MADRID, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn compleixen un any en presó provisional per la seva participació en el procés independentista a Catalunya, aniversari que coincideix amb l'anunci de les penes que demana la Fiscalia per a cadascun dels 18 líders del procés pels delictes de rebel·lió, malversació de cabals públics i desobediència.
Qui va ser 'numero dos' del Govern s'enfronta a 25 anys de presó, mentre que per a qui va ser el màxim responsable polític dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, se sol·liciten 16 anys.
Precisament fa un any, la llavors jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va citar l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i tots els seus exconsellers com a investigats en el procés, que va culminar el 27 d'octubre amb la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) i després d'admetre a tràmit una querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat per aquests fets.
El Ministeri Públic va presentar una querella semblant al Tribunal Suprem per demanar que investigués l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els cinc membres de la Mesa per facilitar la tramitació i la votació a favor de la ruta secessionista, perquè aquells dies eren aforats.
Aquell mateix dia 2 de novembre, el jutge de l'alt tribunal també va cridar a declarar aquestes persones; encara que finalment les compareixences es van endarrerir una setmana a petició dels advocats que van al·legar indefensió per la pressa amb la qual havien estat citats.
Una petició que també van formalitzar els advocats de l'antic Govern, però que no va ser acceptada per la jutgessa Lamela, perquè va interrogar i va enviar a la presó tots els exconsellers que van comparèixer, és a dir, l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, i Carles Mundó. No obstant això, per a l'exconseller Santi Vila, la magistrada va acordar presó eludible sota fiança de 50.000 euros.
LA PLANTADA DE PUIGDEMONT
No obstant això, va rebre la plantada de Puigdemont i quatre exconsellers, que el dia 30 d'octubre havien fugit a Bèlgica. Davant d'aquesta situació Lamela va ordenar una ordre de detenció nacional, europea i internacional contra aquests cinc investigats que a dia d'avui continuen a l'estranger.
Per a la jutgessa instructora --recentment designada magistrada de la Sala Penal del Tribunal Suprem--, és d'"especial importància" els càrrecs públics que exercien els exconsellers per "impulsar" el procés independentista a Catalunya, incomplint durant dos anys les resolucions del Tribunal Constitucional.
És més, en la seva ordre d'empresonament va argumentar que els investigats van cometre violència en urdir una "estratègia perfectament organitzada" per aconseguir la independència, basada a reforçar i encoratjar "mobilitzacions tumultuàries" en "contra dels funcionaris de Guàrdia Civil i Policia" i afavorint al "braç civil de l'aixecament", en referència a les organitzacions sobiranistes ANC i Òmnium Cultural, els líders de les quals Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, van ingressar a la presó dues setmanes abans pels fets esdevinguts en el setge a la Conselleria d'Economia de la Generalitat el 20 de setembre del 2017.
La investigació al Govern de Puigdemont va residir un mes escàs a l'Audiència Nacional perquè a finals de novembre l'instructor del Suprem va sol·licitar a Lamela, que es va mostrar partidària que l'alt tribunal assumís tota la causa, la seva part de la investigació. El jutge Pablo Llarena va entendre des del "primer moment" que els fets instruïts a totes dues seus judicials tenien una "connexió material inescindible".
Abans de tot això, Llarena va prendre declaració a Forcadell i als membres de la Mesa i va acordar la presó eludible sota fiança de 150.000 euros per a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; llibertat sota fiança de 25.000 euros per a Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet; mentre que a Joan Josep Nuet el va deixar en llibertat sense mesures cautelars.
Les següents declaracions davant el jutge del Suprem van ser les que van fer tots els investigats que procedien de l'Audiència Nacional, que van sol·licitar quedar en llibertat. El magistrat va imposar una fiança de 100.000 euros per tots els exconsellers excepte per a Junqueras, Forn i els coneguts com 'els Jordis' que, malgrat les reiterades peticions de ser excarcerats, han complert un any a la presó.
ARXIVAMENT DE LA CAUSA PER A TRES INVESTIGATS
La causa va arribar a tenir 28 investigats, però el 21 de març d'aquest any el jutge Llarena va acordar el processament només per a 25 d'ells pels delictes de rebel·lió, malversació de cabals públics i desobediència. D'aquesta manera, va arxivar la causa per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i l'expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras.
Un dels arguments principals que s'exposen en l'ordre de processament és que ha quedat acreditada l'existència de violència per imputar el delicte de rebel·lió, malgrat que les defenses han intentat amb insistència desmuntar aquesta tesi, perquè han defensat que mai no va haver-hi un alçament amb armes. Davant d'això, Llarena ha afirmat en les seves resolucions que pot haver-hi "una rebel·lió sense armes".
De fet, en l'ordre de processament el jutge instructor va posar l'accent principalment en el mode d'"actuar violent" que es va poder veure el 20 de setembre davant les portes de la Conselleria d'Economia, on desenes de milers de persones que s'hi van congregar tenien una intenció "exclusivament intimidatòria" contra la comissió judicial que estava fent un escorcoll i la confiscació de documents relacionats amb el referèndum il·legal de l'1 d'octubre.
D'altra banda, el magistrat del Suprem va dictar una resolució el passat mes de juliol amb la qual va acordar el tancament de la instrucció i va procedir a obrir una peça separada per incloure a tots els processats fugits i declarar la seva condició de rebel·lia.
Es tracta de Puigdemont, els exconsellers que l'acompanyen des del primer dia en la seva fugida, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí; la dirigent d'ERC Marta Rovira, que va abandonar Espanya el mateix dia que estava citada per conèixer el seu processament; i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que se'n va anar per no comparèixer davant el jutge Llarena.
Tots ells ara mateix tenen la llibertat de circular per qualsevol país, perquè el passat 19 de juliol, el jutge Llarena va retirar les euroordres i les internacionals contra els fugits --excepte per a Gabriel que mai no es va dictar-- després del rebuig dels tribunals belga i alemany de lliurar-los pel delicte de rebel·lió que se'ls imputava.
Amb tot això, després de ser confirmats els processaments a finals de juny, la setmana passada la Sala Penal de l'alt tribunal va asseure al banc dels acusats els 18 processats que es troben a disposició de la Justícia espanyola, pels quals aquest divendres s'ha conegut les peticions de penes de la Fiscalia.
