MADRID, 28 nov. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, i la resta d'exconsellers d'ERC empresonats des del passat 2 de novembre han remès un escrit al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en el qual demanen la seva posada en llibertat i diuen acatar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, si bé afirmen que no renuncien a les seves conviccions polítiques, encara que prometen defensar-les per "les vies del diàleg i la negociació".
En l'escrit presentat al nou instructor de la causa per rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics en la qual estan imputats els antics membres del Govern, la defensa de Junqueras, Raül Romeva, Carles Mundó i Dolors Bassa demana per a tots la llibertat provisional o una "mesura cautelar menys onerosa", així com que Llarena els citi a declarar "en els estrictes termes de discutir els elements rellevants per a la seva situació personal".
Encara que en una part de l'escrit els imputats destaquen que van ser citats a declarar a l'Audiència Nacional "malgrat ostentar legítimament i democràticament la condició de membres del Govern de Catalunya", després assenyalen que ho van fer "ja com exconsellers o exmembres del Govern".
"El cessament en el desenvolupament de les seves tasques i responsabilitats de govern no es va plantejar com una estratègia defensiva, sinó com una decisió personal de tots els meus mandants que, davant l'aprovació de les resolucions d'aplicació de l'article 155, van decidir abandonar aquestes responsabilitats polítiques i assumir el repte electoral fixat pel Govern d'Espanya", explica la defensa.
També subratlla que, en la seva opinió, en el procés independentista no existeixen "indicis de la concurrència dels delictes de rebel·lió i sedició, ja que no hi ha constància dels elements típics de l'alçament violent o tumultuari".
LA CONSTITUCIÓ HA DE PROTEGIR EL DISSIDENT
És més, consideren que els fets pels quals se'ls imputa rebel·lió, sedició i malversació no són més que "el legítim exercici de drets fonamentals que haurien de ser protegits en lloc de perseguits", ja que és "la mateixa Constitució espanyola" la que, en la seva opinió, ha de "protegir el dissident polític dins dels seus principis de tolerància al discurs polític pacífic, fins i tot quan aquest discurs és perturbador o xocant".
Malgrat això, la defensa assegura a continuació que els exconsellers "van acceptar i accepten l'aplicació de l'article 155 des de la més profunda discrepància política i jurídica" i que "no renuncien a defensar les seves conviccions polítiques per vies estrictament pacífiques i democràtiques i treballaran amb l'objectiu d'aconseguir un acord que permeti posar en mans de la ciutadania la decisió sobre el futur polític de Catalunya".
Això sí, recorda que "cap d'ells ocupa actualment posicions de poder institucional que els permetin prendre decisions susceptibles de generar un risc de reiteració delictiva", i en el cas que "en el futur" tornessin a ostentar algun càrrec públic "estan fermament compromesos a canalitzar la seva actuació per les vies del diàleg i la negociació".
"Els meus mandants no renuncien a les seves conviccions polítiques, que impliquen(com han defensat sempre) un compromís infrangible amb els principis de la no violència i la democràcia, perquè entenen que són legítimes i que la Constitució protegeix expressament el seu dret a defensar-les", afirmen.
Per tot això, els imputats consideren en el seu escrit al jutge Llarena que existeixen "dades objectives suficients" que porten a concloure que "no concorre cap risc de reiteració delictiva", de manera que creuen que ja no està justificat el seu manteniment a la presó.
DRET A FER CAMPANYA ELECTORAL
Junqueras i els exconsellers d'ERC argumenten també la seva condició de candidats a les eleccions autonòmiques del pròxim 21 de desembre, "a diferència" de quan va ser ordenada la presó, en les llistes d'un partit que, segons remarquen, és "una organització legal, com legals són les seves finalitats".
"Ara els meus mandants són actors polítics d'un procés electoral i en condicions normals tindrien dret a participar dels actes de campanya, així com tindrien dret a exercir la representació política dels ciutadans si resultessin escollits, circumstància que no s'aventura improbable donada la seva posició en les llistes electorals", explica la seva defensa.
Al seu parer, els candidats a unes eleccions "tenen el dret al fet que es respecti la seva reputació i que la seva imatge sigui tractada de tal manera que no s'influeixi en el procés electoral ni s'estigmatitzi de forma indeguda el seu programa polític", per la qual cosa demanen al jutge del Suprem que valori aquest "nou element" que no va poder tenir en compte la magistrada de l'Audiència Nacional quan els va enviar a presó perquè llavors no eren candidats, fet que "necessàriament ha d'influir" per decidir si mantenir o no la mesura cautelar.
NO HI HA SUSTENTACLE PER A LA MALVERSACIÓ
Pel que fa al delicte de malversació de cabals públics, la defensa dels exconsellers opina que no existeix cap "sustentacle argumental" per mantenir la imputació i per això recorden que el mateix jutge Llarena no va imposar la fiança de 6,2 milions d'euros als exmembres de la Mesa del Parlament, la mateixa que se li demana al Govern.
A més, subratllen que "aquesta malversació està sent ja investigada en les diligències que es duen a terme en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) "pels mateixos fets i en les quals es va desestimar l'admissió d'una querella pels delictes de sedició i rebel·lió".
