La seva defensa apel·la a les "regles Nelson Mandela" de l'ONU
MADRID, 18 gen. (EUROPA PRESS) -
La defensa de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha presentat un escrit de súplica davant la Sala penal del Tribunal Suprem contra la decisió per la qual divendres passat el jutge de la causa contra el procés sobiranista, Pablo Llarena, va denegar el permís perquè aquest pogués assistir a la sessió constitutiva del Parlament. Junqueras insisteix que ha de ser traslladat a una presó propera al seu domicili per poder assistir a la sessió d'investidura que se celebrarà previsiblement en uns dies.
En el seu escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, l'advocat Andreu Van den Eynde argumenta que la decisió de Llarena produeix "distorsió de la institució parlamentària", mentre que el trasllat del diputat electe d'ERC a una presó a Catalunya i els permisos per assistir a les sessions de la Cambra catalana implicarien garantir els seus drets processals i personals "com són els inherents a estar a menor distància de la seva esposa i sobretot dels seus fills".
Per això, suplica als magistrats que autoritzi el trasllat del seu client al Centre Penitenciari Brians 1 (proper al seu domicili) o a un altre dependent de l'Administració Penitenciària de Catalunya la proximitat de la qual permeti a Junqueras desenvolupar la seva activitat de participació política així com estar a prop de la seva esposa i fills menors d'edat.
Demana concretament que també s'autoritzin els permisos de sortida o excarceracions per a la seva assistència al ple d'investidura que es produirà transcorregut un màxim de deu dies des de la constitució aquest dimecres del Parlament "o bé es determini la conveniència d'atorgar aquests permisos perquè el dret de participació política pugui efectuar-se en futurs plens".
La decisió de Llarena del passat 12 de gener era de caràcter executiu i contra ella no cabia recurs, malgrat la qual cosa la defensa de Junqueras suplica a la Sala per esgotar la via interna davant una eventual impugnació davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en defensa dels seus drets fonamentals, segons explica en l'escrit.
Afegeix que a més té la "certesa" que el tribunal serà sensible als seus arguments, dirigits a obtenir una interpretació favorable a la vigència plena del dret a la participació i representació política contemplat en la Constitució "sense oblidar els drets inherents a la persona relacionats amb el gaudi de les seves relacions familiars".
LLARENA "DESNATURALITZA" DRETS
Per a la defensa de Junqueras, l'acte de Llarena estava ple d'"innovacions jurídiques el resultat de les quals és la desnaturalització de tals drets" quan és precisament en matèria de drets fonamentals en la qual no cap la interpretació restrictiva.
Sol·licita, per tant, que el tribunal d'apel·lació "arbitri aquelles mesures que estimi oportunes per garantir el gaudi dels drets fonamentals al·ludits a través del manteniment dels criteris adoptats en anteriors precedents i amb estricte respecte a les normes que regulen l'exercici de tals drets".
Van den Eynde al·ludeix així mateix a les denominades Regles Mínimes de les Nacions Unides per al Tractament dels Reclusos (Regles Nelson Mandela), que assenyalen que "les restriccions imposades a les persones privades de llibertat han de limitar-se a l'estrictament necessari i ser proporcionades als objectius legítims que es pretenguin aconseguir amb elles".
REDUIR DIFERÈNCIA ENTRE LLIBERTAT I PRESÓ
Afegeix l'escrit que aquestes regles "recorden la necessitat de reduir al mínim les diferències entre la vida a la presó i la vida en llibertat que tendeixin a afeblir el sentit de responsabilitat del reclús o el respecte a la seva dignitat com a ésser humà (Regla 5) i són aplicables als presos preventius segons s'estableix en la seva Observació Preliminar 3.1 i hauran d'aplicar-se de forma imparcial".
Quant als drets polítics del diputat electe d'ERC "cap norma restringeix els drets polítics dels presos a l'estricta esfera del dret de sufragi i així ho defensa la doctrina autoritzada, ja que la categoria de drets polítics és molt més àmplia que la del dret al sufragi actiu i passiu".
Afegeix que si bé és cert que l'exercici del dret de sufragi s'efectua amb adaptació a la circumstància de l'empresonament, això ha de produir-se "sense limitar el nucli dur del dret ni desnaturalitzar-lo".
En situació de presó provisional, per tant, un diputat electe ha de poder exercir les seves funcions polítiques essencials, "i per més que el seu empresonament faci incompatible l'assistència diària a la Cambra legislativa o la seva participació en comissions parlamentàries (on podrien ser substituïts), no pot implicar la seva inassistència al plenari ni la pèrdua del seu vot, circumstància que alteraria la funció mateixa del Parlament i afectaria a un poder de l'Estat", en opinió de la defensa de Junqueras.
ENTÉN QUE EL SEU VOT ÉS INDELEGABLE
Al·ludeix igualment al mateix Reglament de Parlament, l'article 4.1 del qual estableix que "els diputats tenen el deure assistir als debats i votacions del ple". Per això, entén que la persona del diputat és insubstituïble tant formalment i funcional com per respecte al dret fonamental del qual la funció legislativa és vehicle, que és la representació popular, i el seu vot és per tant indelegable.
"Un diputat electe ha de poder emetre el seu vot i, per tant, participar en el plenari. No fer-ho modificaria l'aritmètica parlamentària i alteraria la voluntat popular que s'expressa a través dels seus representants en les cambres legislatives", afegeix l'escrit.
Se cita fins i tot un estudi jurídic sobre aquest assumpte l'autor del qual, l'actual fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, parla de la necessitat de garantir al màxim les funcions del representant polític i protegir-les, a més, "de la ingerència d'altres poders de l'Estat que suposarien un desgast dels principis democràtics".
Recorda així mateix la defensa de l'exvicepresident català que "d'igual forma que ningú advocaria per restringir els drets a la llibertat religiosa o de culte, d'educació o d'assistència sanitària a un intern a la presó, 'a fortiori' (amb més motiu) hauria de protegir-se un dret tan fonamental com el de participació política en l'essència de la qual es discuteix la legitimitat del mateix sistema polític i de justícia".
Finalment, incideix que l'afectació del dret a emetre el vot d'un diputat en situació de presó provisional no es fonamenta en raons legals que permetin sacrificar-lo "sense produir danys irreparables i afectar a drets i interessos legítims de tercers".
