MADRID, 16 abr. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha estat el primer a comparèixer aquest dilluns, sobre les 10:20 hores, davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que l'ha citat per comunicar-li el processament pels delictes de rebel·lió i malversació de fons públics per la seva intervenció en el procés sobiranista.
Per primera vegada, a la sala hi ha representada la defensa de l'expresident Carles Puigdemont, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, atès que ja és part del procediment.
Seguidament, Llarena durà a terme el mateix tràmit amb qui va ser l'últim candidat a presidir la Generalitat i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el líder de l'associació Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, amb els quals farà el mateix tràmit encara que només respecte del primer delicte, la malversació.
Els tres han estat traslladats des de la presó, on compleixen presó preventiva, Junqueras des d'Estremera i Sànchez i Cuixart des del centre de Soto del Real, tots dos a Madrid.
Mentre són traslladats d'un en un davant Llarena, esperen als calabossos de la pròxima Audiència Nacional, atès que el Tribunal Suprem no en té.
Aquesta declaració, anomenada indagatòria, és un tràmit previst en la Llei d'Enjudiciament Criminal un cop es processa els investigats.
En principi la compareixença se suposa breu, encara que aquesta vegada podria perllongar-se durant diverses hores, atès que és possible que el magistrat i la Fiscalia formulin preguntes a tots i cadascun dels acusats sobre els fets concrets que se'ls atribueixen, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.
A més, els processaments poden demanar intervenir en aquesta compareixença per aprofundir en la seva defensa.
RISC D'INCIDENTS VIOLENTS I MOBILITZACIÓ DE LES MASSES
Segons l'ordre de processament, Junqueras, juntament amb l'expresident català Carles Puigdemont i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, va ser advertit dies abans de la celebració del referèndum il·legal pels responsables dels Mossos del greu risc d'incidents violents si es produïa la consulta.
El jutge considera que aquestes tres persones també coneixien la gravetat de la protesta del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia i van decidir continuar amb el referèndum, van cridar la població a la mobilització i van impulsar un operatiu policial autonòmic compromès amb què les mobilitzacions partidàries de la votació il·legal poguessin enfrontar-se amb èxit a la força policial de l'Estat.
La mobilització de centenars de milers de seguidors i l'impuls d'una massa de força que fes front a l'obligació policial d'impedir l'1-O és el que s'atribueix a Sànchez i Cuixart, els qui, segons el relat dels fets del jutge, es van valer de la seva condició de presidents de les entitats sobiranistes per dur-lo a treme.
