma de la Llei de Societats de Capital i la Llei 10/2014 d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit --i el Reial Decret que la desenvolupa, de febrer del 2015--.
RETRETS
Un portaveu de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (Aicec-Adicae) ha retret a CaixaBank el manteniment de les clàusules terra a les hipoteques, així com la rendibilitat "cada vegada més baixa per als dipositants" i la proliferació de comissions, incloent la comissió de dos euros als caixers per no clients.
En resposta, Gortázar ha defensat la sensibilitat social de l'entitat incloent el tema de l'habitatge, i ha posat l'exemple que 270.000 famílies han renegociat la seva hipoteca amb CaixaBank durant la crisi, i "quan no hi ha hagut més remei" s'han acceptat dacions (més de 20.800), moltes amb la continuïtat de la família a l'habitatge amb un lloguer social subvencionat per l'Obra Social La Caixa.
Respecte a les comissions, Fainé ha exposat: "La nostra voluntat és que els nostres clients siguin fans de La Caixa, però no podem treballar gratis".
Un representant de CCOO ha criticat l'obertura de les sucursals a les tardes tenint en compte que ja s'ofereix "el millor servei a la clientela" amb l'horari habitual de les oficines i la banca telemàtica --per internet i el mòbil--, i ha considerat que altres entitats que han seguit aquest camí no han obtingut uns fruits molt bons.
UGT ha incidit en la seva petició que la Fundació Bancària La Caixa continuï tenint el control de CaixaBank com a garantia de la bona marxa de l'entitat i de la supervivència de l'antic model de caixes d'estalvis.
El SIB, sindicat majoritari a l'entitat a Balears, ha rebutjat les retribucions variables per la cúpula mentre hi ha "plantilla insuficient a les oficines".
Des d'Adicae i la Federació d'Estalvi de Catalunya també han criticat la indemnització de 15 milions d'euros per la sortida de l'anterior conseller delegat, Joan Maria Nin, a mitjan 2014.
