Publicat 27/02/2020 18:16

Junqueras i Romeva sortiran de la presó tres dies a la setmana per treballar

L'exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras (C) i l'exconseller Raül Romeva (D) al Parlamet de Catalunya, Barcelona /Catalunya, 28 de gener del 2020.
Pau Venteo - Europa Press

Set dels nou presos de l'1-O poden sortir alguns dies per treballar i fer voluntariat

BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -

La Junta de Tractament del centre penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona), ha acordat aquest dijous permetre que l'exvicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Raül Romeva puguin sortir de la presó tres dies a la setmana per treballar.

Segons ha informat la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, els apliquen l'article 100.2 del Reglament Penitenciari que permet flexibilitzar el rgim carcerari, malgrat que tots dos estan classificats en segon grau, l'ordinari de privació de llibertat, i amb ells ja són set els líders independentistes als quals s'aplica aquesta mesura.

Junqueras i Romeva, que el Tribunal Suprem va condemnar el 14 d'octubre de 2019 a 13 i 12 anys, respectivament, per un delicte de sedició, podran sortir sis hores al dia, tres dies entre setmana, fora del centre penitenciari per anar a treballar.

Fins ara, havien obtingut el 100.2 l'exconseller Quim Forn, amb sortides de cinc dies a la setmana 12 hores i mitja per anar a treballar; l'exconsellera Dolors Bassa, tres dies durant vuit hores per cuidar un familiar, i l'expresident de l'ANC i exdiputat de JxCat, Jordi Snchez, que pot sortir tres dies 11 hores per fer un voluntariat.

Així mateix, les juntes de tractament han aplicat el 100.2 a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, tres dies a la setmana nou hores per cuidar un familiar i fer voluntariat, i el president d'mnium, Jordi Cuixart, 9 hores i mitja cinc dies per treballar i fer voluntariat, mentre que no s'ha aplicat als exconsellers Josep Rull i Jordi Turull.

El 100.2 és d'aplicació immediata tot i que és obligatori comunicar-ho al Jutjat de Vigilncia Penitenciria, que n'informa la Fiscalia perqu fixi el seu posicionament, i posteriorment el jutge decideix si el ratifica o rebutja, una decisió que pot recórrer el ministeri públic i que té com a última instncia l'Audincia de Barcelona.

POSICIONAMENT DE LA FISCALIA

La Fiscalia ja s'ha posicionat sobre l'aplicació del 100.2 en el cas de Forn, Cuixart i Snchez, quan s'hi va oposar en els tres casos, perqu considera que s'emmarca en un pla per atorgar-los "de manera generalitzada un rgim de semillibertat".

"En aquest pla, d'atorgar de manera generalitzada un rgim de semillibertat a tots els polítics condemnats per la sentncia del Tribunal Suprem el 14 d'octubre de 2019, és on, sens dubte, es troben les veritables raons de la concessió del rgim flexible", va afirmar.

El fiscal va recordar que l'aplicació del 100.2 del Reglament Penitenciari a un pres en segon grau --l'ordinari de privació de llibertat-- "és sempre excepcional, exigeix una interpretació restrictiva, és un requisit imprescindible que el programa de tractament no pot executar de cap altra manera que estigui relacionat amb l'etiologia delictiva".

En una compareixena en la Comissió de Justícia al Parlament aquest mateix dijous, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha defensat el posicionament del fiscal de vigilncia penitenciria i ha ressaltat que per poder obtenir beneficis penitenciaris s'ha d'acceptar que s'ha coms el delicte i que no s'hi reincidir, a més d'afegir que "no és freqüent en penes llargues privatives de llibertat propiciar aquests permisos tan aviat".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés