Kike Rincón - Europa Press
Romeva, Bassa i Forcadell també solliciten al tribunal de l'1-O que els absolgui
MADRID, 24 gen. (EUROPA PRESS) -
L'ex vicepresident catal i líder d'ERC, Oriol Junqueras, així com els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, ha sollicitat aquest dimarts al tribunal que el va condemnar a 13 anys de presó i inhabilitació per l'1-O que l'absolgui com a conseqüncia de la revisió de condemna que el Tribunal Suprem (TS) ha de dur a terme a causa de la reforma penal que va derogar la sedició i va modificar la malversació.
"El text del Codi Penal (CP) vigent és més favorable, al no preveure responsabilitat penal per cap de les conductes per les quals va recaure condemna en el seu moment", diuen Junqueras i Romeva en els seus escrits d'allegacions --prcticament idntics--, als quals ha tingut accés Europa Press.
En conseqüncia, la seva defensa demana al tribunal de l'1-O "dictar resolució per la qual es declari la inexistncia de responsabilitat penal pels fets provats descrits en la sentncia de 14 d'octubre de 2019".
Junqueras i Romeva --condemnat a 12 anys de presó i inhabilitació per sedició i malversació-- tornen a denunciar "una aplicació imprevisible i desproporcionada de la reacció penal a fets que es produeixen en exercici de drets fonamentals, drets que han estat violats o indegudament limitats per a la consecució de finalitats diferents de les que habilitarien aquestes limitacions".
Al llarg de 17 pgines, la defensa analitza "els efectes de la derogació del delicte de sedició"; "la hipottica aplicabilitat de tipus penals alternatius a les conductes del derogat delicte", en concret del nou tipus de desordres públics agreujats; i l'impacte de la modificació de la malversació, particularment del nou article 432 del CP.
Arrenquen assentant que, "en un esquema basat en el principi de separació de poders, és el Poder Legislatiu el que dicta la política legislativa i, dins d'ella, la política criminal, que determina qu conductes són mereixedores de sanció i en quins termes", per afegir que derogar la sedició "és la voluntat explícita del legislador".
"La derogació del delicte de sedició és el producte d'un consens polític majoritari plasmat en una reforma legislativa que propugna la superació de figures penals atviques la compatibilitat de les quals amb el context social actual es rebutja", reivindiquen.
LA SEDICIÓ, JA "INEXISTENT"
Junqueras i Romeva es recolzen en l'acte dictat el passat 12 de gener per l'instructor de l'1-O, el magistrat del TS Pablo Llarena, amb el que va adaptar el processament de l'expresident Carles Puigdemont i els altres condemnats per l'1-O a la reforma penal, per esgrimir que la conducta condemnada en 2019 com a sedició ja no és perseguible.
"No pot esbiaixar aquesta part la coincidncia d'arguments que ofereix l'acte de l'instructor de la causa especial 20907/2017 de data 12 de gener", on "confirma que el delicte de sedició és actualment inexistent", diuen.
No obstant aix, es desmarquen del camí traat per Llarena --que va canviar la sedició per desobedincia-- ja que addueixen que els fets castigats no encaixen "en cap altre delicte", incls el de desordres públics, per "diverses raons" de tipus jurídic, entre elles "la impossibilitat de ressuscitar qualificacions alternatives".
Així, detallen que en la sentncia "es descrivia un alament tumultuari que, amb utilització de la fora o fora de les vies legals s'orientés a impedir l'efectivitat de les lleis o el compliment d'ordres o de resolucions jurisdiccionals o administratives emeses en l'exercici legítim de les funcions públiques'", la qual cosa sostenen que "presenta notables diferncies amb l'estructura dels disturbis violents típics del delicte de desordres públics".
Destaquen igualment que la sentncia de l'1-O va excloure l'aplicació del delicte de desordres públics, entre altres arguments, "per la diferenciació de béns jurídics protegits (...), ja que la sedició atendria a un 'bé jurídic autnom' diferent dels 'reduts límits del concepte d'ordre públic'".
Així mateix, recorden que, durant el judici, "mai es va plantejar, encara que fos en un concurs de lleis, l'existncia de fets configuradors de desordres públics, ni mai es va debatre contradictriament (...) una imputació que inclogués la crida a la ciutadania als disturbis típics d'aquests delictes".
DESCARTEN QUALSEVOL MALVERSACIÓ
En la mateixa línia, defensen "la inaplicabilitat als fets provats de cap de les modalitats vigents del delicte de malversació". En aquest sentit, alleguen que, encara que aquest illícit "ha estat tradicionalment vinculat al fenomen de la corrupció", "no tot apartament de la legalitat inserit en una acció d'administració del patrimoni públic dóna lloc a un delicte de malversació ni té per qu considerar-se corrupció".
Es tornen a basar en la sentncia de l'1-O per assenyalar que el tribunal va entendre com "una administració deslleial de patrimoni públic" el fet que "es va comprometre (...) a les finalitats de la realització d'un referndum públic, demanat per part de l'electorat i seguit per una significativa part d'ell, sense que es donés per provada la concurrncia d'nim de lucre".
Aquest "nim de lucre", que defineixen com el que persegueix "la incorporació del patrimoni al domini de l'autor i li genera un avantatge avaluable econmicament", és un dels requisits de la nova malversació agreujada, per la qual cosa la defensa sosté que "no pot desnaturalitzar-se fins al punt de fer desaparixer de l'estructura típica l'acreditació d'aquest element subjectiu" del delicte. "Aquesta és la voluntat del legislador", insisteix.
Rebutja igualment la versió atenuada de la malversació de l'article 433 --per a "l'autoritat o funcionari públic que donés al patrimoni públic que administrés una aplicació pública diferent d'aquella a la qual estigués destinat"--, posant de relleu que aquest precepte "específicament es refereix a l'"aplicació pública" del patrimoni, que no a l'aplicació a "funcions públiques".
FETS PROTEGITS PEL DRET DE REUNIÓ
En el seu escrit, la defensa de Forcadell duu a terme un raonament similar per subratllar que el delicte de sedició pel qual va ser condemnada a 11 anys i mig de presó i inhabilitació ha estat derogat, la qual cosa "obliga a una necessria revisió de la sentncia per tal d'extingir la responsabilitat penal vinculada a aquest precepte penal".
"Haurem de constatar també que el delicte de desordres públics, en la seva redacció actual, no estava vigent en el moment dels fets o de la celebració del judici sent aix un element que determina la impossibilitat de defensar-se", recalca.
En la seva opinió, "els fets declarats provats en relació amb la manifestació del 20 de setembre i el referndum de l'1 d'octubre", "es troben vinculats i protegits pel dret de reunió".
BASSA INCIDEIX EN LA "FINALITAT POLÍTICA"
La defensa de Bassa també reclama l'absolució dels delictes de sedició i malversació als quals va ser condemnada a 12 anys de presó i inhabilitació, amb les mateixes raons ja exposades en els escrits citats.
En concret, respecte la sedició, afirma que, segons els fets provats, "la conducta dels condemnats tenia una finalitat política que transcendia el comportament que integra el tipus de desordres públics, aix és, la transgressió de les ordinries regles de convivncia, com es reconeix en la sentncia".
Per defensar el seu argument, l'exconsellera fa referncia a l'informe que va emetre el propi Suprem sobre els indults, en el qual els magistrats van concloure que el delicte de sedició i el de desordres públics no eren comparables.
