Adverteix també que té dret a ser diputat i president de la Generalitat, si resulta triat
MADRID, 11 des. (EUROPA PRESS) -
La defensa de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha sol·licitat a la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem (TS) que l'excarceri per poder participar als actes de la campanya electoral del proper 21-D i al·lega, entre altres arguments, que la seva permanència a la presó "està ja tenint efectes molt rellevants en la conformació lliure de la voluntat popular a través de les eleccions".
La defensa indica que Junqueras "té dret a participar als actes de campanya i a exercir la representació política dels ciutadans si resultés escollit, com a diputat o com a President de la Generalitat" i que en l'actual situació qualsevol resultat electoral suposarà "amb alta probabilitat", que Junqueras no assumeixi cap responsabilitat política en diversos mesos.
Afegeix que els processos electorals han de discórrer "amb escrupolós respecte a la igualtat d'armes i al 'fair play', perquè la ciutadania pugui accedir en igualtat de condicions a les propostes dels candidats, objectiu que forma part dels principis democràtics que inspiren el text constitucional".
Aquests són alguns dels arguments assenyalats al recurs presentat contra la decisió que el passat 4 de desembre va adoptar el magistrat Pablo Llarena de mantenir la presó preventiva de Junqueras --investigat per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics en relació amb el procés independentista--, de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i dels líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en entendre que malgrat no haver-hi risc de fuga persisteix en ells el de reiteració delictiva.
La defensa exposa igualment les dificultats que comporta l'articulació d'una tasca defensiva en situació de presó provisional, "allunyat a centenars de quilòmetres del seu lletrat" i amb les dificultats de treball "en les condicions en què les comunicacions penitenciàries es desenvolupen".
VISTA AMB JUNQUERAS
En un escrit de 26 pàgines a què ha tingut accés Europa Press, la defensa de Junqueras demana a la sala d'apel·lacions de l'Alt Tribunal que celebri una vista amb assistència del propi Junqueras per poder exposar els seus arguments i sol·licita que es remeti a aquest òrgan determinada documentació com les actuacions que van suposar la seva presó i la de la resta d'exconsellers per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, l'ordre d'empresonament de la presidenta Carme Forcadell i els altres membres de la mesa del Parlament de Catalunya dictat per Llarena el passat 9 de novembre i l'acte de declaració de l'expresident del passat 1 de desembre davant el citat instructor.
L'escrit fa esment al vot particular en què el magistrat de l'Audiència Nacional José Ricardo de Prada s'oposava al manteniment a la presó dels líders d'ANC i Òmnium en què assenyalava que ni per la gravetat dels fets ni per les circumstàncies personals i comportament processal dels investigats s'havia de mantenir aquesta mesura, que considerava "innecessària, inidònia i desproporcionada".
Al·ludeix també a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i del Tribunal Constitucional (TC), que assegura que els investigats han de tenir l'oportunitat d'organitzar la seva defensa de forma apropiada i sense restriccions, la qual cosa és difícil a la presó segons el parer d'aquesta part.
D'altra banda, l'advocat d'Junqueras, Andreu Van den Eynde, denuncia al seu recurs l'existència de procediments paral·lels el voltant dels fets pels quals s'investiga el seu client, en concret les perquisicions que desenvolupa el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona i unes diligències obertes pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l'exgovern, la qual cosa aboca a "extremar la prudència" si no es vol generar encara més indefensió al seu client.
PROGRAMA POLÍTIC PACÍFIC
La defensa nega "rotundament" que existeixi el risc de reiteració delictiva que utilitza l'instructor per mantenir a la presó el candidat Junqueras, ja que a la presó no pot reiterar els delictes que se li imputen "i aquesta realitat és incontestable", motiu pel qual "empresonar-li preventivament avui pel que pugui fer en un futur incert ni és proporcional ni concorde al dret", sobretot quan la determinació de l'exvicepresident "amb un programa polític pacífic basat en el diàleg és ferm i real".
A dia d'avui, insisteix la defensa, Oriol Jnqueras és un ciutadà que es presenta a unes eleccions de resultat incert.
En aquest punt la defensa apunta que el propi Tribunal Suprem no és aliè a les enquestes electorals "i el seu paper com a actor polític depèn no només d'aquests resultats sinó també de la concreció del projecte polític que es proposi en el seu moment".
Així, no entén com podria arribar a cometre's per part de Junqueras un delicte de rebel·lió "en les actuals circumstàncies", i qualifica de "una mena de full de ruta apòcrifa i descontexualizada de la realitat" el document 'Enfocats', el contingut del qual va ser vital per al manteniment de la presó del candidat.
Aquest document, confiscat durant un registre ordenat pel Jutjat nombre 13 de Barcelona, aporta segons Llarena els indicis de l'existència d'un "comitè estratègic" que va exercir una funció "definitòria" de com portar a terme les actuacions del procés sobiranista, així com la "violència i tumults" que constitueixen al seu parer "l'essència dels delictes investigats".
L'advocat lamenta així mateix que l'acte de Llarena no fes referència a les manifestacions per les quals Junqueras va manifestar el seu acatament de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la seva aposta pel diàleg polític.
Rebutja igualment les consideracions de Llarena en situar al seu client en una posició de domini respecte a actes que qualifica de violents, com a impediments per al registre d'una empresa, els corts de carreteres, "escraches" i "actes de resistència passiva viscuts a Catalunya, ja que no es detalla quines ordres havia donat o quina intervenció va tenir respecte a tals fets.
Simplement es va dir que Junqueras va acudir a la Conselleria d'Economia el passat 20 de setembre, (quan es van produir les protestes que van impedir el treball del jutge de Barcelona que investigava l'1-O) alguna cosa que segons la seva defensa va ocórrer perquè l'exvicepresident va acudir al seu lloc de treball per constatar el que hi ocorria "i això no li converteix en autor ni en partícip de cap delicte".
Aquesta part insisteix en el "civisme que va acompanyar a les desenes de milers de ciutadans" que es van mobilitzar a Catalunya davant les crides polítiques que van rebre, afirma que les suposades "explosions violentes" al·ludides per l'instructor de la causa "ni s'han produït ni mai es produiran" i es pregunta si el seu defensat podria conèixer "que s'anaven a infiltrar necessàriament nombrosos comportaments agressius o quins eren aquests en concret.
"Ningú podrà mai qualificar de violent el procés polític viscut a Catalunya sota pena de relativizar de forma molt perillosa el concepte jurídic penal de violència", insisteix l'escrit.
"No només són els drets civils i polítics reconeguts internacionalment els que protegeixen el dissident polític, també ho fa la pròpia Constitució espanyola.
És el text constitucional qui protegeix els independentistes", afegeix la defensa, per subratllar que la persecució de la independència d'una part del territori només és delicte si es fa mitjançant l'alçament violent.
"Fer-ho per via pacífica és, no només perfectament legítim, sinó que és alguna cosa que la pròpia Constitució promou d'acord amb la màxima encunyada pel Tribunal Constitucional que Espanya no és una democràcia militant".
