La Fiscalia s'oposa a la seva llibertat per ser "promotor" del procés i avisa que una tornada al Govern no afecta la seva situació de presó
Els magistrats han interromput la deliberació passades les 14.30 hores i continuaran aquest divendres
MADRID, 4 gen. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha manifestat aquest dijous davant els magistrats del Tribunal Suprem que han de revisar la seva presó preventiva perquè és un "home de pau" amb conviccions religioses i que cerca el "diàleg bilateral" en el conflicte polític existent a Catalunya.
"Vull pregar-los que em posin en llibertat. Els valors de civisme i pau intentaré que siguin predominants allí on tingui influència", ha dit i ha precisat que no defensa camins violents i que, per tant, no existeixen motius per mantenir la mesura de presó provisional que pesa sobre ell des del passat 2 de novembre pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
El líder d'ERC ha aprofitat la seva intervenció d'amb prou feines uns minuts al final de la vista per recalcar que ell no ha fet mai cap declaració insultant o ofensiva i ha demanat que el deixin en llibertat per poder exercir el càrrec de diputat després de la seva elecció a les eleccions catalanes del 21 de desembre, segons han informat fonts presents en la sessió.
La Fiscalia --igual que l'acusació popular que exerceix Vox-- s'ha oposat a la seva petició en considerar-li el "promotor" de la deriva sobiranista que va acabar amb la celebració del referèndum il·legal i la declaració unilateral d'independència el 27 d'octubre.
A més li ha advertit que un hipotètic nomenament en un futur Govern no pot afectar a la seva situació de presó provisional perquè "la Justícia no és moneda de canvi".
INDIFERÈNCIA DAVANT LA VIOLÈNCIA
Les mateixes fonts han explicat que el fiscal Javier Zaragoza, a qui acompanyava qui va ser fiscal general de l'Estat Consuelo Madrigal, ha fet una llarga exposició relacionada amb el delicte de rebel·lió pel qual s'acusa a l'exvicepresident català i li ha etzibat que la crida a la mobilització ciutadana fa molt probable la violència mentre que qui realitza aquestes crides els resulta indiferent que es produeixi.
Es referia en concret als incidents que es van produir a Barcelona els dies 20 i 21 de setembre durant els registres per la celebració de la consulta il·legal.
Per això ha manifestat que "el pacifisme i el civisme són més que bones paraules" i que han de ser recolzades per fets i ha defensat que persisteix el risc de reiteració delictiva pel que fa a les crides de Junqueras a la mobilització social.
INTERRUPCIÓ DE LA DELIBERACIÓ
La Sala penal del Tribunal Suprem, integrada pels magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge, ha començat a deliberar després de la fi de la vista i poc abans de les 14.30 hores han interromput la mateixa postergant-la per a aquest divendres, per la qual cosa aquest dijous no decidiran si atenen a la petició de Junqueras o mantenen la mesura de presó que va dictar contra ell la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, quan el cas llavors encara no havia passat a ser competència del Tribunal Suprem.
En declaracions als mitjans de comunicació, el seu lletrat Andreu Van den Eynde ha explicat que durant la vista s'han centrat en l'"objecte real" del recurs que és la petició de llibertat del seu defensat i que la seva exposició ha girat entorn de tres punts claus: que no existeix "cap risc" de reiteració delictiva, que els fets no són constitutius d'un delicte de rebel·lió i que el número dos de Carles Puigdemont al govern deposat no va participar en cap acció violenta.
ACOSTAMENT A UNA PRESÓ CATALANA
La defensa del líder independentista ha demanat al tribunal que no se centri en el debat de fons perquè aquest no és l'assumpte del recurs i ha plantejat que s'efectuï el trasllat de la presó madrilenya d'Estremera a una altra més propera a Catalunya en cas que no se n'acordi la llibertat.
La competència per autoritzar el moviment d'aquest pres preventiu correspon al magistrat instructor del cas, Pablo Llarena, per la qual cosa la defensa de Junqueras hauria de dirigir-se i així ho farà al jutge per demanar el seu acostament a Catalunya.
"Ho demanarem totes les vegades que calgui", ha asseverat el lletrat en referència també a futures sortides per participar en la sessió constitutiva del Parlament el proper 17 de gener o al debat d'investidura del nou president al començament de febrer.
El lletrat també s'ha referit al fet que les males condicions telefòniques a la presó dificulten la comunicació amb el seu client.
La sessió ha començat amb la intervenció de l'advocat de Junqueras al qual han seguit els de les dos defenses que s'han adherit a aquest recurs, que són les de l'expresident de l'ANC i diputat electe per JuntsxCat Jordi Sànchez i les de l'exdiputat de SíQueEsPot i ara diputat electe de CatECP Joan Josep Nuet.
Aquests últims han donat suport a la petició de Junqueras afirmant que seria positiu per a l'Estat espanyol deixar-lo en pau.
INTENTEN FER UN JUDICI POLÍTIC
Després d'ells han defensat la seva postura els lletrats de Vox i el fiscal Javier Zaragoza i la que va ser fiscal general de l'Estat Consuelo Madrigal per part del Ministeri Públic.
El lletrat de Vox, Javier Ortega, ha explicat en declaracions als mitjans que la defensa de Junqueras està intentant convertir aquest procediment en un "judici polític" i que el seu argumentari sobre la necessitat d'entaular un procés de negociació bilateral amb l'Estat no tindrà "cap acolliment" a la Sala.
L'acusació popular ha dit que ha quedat perfectament acreditat que els acusats (entre ells membres del Govern cessat, de la Mesa del Parlament i de les entitats ANC i Òmnium) integren una organització delictiva i un full de ruta perfectament organitzat en la qual estaven previstes la consulta i les eleccions de caràcter plebiscitari.
RESTAR VALOR Al DOCUMENT 'ENFOCATS'
Es refereix l'acusació al document 'Enfocats' confiscat durant el registre al domicili del número dos de Junqueras en el Govern, Josep Maria Jové, i que és entès com el full de ruta del procés sobiranista.
Sobre aquest tema Ortega ha dit que la defensa de l'acusat ha pretès llevar-li "qualsevol valor" al mateix assegurant que el desconeixia i que no tenia cap responsabilitat en aquestes anotacions.
En l'actualitat Junqueras i l'exconseller Joaquim Forn són els dos únics membres del Govern cessat que romanen a la presó per l'organització del referèndum independentista i la declaració d'independència de Catalunya (DUI).
El magistrat instructor de la causa, Pablo Llarena, va decidir mantenir-los a la presó juntament amb Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) després de prendre'ls declaració el passat 1 de desembre.
A diferència de la resta d'exconsellers --pels quals va acordar llibertat subjecta al pagament de fiança de 100.000 euros-- Llarena va exposar que en el cas dels encara presos persisteix el risc de reiteració delictiva ja que les seves aportacions estarien directament vinculades a una "explosió violenta".
En aquest sentit va recordar en el seu acte del passat 4 de desembre --que és el que es revisa aquest dijous en la vista d'apel·lació-- incidents com el "setge" per desenes de milers de persones a una comissió judicial que registrava la Conselleria d'Economia a Barcelona els dies 20 i 21 de setembre.
